"La fi d’Espanya", Albert Pont
Albert Pont. "Delenda est Hispania": Tot allò que Espanya ens amaga sobre la independència de Catalunya. Barcelona: Cercle Català de Negocis – Viena Edicions, setembre de 2012, 507 pàg.
L’Onze de Setembre de 2011, un any abans de la fabulosa manifestació
del 2012, dos anys abans que agaféssim la via directa cap a la
independència, Màrius Serra va fer una intervenció inesperada a l’acte oficial de commemoració del 1714.
Va fer un palíndrom: va convertir la paraula C-A-T-A-L-À en la locució
A-L-A-T-A-C. Aquella transformació meravellosa reflectia un punt
d’inflexió de la societat catalana, en ple inici de la seva revolta
cívica i de la incipient desobediència respecte als intents d’anul·lar
la immersió lingüística a les escoles.
Els llibres d’Albert Pont, nomenat fa pocs dies president del Cercle Català de Negocis,
són un exponent esplèndid d’aquest independentisme que ha abandonat les
posicions defensives per guanyar la llibertat del país. Si ets
independentista, vine aquest dimecres al vespre a les Cotxeres de Sants a
escoltar-lo, a la presentació del seu nou llibre Addendum: L’endemà de la independència, la continuació de Delenda est Hispania, que ressenyem en aquest article. Albert Pont et farà rumiar i reforçarà encara més les teves conviccions. El breu pròleg de Delenda est Hispania, de Salvador Cardús, situa el llibre amb exactitud:
Si els fets no s’estiguessin precipitant
de manera imprevisible com ha estat el cas dels darrers cinc anys,
aquest llibre hauria estat l’informe expert i discret que el nostre
Govern hauria encarregat per determinar la millor estratègia pel nostre
procés d’emancipació definitiva. Però, una vegada més, l’aportació
voluntariosa de patriotes com Albert Pont i la col·laboració de la
societat civil amb associacions com el Cercle Català de Negocis han
passat davant d’uns polítics desbordats per les circumstàncies.
Delenda est Hispania és un llibre tan carregat d’idees, de
punts de vista nous i observacions brillants, que no admet un resum. Per
donar-ne una idea, explicarem, doncs, com s’organitza i en destacarem
tres elements essencials. S’organitza en tres parts de llargada desigual.
- La primera, en què Albert Pont explica els fets i motius que ens porten a lluitar per la independència, ocupa unes dues-centes cinquanta pàgines, comptant-hi la introducció.
- La segona part, “L’objectivació de la independència”, són unes cent trenta pàgines, gairebé la meitat de l’anterior, dedicades a la restitució de la sobirania del Principat de Catalunya i a la seva conseqüència: la fi d’Espanya, és a dir, la dissolució de la Corona espanyola, l’extinció de la personalitat jurídica de l’Estat i la seva successió. Podrà continuar l’estat successor continuar utilitzant el nom d’Espanya? Podrà continuar utilitzant a la seva bandera els colors que ens va usurpar?
- La tercera part, que ocupa un centenar de pàgines, exposa la
readmissió de Catalunya a la comunitat internacional, el seu
reconeixement i el repartiment dels béns de l’Estat.
Dels tres elements que abans esmentàvem que són essencials per
entendre el llibre, el primer és el fet que Albert Pont és conscient del
que hem estat, del que som i del que volem ser i per això abandona la
visió idealitzada que mai no ha existit: “Espanya és el fruit d’un
passat i un llegat manllevats, d’una falsa identitat imposada. És una
entelèquia artificial i repressora.”. L’oligarquia castellana, hereva de
la concentració del poder polític de l’absolutisme més recalcitrant, es
va apropiar de l’espanyolitat en benefici propi, i ara monopolitza tots
els poders fàctics d’un Estat que és propietat dels rics i i que
exerceix el poder per damunt de qualsevol forma d’ètica social. El
constitucionalisme espanyol, originat a la Constitució de Cadis del
1812, té els mateixos fonaments que els Decrets de Nova Planta, que van
arrabassar la nostra sobirania.
En segon lloc, Delenda est Hispania és el llibre d’algú que
ja viu Catalunya com a nació sobirana, que ens diu que el procés
d’independència s’ha de fer amb seny, amb convicció i determinació, amb
respecte (sense animadversió personal o col·lectiva), sense fanatisme,
amb voluntat d’integrar-hi a tothom. Sabem –en part, gràcies al Cercle
Català de Negocis– que la Catalunya independent ens convé i serà a més a
més un estat viable. Pont ens avisa que és Espanya qui no és viable ni
políticament ni econòmicament. “L’espoli fiscal dels Països Catalans és
el fonament del pacte social entre l’aristocràcia espanyola i el seu
poble: una almoina a canvi de la pau i l’estabilitat social.”
Albert Pont ens recorda també com vam perdre la sobirania, un
coneixement històric que es torna condició imprescindible per poder
recuperar-la, trencant els mites i les llegendes sobre la història
d’Espanya. La Guerra de Successió, que va començar com una guerra per
l’equilibri europeu, es va convertir en una guerra d’agressió indigna
contra una nació amb la qual Castella havia compartit la màxima
institució dels seus respectius estats. Els Decrets de Nova Planta són
una annexió: un acte il·legal i il·legítim dóna origen a Espanya, i va
seguit d’un segle de repressió brutal, fins al 1808, quan Catalunya és
incorporada a l’imperi napoleònic. Les potències europees van
prevaricar, consentint-hi, repartint-se les possessions de la Corona
d’Aragó a Europa.
No sorprèn, per tant, que el llibre d’Albert Pont es titulés Delenda est Hispania al·ludint
a la frase de Cató el Vell “Delenda est Cartago”, “Cartago ha de ser
destruïda”. Fixant-nos en el títol del seu nou libre, Addendum: L’endemà de la independència, estem
convençuts que, aquest dimecres, a Sants, Albert Pont ens convidarà a
fer un pas més en la nostra independència intel·lectual.
(Tenim algun vídeo de conferències de l'autor, Albert Pont, exposant les idees del llibre. Cuca de Llum):
nº1. Segregació per motius identitaris.(4 min)
Vídeo nº5 (4 min)
Per exemple aquest altre a on exposa: a) Com Espanya continua invertint sense un criteri econòmic.
b) Com la distribució de la propietat de la terra al País Valencià i Catalunya ha propiciat l'existència d'una classe mitja des de fa molts anys que no existia a la resta de l'estat, a on la terra pertany a latifundis.
(Aquest post ha rebut 406 visites)
Per a saber-ne més:
__
