29.set.2021
M'ha trucat una enviada de premsa del Tribunal Suprem
per renyar-me "per escriure falsedats", perquè diu que "he insinuat" en
les meves intervencions i els meus tuits que a la Sala II estaven fent
l'orni per impedir a la representació lletrada de Puigdemont d'accedir a la peça de situació personal.
M'he emprenyat. Jo no escric coses falses mai, a tot estirar,
equivocades i sense voler, i la insinuació, ja saben, no deixa de ser
l'art que t'entenguin sense dir res. Ho dec haver fet bé, perquè fins i
tot ells m'han captat.
El cert és que fins ahir, dimarts 28, al matí, des del despatx de
Gonzalo Boye no van poder accedir a la peça de situació personal de
l'expresident. Només a aquesta, perquè per veure la de la resta dels
seus patrocinats hauran d'esperar. Tot era, em diuen oficialment, un problema de fotocòpies.
Que si eren molts fulls, que si la causa era a reprografia, que si això
i això altre... Ja sabeu. De vegades em sorprèn que no m'adoni de com
d'empipadora pot ser la copisteria al dret de defensa. Sí, fins i
tot jo que he treballat per a ells, entenc que això de la fotocopiadora
és un hàndicap insalvable, fins que un lletrat et diu dilluns al matí
que serà un problema haver d'esgrimir davant el tribunal de Sàsser el
dia 4 i davant el TGUE, a l'hora de presentar les cautelars, que no s'ha concedit aquest accés preceptiu i bàsic per al dret de defensa.
Ha estat oli en un llum. L'endemà s'han pogut instruir sobre aquesta
peça que recull tots els avatars pels quals ha passat la "situació
personal" de Puigdemont, és a dir, les OEDE, els comunicats entre països
i totes aquestes coses que tenen tan poca importància. Coses de la
reprografia, ja se sap. Demano disculpes per haver pensat malament.
La peça conté les comunicacions d'Espanya a través del sistema Sirene
(sol·licitud d'informació complementària a l'entrada nacional) que és
la forma de comunicació entre estats Schengen per al compliment de les
alertes d'OEDE. I hi ha coses curioses, que deixen clar que tant Àustria
com Finlàndia, Lituània i Alemanya, per descomptat, i Bèlgica van
demanar en el sistema informàtic de Schengen que se'ls posés un "flag" per a la petició de Puigdemont. Un flag és
un "indicador de validesa" que converteix l'ordre de detenció en una
simple ordre d'esbrinament de domicili, en cas que la persona entri al
país. Així, Àustria ja va deixar dit al febrer d'aquest any que
s'introduís un flag permanent "per ordre donada pel Ministeri
Federal de Justícia"; el mateix que va fer Alemanya el febrer del 2020,
per ordre del seu Ministeri de Justícia: "D'acord amb la nostra
legislació nacional, serà molt poc probable mantenir aquesta persona en
custòdia per a qualsevol procediment de lliurament". Lituània, "molt
amablement", els diu que els posin el flag mentre es consulta
al fiscal general si l'ordre de detenció "és executable segons la nostra
legislació", i fins ara. També és revelador que en les comunicacions de
la policia espanyola a altres països com Bèlgica s'arribi a demanar
urgència, ja que “as you now this is a very sensitive case in our country”. Només els faltava la icona de les manetes.
També aquesta peça conté la comunicació Sirene de la detenció a Itàlia.
La comunicació italiana es produeix oficialment a les 06 hores 40
minuts de la matinada del divendres 24. S'hi demana "la documentació
habitual pels conductes habituals" i es notifica l'hora en què
Puigdemont passarà davant el tribunal. Així que no, la policia espanyola no se'n va assabentar per Sirene,
perquè a aquella hora de divendres ja tots sabíem que era a la presó i
que passaria a disposició judicial aquell mateix matí. Segons les
primeres declaracions de comandaments policials, hi va haver "una
trucada" mentre Puigdemont estava encara volant que va posar tota la
cúpula policial a seguir l'assumpte i posteriorment van dir a El Español
que l'avís els va arribar a través de Sirene "a última hora de la
tarda, el vespre" de dijous. Vaja, doncs això tampoc no quadra! Va
ser la matinada de l'endemà, com resa al paper.
No són sinó més dades de tot el conjunt sísmic que va precedir la
detenció de Puigdemont a Sardenya. La cosa és tan enrevessada que hi
haurà preguntes parlamentàries. Al govern belga perquè els policies espanyols han afirmat públicament que va ser Bèlgica la que va introduir l'alerta
i va avisar Itàlia quan Puigdemont va pujar a l'avió. Bèlgica, ja
veuen, aquell país que té suspès el procediment i des del qual fa mesos
que els polítics catalans volen a tot arreu. Aquell país del qual va
sortir aquest estiu Ponsatí per viatjar a Itàlia sense que saltés res ni
es detingués ningú. Els serveis de fronteres italians van dir a
periodistes de La Repubblica que coneixien l'arribada de Puigdemont des del dia anterior perquè estava "monitorat".
En què quedem? Amb tant tripijoc al govern espanyol li arribarà una
bateria de preguntes parlamentàries perquè aclareixi quin va ser el
recorregut exacte i la participació de la policia espanyola en aquest
operatiu. Cosa gens difícil, ja que quan les coses són clares i estan
documentades, no hi ha cap problema per explicar-les. El que és estrany
és que la cúpula policial espanyola digui una cosa primer i una altra
després i que aquesta no quadri amb la documentació del Suprem i que tot
sigui un mar de soroll. En principi, no hi ha cap misteri per ocultar
en una detenció dels sistemes de Schengen. Que es faci la llum.
3) També queda per aclarir quan ho va saber el ministre de l'Interior,
que era amb els Reis a La Palma, i que diu que no va saber res fins que
va aterrar a Madrid. Va ser, pel que sembla, l'últim en
assabentar-se'n, perquè des de les nou de la nit els telèfons de la
Moncloa treien fum amb trucades de periodistes. Una altra vegada els han
aixecat la camisa? Ja saben la meva opinió: ni la justícia ni la
policia ni l'estat espanyol s'haurien d'apartar un sol mil·límetre dels
procediments en aquest, com ells diuen, "sensitive case", i em sap greu sospitar, però és el que s'està fent des del principi.
Segueixin el fil perquè d'això en sortirà un cabdell, segur.
----
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada