6 de juliol del 2021

Wolfgang Schomburg: “A Espanya algú va passar per alt que a Alemanya hi ha jutges independents”

 


 

Entrevista a l’advocat alemany del president Puigdemont, quan fa tres anys de la decisiva sentència de Slesvig-Holstein
 
 03.07.2021
 
 
Ara fa tres anys, el juliol del 2018, els tres jutges del tribunal superior de Slesvig-Holstein van decidir que no acceptaven l’extradició per rebel·lió o sedició del president Carles Puigdemont a l’estat espanyol. Aquella sentència va marcar un punt d’inflexió perquè fou la desautorització més gran d’àmbit internacional de la persecució judicial contra l’independentisme. Entre la bibliografia consultada i citada en aquella sentència hi havia un manual de referència en matèria d’extradicions a Alemanya, Internationale Rechtshilfe in Strafsachen, signat pel professor Wolfgang Schomburg. Ell era precisament l’advocat defensor de Carles Puigdemont durant tot el procediment de l’euroordre a Alemanya, tota una autoritat al seu país en matèria judicial. En aquesta entrevista de VilaWeb parla de la seva extensa trajectòria i, amb prudència professional, de la situació de Puigdemont i els exiliats. I de la importància d’aquella decisió de fa tres anys: “La sentència de Slesvig es tindrà en compte en qualsevol cas.”
Schomburg va néixer el 1948 a Spandau, al costat occidental del mur de Berlín. Hi ha pocs currículums acadèmics i professionals com el seu al món del dret. Va estudiar a la Freie Universität de la capital alemanya i va començar la carrera com a fiscal a Berlín Occidental. El 1984 va esdevenir jutge del Tribunal Regional de Berlín, càrrec que va ocupar durant dos anys fins que va ser nomenat fiscal superior de Berlín Occidental. El següent pas en la brillant carrera de Schomburg va arribar el 1989. Com a membre de l’equip del partit guanyador de les eleccions va ser nomenat subsecretari d’estat al Departament de Justícia de Berlín Occidental, després de la caiguda del mur, responsable en aquest càrrec de tot Berlín reunificat. Més tard, Schomburg va actuar amb èxit com advocat d’acusats d’alt rang. El 1995 va ser triat jutge del Tribunal Suprem Federal d’Alemanya. 
 
I fou el primer jutge alemany a formar part del Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslàvia i per Ruanda, entre el 2001 i el 2008. La seva reputació va ser reconeguda el 2008 quan li van concedir la Gran Creu del Mèrit de la República Federal d’Alemanya. Schomburg, que va ser professor honorari i doctor en Dret Civil a la Universitat de Durham (Regne Unit), és autor de prop de dos-cents treballs de dret penal, entre articles i llibres, i actualment és advocat del bufet Ufer-Knauer, a Munic, Berlín i Frankfurt.
 
Què us sembla la concessió d’indults als presos catalans per part del govern espanyol?
—És un senyal de bona voluntat que no hauria de ser rebutjat o subestimat a la babalà.
  
Com a solució política, seria més útil una amnistia per a tots els càrrecs polítics i els ciutadans catalans represaliats, com demana el Consell d’Europa? 
—Legalment, sens dubte. Però en termes de política real sembla impossible per a un govern que vol sobreviure en les circumstàncies actuals. Per als condemnats i els dirigents polítics als quals cerquen a l’estranger tan sols val la llibertat de moviment sense condicions. 
 
Creieu que el president Puigdemont podria tornar amb seguretat jurídica a l’estat espanyol? De què dependrà? 
—Per desgràcia, no. No obstant això, cal trobar una solució pacífica. Potser una mediació acurada o un arbitratge hi podria ajudar, també per a tots els altres polítics. Serviria als interessos tant de Catalunya com d’Espanya i també als altres estats membre de la Unió, antics i actuals, amb problemes similars (per exemple, el Regne Unit – Escòcia i Irlanda, Dinamarca – Grenlàndia) si la UE ajudés a resoldre un procés polític que no es pot resoldre mitjançant l’ús rígid del dret penal. El dret penal ha de seguir essent el darrer recurs en una societat democràtica. 
 
Les mesures cautelars aprovades pel Tribunal General de Justícia de la UE perquè Puigdemont recuperi la immunitat com a diputat podrien apropar l’objectiu del seu retorn segur? 
—Sens dubte! El Parlament Europeu també hauria d’haver estat conscient de què significava políticament la seva decisió.
 
--