17 de gener del 2018

El què, el qui, el com i el quan de la investidura de Puigdemont a distància



La mesa del parlament té l'última paraula sobre com s'interpreta el reglament de la cambra 


14.01.2018
Dimecres, el Parlament de Catalunya elegirà la nova mesa de la cambra. L’independentisme s’hi assegurarà la majoria –quatre a tres– després del pacte al qual van arribar Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana. Per una altra banda, la CUP va dir que no posaria impediments a la composició de la mesa i dissabte va obrir la porta a formar-ne part. La inauguració de la legislatura pitjarà el botó del cronòmetre cap a la sessió d’investidura de Carles Puigdemont, que serà el 30 o 31 de gener.

Una de les fórmules que ha proposat JxCat és la investidura telemàtica, per la qual Puigdemont presentaria el programa de govern per videoconferència. Els partits unionistes han criticat durament aquesta opció i han demanat informes als lletrats del parlament sobre aquesta fórmula, que probablement desaconsellaran. No obstant això, la decisió final és política i correspon al president del parlament i de la mesa.

Les recomanacions i els informes dels lletrats tenen per objectiu l’assessorament dels membres de la mesa, segons l’article 10 dels estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya. En conseqüència, l’opinió dels lletrats és important, però no definitiva ni vinculant. L’altra opció que estudien els partits independentistes és que un diputat llegeixi el discurs de Puigdemont. Ni el reglament ni la llei de Presidència de la Generalitat no estableixen el procediment, tot i l’anormalitat que el candidat no sigui present a la cambra per sol·licitar la confiança dels diputats. De fet, aquest és un dels arguments dels lletrats de la cambra; un altre argument és que l’essència del parlamentarisme és el debat i que la no presència de Puigdemont pot vulnerar el dret de les minories.

L’exemple del paper clau que té la mesa quan cal interpretar el reglament –una funció que li correspon– més recent és el del ple del 6 i 7 de setembre, quan Junts pel Sí i la CUP van demanar que s’inclogués a l’ordre del dia el debat i la votació de la llei del referèndum i la llei de transitorietat. En aquella ocasió, els lletrats van recomanar a la mesa que no acceptés la petició de JxSí i la CUP d’alterar l’ordre del dia. A més, les forces unionistes van utilitzar el filibusterisme per a endarrerir-ho al màxim possible i crear un ambient de tensió que va desembocar en l’abandonament dels escons en el moment de la votació de les dues normes. No obstant això, les lleis van ser debatudes i aprovades.

Junts per Catalunya ha insistit aquests últimes dies que la investidura de Puigdemont serà possible i que la decisió és a les mans de la mesa del parlament. Ara, això despertarà una nova onada d’atacs i desqualificacions dels partits unionistes i dels mitjans de comunicació més contraris a l’independentisme que volen evitar de totes passades la investidura de Puigdemont i pot tornar a posar els nous membres de la mesa en el punt de mira de la justícia espanyola només de començar la legislatura.