7 de març del 2023

Ramir II el Monjo, (1137). Texte català dels tres documents de transmissió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV, i donació de la seva filla Peronella com muller. v.2

Ramon  Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella d'Aragó





Breus antecedents històrics:                                        


Els efectes del testament del rei de Navarra i comtat d'Aragó, Alfons I el Bataller (1134), van causar gran inestabilitat politica en no ser acceptat pels súbdits. En efecte, havia deixat el seu regne a 3 ordres militars. El navarresos va designar un altre rei. 
 
La reconquesta era molt recent. En un període de 33 anys: Osca (1096), Barbastre (1101), i Saragossa (1118).
 
Els nobles d'Aragó per la seva banda tampoc accepten el testament d'Alfons, primer designen un rei i, en morir aquest, van a buscar al seu germà Ramir, fins aleshores monjo. No sentint·se prou forts devant el perill dels alarbs per una banda, i de ser incorporats a la corona de Castella per un altre,-aleshores Aragó era poc més que l'actual província d'Osca-. Els nobles del comtat d'Aragó van acceptar la decisió de Ramir II el Monjo de cedir la sobirania d'Aragó al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (1137) amb la promesa de respectar els seus furs. No hi va haver oposició. Ramir II va donar també la mà de la seva filla Peronella, -aleshores tenia només un anyet o dos-, resident "sisplau-per-força" a la cort del rei de Castella, que volia a casar·la amb el seu fill.

Cal remarcar que els nobles aragonesos van estimar-se més dependre del comte de Barcelona que del rei de Castella. En un punt molt difícil de la seva història ho van decidir així.



 L'11 d'agost de 1137, a Barbastre, fou la data escollida per escenificar el traspàs de poder. L'elegit per succeir Ramir II  fou, definitivament, Ramon Berenguer IV.

Document de Barbastre:  (Arxiu de la Corona d'Aragó, Cancelleria, Pergamins, Ramon Berenguer IV, carpeta 35, pergamí 86. He procedit a la revisió i edició del document a partir de l'original. Ha estat editat a bastament per diversos autors, entre altres per Ignasi J. BAIGES, Gaspar FELIU i Josep M. SALRACH (dir.), Els pergamins de l'Arxiu  Comtal de Barcelona, vol.III, doc. 722,  p. 1191-1192)

"" En el nom de Déu. Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei dels aragonesos, dono a tu, Ramon, comte dels barcelonins i marquès, la meva filla per muller, amb tot el reialme dels aragonesos íntegre, així com el meu pare, el rei Sanç, i els meus germans, Pere i Alfons, millor que mai tingueren i dominaren per ells mateixos o per qualsevulla persona dels dos sexes, servats els usatges i els costums que el meu pare Sanç i el meu germà Pere tingueren en llur regne. I t'encomano tots els homes del dit reialme sota homenatge i jurament, perquè et siguin fidels tota la vida, de la teva persona i de tots aquells que per tu governin, sense cap frau ni engany; de tal manera que et siguin fidels en tot el dit regne i per totes les coses que li pertanyen que no vagin en detriment de la fidelitat envers mi i la meva filla. I de fet, per tot allò escrit més amunt, jo, el dit rei Ramir, de tal manera faig a tu, Ramon, comte dels barcelonins i marquès,  perquè si la meva dita filla morís, tu sobrevivint, mantinguis la donació, lliure i immutable, del dit reialme, sense cap impediment després de la meva mort. Mentrestant,  però, si algun augment o transmissió d'honors o de castells del dit regne jo, en vida, volgués fer a tu, romangui ferm i inalterable sota la dita fidelitat dels homes. I jo, dit rei Ramir, sigui rei, senyor i pare en el dit regne i en tots els teus comtats sempre que a mi em plagui.

La qual cosa és feta a 3 idus d'agost de l'any de l'Encarnació del Senyor 1137, era de 1176, regnant el dit rei Ramir.

