Catalangate. El Suprem va autoritzar l’espionatge a Boye quan s’engegava el suplicatori contra Puigdemont

 

És l'únic advocat que apareix en la llista dels divuit espiats amb autorització judicial que va reconèixer el CNI i que ha publicat la Vanguardia

 

 

Redacció - 14.05.2022

 

 

El Tribunal Suprem espanyol va autoritzar repetidament que el CNI espiés l’advocat Gonzalo Boye. Aquest és un dels divuit noms de víctimes de l’espionatge del Catalngate que l’ex-directora del CNI Paz Esteban va reconèixer a la comissió de secrets oficials del congrés espanyol abans de ser destituïda, i que avui publica la Vanguardia. El cas de Boye, confirmat per VilaWeb, és especialment greu pel fet que és un advocat amb causes obertes sobre els exiliats en el mateix Tribunal Suprem que n’autoritza l’espionatge, i per les dates que es va produir la infecció. No és l’únic advocat que apareix a la llista dels 65 espiats descoberts per CitizenLab –també hi ha Andreu Van den Eynde, Jaume Alonso Cuevillas i Oriol Sagrera–, però sí que és l’únic que el CNI ha reconegut que ha espiat amb autorització judicial.

 

A banda, de Boye, la Vanguardia també publica els noms de Pere Aragonès, en el moment de l’espionatge vice-president de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC; Jordi Sànchez, secretari general de Junts; Carles Riera, diputat de la CUP; Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC; Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium i cara visible durant l’empresonament de Jordi Cuixart; Jordi Bosch de Borja, ex-membre de la junta d’Òmnium; Joan Matamala, amic de Carles Puigdemont; Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; Xavier Vendrell, empresari i ex-conseller d’ERC; Elsa Artadi, ex-vice-presidenta de la Generalitat i cap de Junts a Barcelona; Albert Batet, diputat de Junts; David Bonvehí, president del PDECat; Marc Solsona, secretari general adjunt del PDECat i batlle de Mollerussa; Sergi Miquel Gutiérrez, director de l’estructura tècnica de la Casa de la República; i els empresaris Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives.

 

 

A més d’aquests noms, en la documentació lliurada per l’ex-directora del CNI hi apareixien més espiats, però els noms estaven ocults perquè no han estat exposats encara per CitizenLab. Això encaixa amb la sospita que l’escàndol de l’espionatge del CatalanGate és encara major. El vice-president Jordi Puigneró va fer públic que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va detectar que l’ex-conseller Damià Calvet i l’ex-cap de gabinet de Puigneró al Departament de Polítiques Digitals, Ivan Monforte, també van ser espiats.

 

A la comissió de secrets oficials es van presentar les autoritzacions judicials dels espionatges, algunes d’elles agrupades per adscripció ideològica. De Boye, el CNI argumenta que fou empresonat el 1996 acusat d’haver col·laborat amb ETA, però la data de la infecció que va revelar CitizenLab i que ara se sap que va autoritzar el Suprem mostra molta més informació sobre què buscava el CNI quan va intervenir les seves comunicacions.

 

El telèfon de Boye fou infectat amb el programa Pegasus l’octubre de 2020, just quan, després de la pandèmia, es reprenia la tramitació del suplicatori al Parlament Europeu per a retirar la immunitat com a eurodiputats a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, exiliats a Bèlgica. Aquest procediment, que havia de ser clau perquè el Suprem aconseguís d’extradir els exiliats a Espanya, es va allargar fins al març següent i més enllà, ja que encara l’estudia el Tribunal General de la Unió Europea. Segons que publica la Vanguardia, el CNI va demanar nombroses pròrrogues de l’autorització judicial, i el Suprem sempre ho va autoritzar. De fet, Boye l’espiat al qual més vegades es va demanar de mantenir l’espionatge.

 

Elies Campo no és entre els divuit espiats amb autorització judicial

Una de les absències més sonores de la llista de noms que el CNI va reconèixer haver espiat sota autorització del Suprem, segons que publica la Vanguardia, és el nom d’Elies Campo, investigador de CitizenLab que va destapar el CatalanGate. Els espies no van aconseguir d’instal·lar Pegasus al mòbil de Campo, ex-treballador de WhatsApp i Telegram, però sí que van infectar els dispositius dels seus pares per a espiar-lo a ell.

 Un cop destapat el CatalanGate, polítics i mitjans de comunicació espanyols van mirar de desacreditar la investigació de CitizenLab pel fet que el mateix Campo havia estat objectiu de l’espionatge. A banda, el Mundo va publicar que Campo estava investigat en la causa de l’Audiència espanyola que persegueix el Tsunami Democràtic, motiu que, deien, hauria motivat l’espionatge. Malgrat això, ni ell ni el seu entorn apareixen en la llista d’espiats amb autorització judicial lliurada pel CNI a la comissió de secrets oficials.

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/suprem-autoritzar-espionatge-boye-suplicatori/

 

 

 

__