Pere I el Gran: conquesta catalana de Sicília (1282) malgrat l´oposició aragonesa, s´han trobat nous documents

LA CONQUESTA  CATALANA DE SICÍLIA  PER PERE I EL GRAN (1282),  MALGRAT L’OPOSICIÓ ARAGONESA

 

La troballa de nous documents papals reforcen la tesi de l’investigador Manel Capdevila, qui des del 2009 defensa que Catalunya era un Regne i que la poc coneguda conquesta catalana de Sicília així ho demostra.

El Papa francès Marti IV va excomunicar al rei català Pere el Gran (1240-1276-1285) i va atorgar el títol de Rei d’Aragó a Carles d’Anjou. Això succeí quan els aragonesos i els mallorquins donaven suport als francesos.

 

Per aquest motiu, quan Pere el Gran va conquerir Sicília (1282), va fer-ho únicament com a Rei de Catalunya i Rei de València, fet que demostra que Catalunya era un Regne.

Aquesta tesi invalida les teories defensades per la historiografia espanyola que asseguren que Catalunya mai fou un Regne i que sempre fou només un comtat.

 

Pere el Gran, a més, va rebre, a la vila siciliana de Caltabellota (Catalabelota), el títol de Rei de Trinacria, nom de Sicília en temps de la Magna Grècia, quan Arquimedes defensà Siracusa, capital de l’illa.

 

MANEL CAPDEVILA I MARESMA (Arenys de Mar, 1945) és enginyer de sistemes, consultor i expert en història. Especialitzat en ciència medieval relacionada amb l’astronomia, l’alquímia catalana i la ciència nàutica (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana, ampolleta catalana…). Es un dels principals i més prolífics investigadors en història del nostre país, i membre de l’Institut Nova Història (INH) https://www.inh.cat/SICÍLIA

Un altre article sobre la conquesta de Sicília:

 

 

 

 

 

“La Sicília Catalana”  Giunta, Francesco. Col.lecció Episodis de la Història. Ed. Dalmau

“A Sicília, el rei Pere (Pere I, fill de Jaume el Conqueridor) prenia la revenja de l’escac provençal en les seves confrontacions amb Carles I d’Anjou i cercà de centralitzar a Sicília una política de vast horitzó, d’àmbit mediterrani, la qual, en realitat, no corresponia a les possibilitats político-econòmico-militars de la corona ibèrica. De fet, si el rei aragonès havia vingut a resoldre la greu crisi institucional dels sicilians i representava la solució monàrquica fermament sustentada en el baronatge i acceptada també per les altres classes socials, això es devia a la circumstància que hom el veia el restaurador “de totes les antigues llibertats sícules”; la seva comesa era veritablement fatigant.

[pàg. 11 del llibre]. Llibre curt, de mida aprox din-5. Es llegeix en dues hores.

 

 

__