1867 El ministre de Governació espanyol, González Bravo, prohibeix les representacions de teatre escrites íntegrament en català
29.01.1867 -
Tal dia com avui
“En vista de la comunicación
pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del Reino con
fecha 4 del corriente, en la que se hace notar el gran número de
producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los
diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir
forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo
el medio más eficaz para quese generalice el uso de la lengua nacional,
la reina (q.D.g.) ha tenido a bien disponer que en adelante no
se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente
escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España”.
En aquesta època Frederic Soler, Pitarra, havia tingut un èxit esclatant amb diverses obres: L’esquella de la Torratxa (1864), El castell dels tres dragons (1865), Els herois i lesgrandeses (1866), Les joies de la Roser
(1866), etc.; i també n’estrenaven altres autors, com Eduard Vidal,
Narcís Campmany, Francesc Camprodon, Josep M. Arnau, Francesc de Sales
Vidal, Conrad Roure, etc. El ministre de la Governació, Luis González
Bravo, dictador i radical situat a l’extrema dreta, quan va dictar
aquesta Reial ordre, no pretenia sinó que els catalans assimiléssim
l'espanyol. En aquells moments el teatre era una eina importantíssima
per al moviment renaixentista, amb el qual s’arribava a totes les capes
populars: per tant, calia eliminar-ne com fos la incidència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada