3 d’octubre del 2015

Els 5 defectes que fan que la recaptació impositiva catalana sigui excessiva i poc efectiva. Article curt i concís.



Les classes mitjanes són les que més paguen al fisc per culpa d’un sistema injust i que, a més a més, recapta poquíssim en comparació amb altres. Per què la Generalitat no ho canvia si en això té competència?



Economia  - 30 setembre, 2015   Lluís Llaquet
La fiscalitat de la Generalitat de Catalunya és “absolutament excessiva”. Així és com la defineix Daniel Torroja, cap de departament contenciós tributari de la consultora Crowe Horwth, que es queixa d’un sistema que pressiona massa en comparació a altres comunitats com Madrid, amb les mateixes competències que el català. A més a més, el sistema és inútil perquè, tal com constata Valentí Pich, president del consell general de col·legis d’Economistes, no acaba recaptant molt i, procurant gravar els rics, acaba perjudicant la classe mitjana. De fet, els rics no paguen, perquè tenen la capacitat de formar societats o fundacions que els evitin tributacions molt altes. D’altra banda, els que menys cobren, perquè no paguen IRPF i no tenir patrimoni, tampoc participen en aquest sentit de la criticada política fiscal catalana


 
1-.IRPF de gairebé el 50% que paga la classe mitjana
A Catalunya, el tipus marginal més alt de l’IRPF és un dels més confiscatoris de l’Estat. Un 48% del que s’ingressa es paga en impostos. Un impost que és un exemple d’una mala política, perquè, encara que estaria dedicat a fer pagar els rics, com ja s’ha dit, aquests tenen possibilitat d’evitar-lo. “És un impost que en realitat paga molt poca gent i se’n recapta poquíssim. I pitjor encara, un tipus que tots sabem que no el paguen els rics, sinó una classe mitjana de professionals qualificats”, destaca Pitch.



2-.L’impost del Patrimoni: penalització de l’estalvi de la classe mitjana
De nou, un impost que va dirigit als rics i que, tal com diu Pitch, “no grava als grans patrimonis, sinó a les classes mitjanes que tenen uns estalvis i una segona residència” és l’impost de patrimoni, que també és més alt que el de comunitats com Madrid.



3-. Desincentivant el relleu generacional Ara mateix hi ha un impost de transmissió o donació en vida que desincentiva que els pares passin els seus fills els negocis i esperin que ho heretin una vegada morts (cosa que tributa menys). Un fet que provoca que es retardi el relleu generacional. 



4-.Contra l’estoc immobiliari
L’impost de transmissions patrimonials que grava la compra d’un habitatge també és molt alt a Catalunya. Cosa que es contradiu amb el que seria més recomanable “si tots estem d’acord que per establir les bases de la recuperació econòmica hem d’aconseguir que s’absorbeixi l’estoc d’habitatge que va deixar el crac immobiliari”, recorda Pitch. 



5-.Mentrestant, que ha fet fins ara el govern català d’Artur Mas
Mentre es produeixen tots aquests desequilibris, el govern de la Generalitat, Artur Mas, ha dedicat recursos en preparar una hisenda pròpia per un possible futur Estat Català. Un sistema que ha estat dissenyat per professionals del món fiscal i que possiblement establiria un bon sistema recaptatori. La pregunta és, perquè esperar a un estat propi per millorar la fiscalitat? Per què no aplicar el que ja s’ha dissenyat ara mateix dintre de les competències que la Generalitat té en aquest tema?

http://www.catdialeg.cat/els-5-defectes-que-fan-que-la-recaptacio-impositiva-catalana-sigui-excessiva-i-poc-efectiva/