(Sardenya) “Por de Boye i por d’Europa: la visió espanyola del fracàs de les euroordres”. Article de síntesi de les peripècies judicials del Pres. Puigdemont

 

 

 

05.10.2021 

El president Carles Puigdemont demanava dilluns, de l’Alguer estant, que l’estat espanyol ho deixés estar, que aturés la persecució. “Basta”, va exclamar, en italià. L’enèsim revés a les euroordres de Pablo Llarena, ara a Sardenya, es pot llegir com un fracàs de l’estratègia del Tribunal Suprem, i de l’estat espanyol, contra els exiliats. Perquè han topat amb diverses jurisdiccions, a Bèlgica, a Alemanya, a Escòcia, a Suïssa, i han rebut advertiments d’algunes altres. Però a Madrid hi ha poques veus que ho assumeixin i que facin una crítica oberta de Llarena. Gairebé quatre anys després l’enfocament continua essent el mateix: la culpa és dels altres, el sistema de les euroordres no és eficaç, la Unió Europea falla, la justícia espanyola és ferma i coherent… Hi ha excepcions, és clar, però la majoria de l’opinió publicada a Madrid i els moviments en la cúpula judicial van en aquesta línia. El president Carles Puigdemont demanava dilluns, de l’Alguer estant, que l’estat espanyol ho deixés estar, que aturés la persecució. “Basta”, va exclamar, en italià. L’enèsim revés a les euroordres de Pablo Llarena, ara a Sardenya, es pot llegir com un fracàs de l’estratègia del Tribunal Suprem, i de l’estat espanyol, contra els exiliats. Perquè han topat amb diverses jurisdiccions, a Bèlgica, a Alemanya, a Escòcia, a Suïssa, i han rebut advertiments d’algunes altres. Però a Madrid hi ha poques veus que ho assumeixin i que facin una crítica oberta de Llarena. Gairebé quatre anys després l’enfocament continua essent el mateix: la culpa és dels altres, el sistema de les euroordres no és eficaç, la Unió Europea falla, la justícia espanyola és ferma i coherent… Hi ha excepcions, és clar, però la majoria de l’opinió publicada a Madrid i els moviments en la cúpula judicial van en aquesta línia.

És prou revelador que l’endemà de la resolució del Tribunal d’Apel·lació de Sàsser que qüestionava la validesa de les euroordres del Suprem contra els eurodiputats exiliats, el Tribunal Constitucional espanyol s’hi pronunciï a favor. La justícia de Bèlgica va suspendre’n la tramitació quan va saber que el jutge Pablo Llarena mateix havia presentat unes qüestions pre-judicials sobre el marge de maniobra dels estats per a refusar les ordres de detenció europees; el Tribunal General de la UE va resoldre que havien restat suspeses d’ençà de la presentació d’aquestes prejudicials, i va dir a Puigdemont, Comín i Ponsatí que no havien pas de patir, que no serien detinguts per aquesta raó. I la justícia italiana ha agafat aquest argument per a suspendre el procediment d’extradició de Puigdemont. I tanmateix, el TC dictamina que les euroordres són plenament vigents, i que la decisió de Llarena de mantenir-les fou “respectuosa amb el dret de la tutela judicial efectiva” dels exiliats.

L’enfocament que fa el TC (tot esperant que es faci públic el text sencer de la resolució) és que són els altres que s’equivoquen. Talment va ocórrer quan Alemanya va refusar l’extradició per rebel·lió i sedició de Puigdemont; quan Bèlgica va posar pegues a l’euroordre contra els consellers exiliats i, sobretot, quan va desestimar de manera definitiva l’extradició de Lluís Puig. Quan Puigdemont va restar en llibertat després de la detenció a Slesvig-Holstein, l’abril del 2018, tant Llarena com la fiscalia mespanyola van començar a patir per si l’extradició finalment no reeixia. De manera que la fiscalia es va activar i va fer un intent desesperat perquè l’euroordre pogués tirar endavant: va demanar una reunió amb la fiscalia alemanya, que es va fer a l’Haia, als Països Baixos, a les oficines d’Eurojust, l’organisme de coordinació judicial entre estats membres de la UE. Aquella reunió fou tensa, segons les informacions que se’n van saber aleshores, per la pressió dels espanyols per a presentar unes suposades noves proves que havien d’incriminar Puigdemont. No se’n van sortir.

>>