Cliqueu per veure el video: https://www.youtube.com/watch?v=FMEkzZDHhM8&feature=emb_logo
Joan Coromines amb les seves mítiques xiruques, a un homenatge al seu pare a una ermita de s. Pol de Mar.
Llibres: "Epistolari Joan Coromines - Francesc de Borja Moll"
Llibre: "Epistolari Joan Coromines - Josep Pla"
Febrer 1997, revista "Reporter" del Maresme dedica moltes pàgines d'aquest número a Joan Coromines. Podeu llegir el pdf de la revista aqui:
https://drive.google.com/file/d/0B3BlMzNdbf0LZmEwOTU2NDMtOWVjMi00NmIxLWE1M2UtNTk0ZjEzMmY1YTQ0/view
La seu de la Fundació Pere Coromines a Sant Pol de Mar
La seu de la Fundació Pere Coromines a Sant Pol de Mar (Maresme) —creada in extremis poc abans de la mort de Joan Coromines, i que porta el nom del pare per desig exprés del filòleg en el testament— s’inaugurarà abans d’acabar l’any. El president dela fundació, Max Cahner, que va ser col·laborador personal de Coromines i n’és l’editor, confia oblidar aviat els problemes tècnics del projecte de rehabilitació de la casa. El projecte es va aprovar al final de l’any 2000, i ara només queda pendent la climatització i la impermeabilització de l’edifici.
Can Coromines, situada a primera línia de mar, havia estat la seu de l’Ajuntamenti va servir de residència d’estiu de la família del polític, escriptor i economista Pere Coromines i de la pedagoga Celestina Vigneaux. Després de la Guerra Civil espanyola, però, els feixistes van convertir la casa —que encara conserva l’escut de la vila a la façana— en seu local de la Falange. Quan la família va recuperar la casa pairal, va llogar-la i fins pocs anys abans de la mort de Joan Coromines es va convertir en un hostal.
Actualment, els treballs a Can Coromines consisteixen a traslladar la biblioteca (que supera els 20.000 volums) i l’arxiu particular de l’autor del Diccionari etimològic, instal·lats fins fa poc temps de manera provisional en un magatzem municipal de Sant Pol. De l’antic edifici, només se n’ha conservat les parets exteriors i la façana. La resta és de nova planta, amb un espai útil de 450 metres quadrats, distribuïts en planta baixa i dos pisos.
La planta baixa consta de recepció, sala polivalent i el magatzem de l’arxiu i de la biblioteca. Un pati interior proporciona llum natural a la part de l’edifici que no dóna al mar. La primera planta (pensada per als estudiosos) està distribuïda entre la sala de lectura de la biblioteca, la sala de consulta de l’arxiu i una gran aula. El segon pis disposa de dos despatxos i de sala de reunions, i dóna accés al terrat superior, un espai privilegiat per les seves vistes davant del mar.
El cost de l’obra superarà finalment el milió d’euros. S’ha encarit, però el president de la fundació agraeix el suport públic tant de la Diputació de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya —amb l’anterior govern i l’actual—, així com de les obres socials de ‘la Caixa’ i Caixa Catalunya. L’obstinació de Cahner i la seva diplomàcia han ajudat en la implicació pressupostària de les administracions en un projecte que ha de servir per rellançar l’obra i la figura de Joan Coromines. Tot i viure reclòs al seu domicili de Pineda de Mar, entregat els últims anys de la seva vida a l’únic propòsit d’enllestir la magna obra, Coromines va tenir contacte amb els presidents Josep Tarradellas i Jordi Pujol, i amb Pasqual Maragall en la seva època d’alcalde de Barcelona. A la ciutat, en una plaça del Raval, hi ha una plaça que duu el seu nom des del 1997.
Can Coromines, situada a primera línia de mar, havia estat la seu de l’Ajuntamenti va servir de residència d’estiu de la família del polític, escriptor i economista Pere Coromines i de la pedagoga Celestina Vigneaux. Després de la Guerra Civil espanyola, però, els feixistes van convertir la casa —que encara conserva l’escut de la vila a la façana— en seu local de la Falange. Quan la família va recuperar la casa pairal, va llogar-la i fins pocs anys abans de la mort de Joan Coromines es va convertir en un hostal.
Actualment, els treballs a Can Coromines consisteixen a traslladar la biblioteca (que supera els 20.000 volums) i l’arxiu particular de l’autor del Diccionari etimològic, instal·lats fins fa poc temps de manera provisional en un magatzem municipal de Sant Pol. De l’antic edifici, només se n’ha conservat les parets exteriors i la façana. La resta és de nova planta, amb un espai útil de 450 metres quadrats, distribuïts en planta baixa i dos pisos.
La planta baixa consta de recepció, sala polivalent i el magatzem de l’arxiu i de la biblioteca. Un pati interior proporciona llum natural a la part de l’edifici que no dóna al mar. La primera planta (pensada per als estudiosos) està distribuïda entre la sala de lectura de la biblioteca, la sala de consulta de l’arxiu i una gran aula. El segon pis disposa de dos despatxos i de sala de reunions, i dóna accés al terrat superior, un espai privilegiat per les seves vistes davant del mar.
El cost de l’obra superarà finalment el milió d’euros. S’ha encarit, però el president de la fundació agraeix el suport públic tant de la Diputació de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya —amb l’anterior govern i l’actual—, així com de les obres socials de ‘la Caixa’ i Caixa Catalunya. L’obstinació de Cahner i la seva diplomàcia han ajudat en la implicació pressupostària de les administracions en un projecte que ha de servir per rellançar l’obra i la figura de Joan Coromines. Tot i viure reclòs al seu domicili de Pineda de Mar, entregat els últims anys de la seva vida a l’únic propòsit d’enllestir la magna obra, Coromines va tenir contacte amb els presidents Josep Tarradellas i Jordi Pujol, i amb Pasqual Maragall en la seva època d’alcalde de Barcelona. A la ciutat, en una plaça del Raval, hi ha una plaça que duu el seu nom des del 1997.
Info de: saul.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada