11 de març de 2020

‘Aquest poble no vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat’. Recordant Joan Solà: Recuperem el discurs del filòleg i lingüista, quan fa cinc anys de la seva mort




Recordant Joan Solà: ‘Aquest poble no vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat’

  

26.10.2015  - 

Demà fa cinc anys que es va morir el lingüista Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2010. L’endemà de la constitució del primer Parlament de Catalunya amb majoria independentista de la història, en un moment de tanta transcendència política, prenen més sentit que mai les paraules que hi va pronunciar l’any 2009: ‘Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat a cap altre.’

Fou la primera vegada que, fent ús de l’article 178 del reglament de la cambra, es va convidar a intervenir davant el ple una personalitat preeminent per la seva ‘significació institucional, política, social, científica o cultural’. Solà hi digué: ‘A mi m’ha semblat entendre que una notable part dels ciutadans volia que algú els prestés la veu, la paraula. Potser una veu nova, diferent de vostès. Doncs accepto de prestar la paraula a aquests conciutadans i amorosament, ardentment, com el cuiner vestit de blanc prepara les llepolies del convit, he preparat les paraules que avui els vinc a dir.’ I també: ‘Els polítics s’han de preguntar si volen o no que siguem un país normal. La solució és difícil, va afegir, ‘però portem anys sense voler-la afrontar des de l’arrel i posant pedaços’.

Vegeu tot seguit el vídeo del discurs de Solà, íntegre, cliqueu:


 

Transcripció del parlament de Joan Solà al Parlament de Catalunya:

(minut 5:30)

La salut social, la segona salut  a que m'he referit, la salut social es podria concretar en aquella frase que em repetit infinitat de vegades:  "S'estudia el català en el sagrat clos de les aules però es parla el castellà en l'àmbit lliure, obert i alegre del pati".  Hem convertit la frase en eslogan, però no hem aconseguit que ens mogués gaire d'una manera de fer, i que només serveix per empitjorar la situació. 

Fa  trenta anys que uns afirmen sense treva la mort del català  mentre  els altres la neguen amb la mateixa vehemència. Han sentit srs. diputats una polèmica semblant  amb el francés, amb l'anglés, amb l'italià ?

  

Cínicament sarcàsticament ha esdevingut també un eslogan que en aquest territoris ofeguem el castellà. Què fàcil es crear esloguen, perque no tenen els grans mitjans

 

Fa 30 anys que ens diem que aqui no hi ha conflicte linguistic, que nosaltres som un exemple de convivència.I fa 30 anys que saben que això  Aquesta mitad del pais ha mig callat. Però al preu de constatar 

Els mitjans de comunicació ens intoxiquen enlloc de clarificar que falla un sistema educatiu que no pot proporcionar a la llengua catalana tota la força i la exigència que necessita en aquesta societat. Enlloc de denunciar que no es questió d'exigència sino d'ideologia. 

 "El català no es digne de ser,  no té dret a ser una llengua tant difícil i tant estrictament exigible com qualsevol altre materia". En lloc de subratllar que el castellà és hegemòmic per tot arreu als mitjans de comunicació als locals i ambients lúdics i de relació social etc.. i que es pot fer tot i es pot expressar tot.

> el català llengua subordinada

La mala salut filològica, tercera questió, és fàcil de percebre. Em refereixo a la degradació alarmant de totes les seves estructures fonètiques, sintàctiques, fraseològiques, lèxiques.  El fet que sigui una llengua de per riure, o de per riure·se'n.  Una llengua que sí però no. Una llengua de segona o tercera, vaja. Una llengua subordinada. D'una banda per exemple molts programes de radio i tv adopten impunement aquest pastiche   des de fa dècades.

D'altra devem ser el poble de la terra que té més tractats de barbarismes i libres d'estil  que be a ser el mateix.

D'altre banda 

amb una pena profunda que amaguem per continuar vivint si en català

 

no és gaire tinguda en compte però és d'una importancia decisiva. A ningú no li és ...  Llengua insegura, que no serveix per a res. A ningú no li és agradable d'usar una llengua insegura, degradada, (min11) que es percep com un patués d'un altre. Comunitat lingüistica malalta, que es questiona continuament

Paraules contaminades.  

Volen o no un pais normal?

Causes, sol·lucions. Síntesi en un punt positiu:

Tenim interioritzada la sensació de ser un poble subordinat, acceptada com a fatal, sensació col·lectiva, inseguretat, de dependència. Aquesta inseguretat es transmet a la llengua. La llengua no pot ser normal si no ho son els individus. 

Fa 30 anys que neguem la realitat llingüística en la que estem inmersos. Neguem que la llengua recula, Clara i radical. No acceptar uns alà individus 


La causa remota ..

Vivim des de fa segles

Ens cal preservar la nostra personalitat. I arribar fins a on siguin per aconseguir.ho.  Fer que el català arribi a ser una llengua útil i necessària. Si hi ha un poder polític de mantenir  la propia personalitat; els paisos nórdics per exemple ho fan, amb molts menys habitants.


Societat esgotada d'una lluita estèril i incrèdula d'una voluntat política. 

Afortunadament té voluntat inequívoca de tirar endavant malgrat tot això. El nostre país té un potencial humà, tècnic i científic.  Vostés com  parlamentaris hi tenen una responsabilitat més gran.

Aquest poble no pot soportar ni un minut més. No poden sentir·se  ni  un  minut  més  una  llengua  subordinada.

 

http://www.vilaweb.cat/noticies/recordant-joan-sola-aquest-poble-no-vol-suportar-ni-un-minut-mes-de-sentir-se-subordinat/