Signe del rei Ramir: A+

Perquè totes les coses damunt escrites siguin observades de manera fidel i inalterable, l'anomenat rei Ramir encomanà al comte barceloní, sota homenatge i jurament, els seus barons escrits a continuació: primerament, el comte pallarès; Ramon Pere d'Erill i el seu fill Pere; Pere Ramon d'Estada; Gombau de Benavent; Balasc Fortun d'Azlor; Guillem de Capella, fill de Berenguer Gombau; Bernat Pere de Llaguarres; Pere Llop de Sant Esteve; Galí Garcés de Sant Vicenç; Pere Mir d'Entença; Gombau d'Entença; Llop Garcés Laità; Frontí Gomes; Ferris; Pelegrí de Castellaçol; Arpa; Sanç Sanç d'Arsu; Maça; Fortun Dat de Barbastre; Fortun Garcés, germà de Maça; Garcia Garcés d'Osca; Garcia de Rodellar; Llop Balasc de Pomar; Porxet i el seu germà Pere; Ramon de Larués; Miquel d'Albero; Sanç d'Antilló; Galí Sanç de Graus; Llop Sanç de Jaca; Gaiet; Pedro López de Luesia; Galí Ximenes de Alcalà.

L'escrivà Ponç escrigué tot això per manament del senyor rei en els susdits dia i any, qui, com és costum habitual, ací posà el seu sig+ne""


Plano d'alguns indrets a on està documentat passés el seguici de Ramir II  amb Ramon Berenguer.  La primera ciutat va ser Barbastro, la segona documentada  és Osca, segurament Jacael castell d'Ayerbe i finalment Saragossa. Els colors del fons de plano NO corresponen a les àreas conquerides, sino a l'actual divisió en províncies.  Però, cal afegir que el  -fins aleshores-, comtat   d'Aragó,  tot just era una mica més gran que l'actual província.

Aquesta donació que podem entendre com una autèntica abdicació, ha generat interpretacions historiogràfiques esbiaixades dels qui confonen a dretcient l'Aragó del segle XII amb  la regió espanyola i castellanitzada d'avui dia. Què hi farem!

(...) A canvi de la cessió, en la pràctica, del govern efectiu, Ramir II s'atorgava la suprema autoritat del seu regne i dels comtats de Ramon Berenguer IV.  Catalunya, alhora, feia un pas més per a desvincular·se de la sobirania teòrica i inoperant del rei de França: ara Ramir II era el rei i, en el futur, ho serien Ramon Berenguer IV (el governant efectiu, qui a partir d'aquest moment no s'estigué d'incloure la fórmula diplomàtica "regnante comes Barchinona in Aragon") i els seus successors, fòssin descendents de Ramir II o no.

(...) Per si de cas, Ramir II deixava ben clar que Aragó era del comte de Barcelona, tant si finalment hi havia matrimoni amb Peronella com si no n'hi havia. I, atenció!, els aragonesos assentiren.



Restes del castell d'Ayerbe





Barbastre fou la primera escala (...) A partir d'ací, acompanyat del rei titular, anà recaptant personalment la fidelitat de les principals localitats del reialme. A Osca, la capital aragonesa, rei i gendre in pectore  hi foren el 24 d'agost (...) Conservem també l'acta del jurament de  fidelitat dels homes de Jaca i de la Jacetània (Ansó, Aísa, Siresa, Villanúa, Aruej, Aratorés), i de la comarca de les Cinco Villas (Asín, Uncastillo, Orés, Luesia, Biel). Anant cap a Saragossa, a Ayerbe, el 27 d'agost Ramir II ratificà la donació a Ramon Berenguer IV i anul·là qualsevol donació que fes sense el consentiment del comte barceloní.



Document d'Ayerbe: Arxiu de la Corona d'Aragó, Cancelleria, Pergamins, Ramon Berenguer IV, carpeta 35, núm.87. El document, també redactat pel secretari barceloní Ponç (Ponç d'Osor) està datat al castell d'Ayerbe el 27 d'agost.


""Aquesta és la donació que fa Ramir, rei dels aragonesos, a Ramon, il·lustre comte dels barcelonins.

 Confirma a ell {Ramon Berenguer IV}  i està d'acord que, a partir del mateix dia en què li donà la seva filla amb el seu honor i manà als seus homes que li reteren homenatge, a Barbastre, tot allò que ha donat o ha acordat, qui fins ara ha estat rei, sigui totalment anul·lat i no tingui vigència. A més a més,  li confirma i fermament li concedeix que d'avui endavant no donarà ni concedirà res a ningú sense el consell i la bona voluntat del comte. Si així no ho fes, de la mateixa manera sigui anul·lat i no tingui vigència.

