23 d’abril de 2021

Punts concrets per defensar la llengua i la identitat catalana



Albert Donaire i Malagelada. -11.04.2021

L’independentisme català va girar habitualment al voltant de la llengua, de la cultura, de la identitat que tenim com a país. I això des del regne d’Espanya ho van tenir clar des del principi i simplement han intentat imitar el model francès d’imposició de la llengua francesa per sobre de les altres, duent-les a nivells crítics i eliminant-les completament de l’espai públic. 
 
 
Segurament si fos per Ciudadanos, Vox, PP, PSC i fins i tot els Comuns (...) se’n mofa de la lluita cultural i de les danses pròpies del nostre país) acabarien amb la nostra llengua i l’apartarien de l’espai públic, relegant-la a l’àmbit privat i tallant la transmissió generacional. Perquè en el seu moment, molts personatges ho van tenir clar. Felip IV, el Duc d’Olivares, Felip V, Primo de Rivera, Franco… i una llista interminable de noms, sabien que destruint la llengua, diluint el sentiment nacionalista català, podien guanyar definitivament la batalla. I ho han provat de totes les maneres.
 
Així doncs, sabent que el nostre moviment nacionalista té uns orígens, primordialment en defensa de la identitat lingüística i cultural catalana, no entenc com determinats partís polítics del nacionalisme i de l’independentisme abandonen la qüestió lingüística i prefereixen mirar cap a una altra banda mentre l’ús del català retrocedeix dia rere dia als carrers del nostre país. On queden projectes com els de la llei del cinema? I aplicar la llei de consum per tenir l’etiquetatge en la nostra llengua? On són aquells farsants de Ciudadanos que ens diuen que volen la igualtat, però que mai hi són en les lluites perquè el català tingui un nivell de reconeixement de paritat amb el castellà?
 
Un altre fet preocupant sobre la llengua és el que molts sabem sobre la immersió lingüística: no funciona. No funciona a Badia del Vallès, a Cornellà de Llobregat, a Sant Adrià del Besós, a Vila-Seca, a la Canonja… a molts indrets de l’àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona. I comença a flaquejar a molts altres indrets del país. Fins i tot a la “immortal” Girona! Només cal parlar amb els professors de les escoles per saber que els alumnes cada vegada parlen menys en català entre ells. Que les classes es fan en molts casos en castellà, perquè hi ha alumnes, nascuts a Catalunya, educats a Catalunya, que tenen seriosos problemes per reflexionar i expressar-se en català. Però sembla que la societat i la política en gran part, prefereixen posar-se unes ulleres de fusta i no veure la situaió alarmant de la nostra llengua.

Cal mantenir el català viu, i hem de reivindicar una realitat: el català és la única llengua pròpia de Catalunya, amb el permís de l’aranès, llengua pròpia de la Val d’Aran.

El castellà és una llengua que es parla a Catalunya bàsicament a base d’imposicions i de prohibicions de la nostra. Però això no la converteix en pròpia. Només cal que viatgeu a Quebec i parleu amb la gent del territori. Malgrat que no tots siguin independentistes, saben perfectament que la llengua pròpia del Quebec és el francès, de la mateixa manera que la gent d’Alberta té clar que la seva llengua pròpia és l’anglès (a banda de les llengües pròpies d’abans de la colonització). De veritat és tan difícil mantenir la fermesa i tenir el sentit comú per defensar l’obvi?

 
 
 Notícia relacionada:
 
>>  Doni suport al "Decàleg de mesures per a l’audiovisual a Catalunya"
 
>>  Català. Degeneració lingüística, discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya
 
 >>  1952  Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el català vuelva a ser de uso público?  
 
>>  1942  Ordre a Lleida prohibint imprimir en català ni follets, ni targetes de visita