Història del primer tren de la península, impulsat pel mataroní Miquel Biada, inagurat el 1848: Barceloa-Mataró. El tren canvià l'economia del Maresme

 

L'any 1837, l'armador mataroní Miquel Biada, que havia anat a fer fortuna a les Amèriques, assistí a la inauguració del tren entre Güines i l'Havana, que fou el primer de l'estat espanyol, quan l'illa de Cuba era encara una colònia.

L'any 1840 tornà a Catalunya i -pretenent portar l'invent a casa- impulsà la realització d'una línia de ferrocarril que connectés Barcelona i Mataró, els dos principals nodes econòmics de la costa catalana.

Malgrat la incomprensió i les dificultats que trobà, aconseguí tirar endavant el projecte. La construcció i explotació de la línia fou duta a terme per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró.

Les obres hagueren de salvar obstacles com el riu Besòs, pel qual calgué fer un pont, o el turó de Montgat, que s’hagué de foradar obrint-hi un túnel.

El 28 d'octubre de 1848, enmig d'una gran expectació, es feu el viatge inaugural de la línia Barcelona - Mataró, que seria la primera de la península Ibèrica.

A Barcelona, encara emmurallada, l'estació del tren s'ubicà entre la Barceloneta i la Ciutadella militar, a tocar del port, on desembarcaven matèries primeres com el carbó, que feia de combustible per als vapors, i el cotó pels teixits, i des d'on s'embarcaven els productes ja confeccionats destinats a l'exportació a les colònies o l'estranger.

Malgrat les molèsties que causà als pescadors, que sabotejaren les obres, l'arribada del tren consolidà el procés d'industrialització de la franja costanera entre Barcelona i Mataró, especialment a Badalona, afavorint el seu desenvolupament econòmic, demogràfic i urbanístic.

Així, aprofitant que els solars eren més barats i ja existien diversos nuclis de població costaners que podien oferir mà d'obra, s'hi anaren reubicant nombroses indústries, entre les quals el producte tèxtil, licors, cuir, vidre, pintures, tintes o perfums.

Tot plegat inicià al Maresme la transformació d'una societat de pagesos i pescadors en una de nova, creixent i formada majoritàriament per obrers, i donava aire a Barcelona, que, encorsetada dins les muralles, patia una forta saturació poblacional i necessitava allunyar les fàbriques, el brogit i els fums per poder destinar el sòl a un ús residencial.

Publicat a Facebook