Aquesta donació fa el rei Ramir  amb el consell i la voluntat dels seus nobles homes que la subscrigueren al castell d'Ayerbe, a 6 de les calendes de setembre de l'any de l'Encarnació del Senyor de 1137, era 1176, en presència del bisbe dels oscenses, de l'abat de Montaragó, de {Frontí} Gomes, de Maça, de Ramon de Larués, de Fortun de Berga, de Llop Garcés Laità, d'Ènnec Lopes, de Llop Balasc {de Pomar}, de Pedro López de Luesia, i d'altres molts nobles, testimonis i auditors de la cort reial, que volien que això fos fet i per igual ho aprovaren

 Signe del rei Ramir: A+
 Signe de Ponç, escrivà del comte, que això ha escrit  per ordre del dit senyor rei""



L'última etapa de l'entronització de Ramon Berenguer IV a Aragó fou Saragossa,la ciutat disputada per Castella i que Ramir II havia aconseguit conservar sotmetent·se a Alfons VII (de Castella), com ja s'ha dit, amb el consentiment del comte barceloní. El rei d'Aragó i el comte de Barcelona arribaren (...) en octubre. Passà, donc, més d'un mes des de l'estada documentada a Ayerbe i desconeixem quines altres localitats visità el seguici reial abans d'arribar a la ciutat de l'Ebre. Un cop a Saragossa, acceptada formalment la sobirania de Ramon Berenguer IV pels seus habitants, Ramir II culminà el traspàs de poder signant el darrer document trascendental del seu regnat: la renúncia definitiva al tron, datada el 13 de novembre:

(Arxiu de la Corona d'Aragó, Cancelleria, Pergamins, Ramon Berenguer IV, carpeta 35, núm.85.  Ignasi J. BAIGES, Gaspar FELIU i Josep SALRACH (dir.), Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, vol III, doc. 725, p.1194-1195)


  
""Sigui a tothom manifest que jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei dels aragonesos, doní la meva filla a Ramon, comte barceloní, juntament amb tot el meu regne i el meu honor. I ara, per pròpia voluntat i afecte de cor, vull, prego i ordeno a tots els meus homes, és a dir, cavallers, clergues i peons, que els castells, les fortaleses i qualsevol altre honor tinguem després d'això pel dit comte així com pel rei deuen tenir i mantenir, i a ell com a rei obeeixin en tot sota contínua fidelitat. I perquè no hi hagi oportunitat que algú eculubri intrigues dolentes, a ell li deixo, li dono i li concedeixo tot allò que jo retingués en l'altre document de donació fet prèviament, quan li vaig lliurar la meva filla. Oimés jo, Ramir, rei dels aragonesos, dono i fermament ratifico al dit Ramon, comte barceloní, que això, que a ell ara en persona li dono i tot el que tenia, ho tingui al meu servei i em sigui sempre fidel.

Això fou promulgat a Saragossa, en els idus de novembre, en presència de molts nobles homes del regne dels aragonesos que hi eren, en l'any de l'Encarnació del Senyor 1137, de l'era 1175.

Tot això a ell dono i fermament ratifico com millor ho tingué el meu germà Alfons, i tingui totes aquestes coses guardant a mi fidelitat sempre.

Signe del rei A+    Ramir
Sig+ne de Ponç, escrivà del comte, que això escriví per ordre del senyor rei.""



Ramir II mantingué la dignitat reial, però es retirà a la vida monàstica que tant, sembla, anhelava. Visquè des d'aleshores a Osca, al monestir benedictí de San Pedro el Viejo, del qual havia estat abat abans de ser exclaustrat per a convertir·se en rei, i allà traspassà deu anys després, el 16 d'agost de 1147. (...) Des del seu retorn a San Pedro el Viejo d'Osca, encara que sembli estrany, no s'immiscí mai en els afers de govern.



Aquests documents han estat editats per diversos autors. David Garrido ha fet una revisió  i  edició  del  document  a  partir  de  
l'original.


Textes del llibre: "Ramon Berenguer IV"  Josep-David Garrido i Valls. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. 2014. 1a  edició. (pàgs. 96-109)  Llibre que hem llegit i recomanem.


> Trobareu un altre versió del mateix tema a aquest article d´El Nacional: https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-arago-confirma-donacio-regne-ramon-berenguer-iv_299133_102.html



(Sembla que aquest post va interessant al públic, ha rebut 1005 visites)