1 de març del 2023

Ermesenda de Carcassona va haver de governar durant dues regències (975-1058)

 

Ermessenda de Carcassona nasqué cap al 975, filla de Roger I de Carcassona i d'Adelaida. Al gener del 993 es casà amb Ramon Borrell, que quan morí Borrell II, al setembre, esdevingué comte de Barcelona, Girona i Osona, dominis que ja s'estenien sobre el Penedès; el seu germà Ermengol seria comte d'Urgell.

Ermessenda tingué amb Ramon Borrell l'hereu, Berenguer (1006), de salut feble. Dona instruïda i devota, ajudaria al comte en els afers de govern, l'acompanyaria en els seus viatges i mantindria bones relacions amb l'Església.

Ramon Borrell, aprofitant la disgregació del califat, saquejà Qurtuba (1010) i combaté contra els andalusins de les valls de l'Ebre i el Segre (1015-1016). L'any 1017 morí prematurament, quan Berenguer no havia assolit encara la majoria d'edat, fet pel qual Ermessenda assumí la regència dels comtats.


Tomba d'Ermessenda a la catedral de Girona
que ella mateixa ajudà a construir.

 
 
Ermessenda hagué d'enfrontar-se al comte Hug I d'Empúries pel litigi entorn a l'alou d'Ullastret, retenint-lo (1019). L'any 1023 Berenguer Ramon, dit el Corbat, pujà al tron comtal i, casat amb Sança de Castella, tingué a l'hereu, Ramon.

La seva política pacífica exasperà als nobles de la frontera, que començaren a desobeïr-lo. Davant les creixents violències feudals, l'abat Oliba, amic d'Ermessenda i partidari de l'ordre comtal, promogué les "assemblees de Pau i Treva" (1027) per aturar els abusos dels senyors contra la pagesia i les propietats de l'Església.

L'any 1035 morí el jove comte Berenguer Ramon i Ermessenda, davant una nova crisi del poder comtal, hagué d'assumir una segona regència a l'espera de la majoria d'edat del net.

L'any 1041 Ramon Berenguer pujà al tron comtal i emprengué una política possibilista amb els senyors feudals, encapçalats per Mir Geribert, i negocià acords feudo-vassallàtics, fet que l'enfrontà a Ermessenda, que rebutjava que la preeminència comtal hagués de dependre de pactes personals.

L'afer del comte amb Almodis de la Marca (1052) reviscolà el conflicte i Ermessenda aconseguí l'excomunió de la parella. Tot i això, àvia i net s'acabaren reconciliant (1057) i Ermessenda li vengué els seus drets sobre els comtats de Barcelona, Girona i Osona. Retirada, morí a Besora l'1 de març de 1058 i fou enterrada a la catedral de Girona.
 

· · · · ·

Si us agrada, també podeu trobar l'Esguard Històric a:
> Instagram - https://www.instagram.com/esguard.historic/
> Twitter - https://twitter.com/EsguardHistoric
 
 
MINISÈRIE DE TV3:
 
>>  TV3  ha tornat a emetre la Minisèrie històrica de dos capítols que ens trasllada a la Catalunya de l'any 1000 a través de la figura d'Ermessenda, comtessa de Barcelona, Girona i Osona. En català. Cada capítol té una durada d'1h.20'
Cliqueu:  http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ultims-programes

 
 
 
PER A SABER MÉS SOBRE EL s.XI:
 
 
__