Al
nostre pais encara no hi ha un status legal per l'aprenent, pel que fa pràctiques siguin reglades en un curriculum escolar o no. Ni tan sols no tenim un nom específic. Dir.lis "becari" és equívoc i no ho
defineix bé. Pot estar fent d'aprenent perquè li calen els crèdits per la
carrera, o perquè vol apendre en aquell despatx,...i no tenir cap beca.
A França n'hi diuen "stagier", és un que
fa un "stage". És un nom genèric: tan si és un estudiant de COU que
s'està una setmana a una consultoria agafant el telèfon per veure l'ambient
i decidir entre 2 carreres, com si és un del darrer curs de carrera
que ajuda molt a l'empresa perquè ja està molt preparat, o un que ajuda el que pot aprofitant les vacances d'estiu. La mentalitat pràctica anglesa també té aquesta opció; de fet els seus curriculums per carrera universitària i per qualsevol dels oficis incorporen sempre pràctiques, donc consideren la teoria que s'apren a un pupitre com una aproximació a la realitat, que son les pràctiques.
A França els "stagiers" cobren en proporció a les hores treballades en base al salari mínim. Es a dir, en tenen pels transports i els cafés. Per mí el que és més important és que és una via oberta estandart i legal que dona ampara a que un estudiant pugui conèixer el món del treball, a conèixer la pràctica de cada ofici o carrera fins i tot abans de deixar la Secundària, dòna entrada a fer pràctiques "no reglades". A casa nostre la Formació Professional milloraria moltíssim si legalment tinguèssim aquesta opció, perquè de pràctiques reglades amb conveni amb la seva escola segur que en fan, però sempre hi ha llocs que t'interessen i no pots accedir·hi. Hi ha moltes coses que no s'aprenen als llibres i que s'han aprendre treballant. Ni a Catalunya ni a Espanya no tenim aquesta opció d'accés obert a qualsevol empresa.
Resoldre la part econòmica està be i correcte. Però donar suport actualitzant l'antiga figura d'abans de l' "aprenent" això permet grans grans millores en la formació dels estudiants.
A la vista
d'això, crec que en Jordi Cruz dòna en espècie (allotjament i menjar) més
del que seria pagar el salari mínim als aprenents, que en el seu cas no tenen ni un contracte de pràctiques. Per tant els ajuda
realment molt. I per tant és generós, al contrari del que diuen alguns
semiassebentats.
Si aquesta polèmica servís per introduir canvis legals en l'estatus de l'aprenent d'avui dia, hauria servit de molt. Tan de bo!
Cuca de Llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada