En aquesta entrevista, Carme Junyent demana que s'acabi la hipocresia de fer veure que hi ha una escola en català que funciona i reclama de passar a l'acció amb
Carme Junyent creu que és moment de mirar la ferida i com es guareix, de deixar de fer l’hipòcrita i d’arromangar-se. Està convençuda que hi ha feina a fer, al marge del que decideixin els tribunals, els governs. Creu que el 25% pot servir per a mirar el problema de cara i actuar. Desobeir, acatar, modificar la llei no són les qüestions que la preocupen, sinó que la preocupen les aules i els patis on solament es parla castellà.
On pot, cadascun dels implicats, fer un pas per a capgirar la situació. On pot, el govern català, començar a fer el que no ha fet durant aquests darrers vint anys. En aquest context polític erm, en què les paraules es converteixen fàcilment en trampa, on ningú no diu el que diu, on pocs es volen comprometre, Carme Junyent fa propostes concretes, arriscades i plenes d’impuls positiu.
—Hi ha qui se sorprèn amb el que dieu, però el 2015 ja vau publicar un article a VilaWeb amb la mateixa idea: reconvertir l’obligació del 25% per fer un tomb i reduir el castellà a l’escola.
—Dic el que vaig dir fa anys: el 25% sí, si us plau. La realitat és que es fa castellà molt per sobre del 25% i en molts centres el castellà és pràcticament l’única llengua a la docència. Pots fer les lleis que vulguis, però si no canvies aquesta dinàmica, aquesta desídia, no farem res. Vaig coincidir amb la consellera de Cultura a Catalunya Ràdio i va acabar dient que ara no era obligatori fer les classes en català. Tothom es pensa que tenim escola catalana i que l’ensenyament funciona en català i després, quan s’ha de justificar, resulta que no és obligatori. Per tant, aquí no s’ha tocat res.
—Parleu d’hipocresia…
—Són uns hipòcrites, ho han estat sempre. Els és més fàcil l’enemic exterior que no mirar el que fa anys que passa i canviar-ho. Diguin el que diguin, sempre han sabut que el català no es feia servir als instituts. El departament ho sap més bé que ningú. Hi ha hagut denúncies de pares a la Generalitat perquè als fills no els feien les classes en català i el departament no ha fet res. De fet, la hipocresia és la història que la immersió és un èxit, que fem l’ensenyament en català. La responsabilitat és nostra, i si no ho capgirem nosaltres, no ho podrà fer ningú. Hi ha una cosa clara, si nosaltres no volem, la llengua no ens la podran prendre. Això ho oblidem massa sovint.
https://www.vilaweb.cat/noticies/carme-junyent/
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada