Després de la desfeta de Muret (1213), on Pere el Catòlic caigué defensant els seus vassalls occitans dels croats francesos, el seu fill, l'infant Jaume, que havia quedat retingut a Carcassona, fou alliberat per ordre del papa Innocenci III.
Els primers anys del jove rei Jaume, orfe i atabalat per les intrigues cortesanes, foren difícils. Tot canvià amb les conquestes de Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, que li valgueren prestigi, autoritat i l'aurèola de "conqueridor".
En visitar Montpeller (1239), on havia nascut, fou aclamat com a alliberador d'Occitània, fet que l'incomodà. Se n'esperava que expulsés els francesos però Jaume, temerós del "vesper" occità, optà per la diplomàcia i procurà enllaçar les nissagues comtals de Tolosa i Provença, que tenien sengles comtesses hereves, per forjar un front contra l'avenç francès.
La resistència occitana reviscolà amb la massacre d'inquisidors d'Avinhonet (1242) però fou doblegada amb la caiguda de Montsegur (1244) i la situació es complicà.
Malgrat les maniobres de Jaume, Beatriu de Provença es casà amb Carles d'Anjou (1246) mentre, poc més tard, Alfons de Poitiers prengué per muller l'hereva tolosana, Joana (1249). Així, per l'enllaç de les comtesses amb dos germans de Lluís IX de França, Tolosa i Provença acabaren en l'òrbita francesa. Jaume assumí llavors la renúncia al projecte occità.
L'11 de maig de 1258, a Corbeil (França), els procuradors de Jaume el Conqueridor i Lluís IX el Sant signaren un tractat que delimitava llurs dominis.
El rei de la corona catalano-aragonesa renunciava als drets sobre Tolosa, Carcassona, Besiers, Narbona i Nimes, entre d'altres, però mantenia la seva Montpeller natal, mentre el rei francès renunciava als drets teòrics sobre els comtats catalans que li venien de Carlemany; la negociació inclogué el casament d'Elisabet, filla de Jaume, amb el príncep Felip, l'hereu de Lluís IX.
Així, la desvinculació dels comtes catalans respecte al rei de França fou implícitament reconeguda i la frontera entre llurs dominis queda tàcitament delineada a les Corberes. A partir de llavors, la política catalano-aragonesa donarà l'esquena a Occitània i s'orientarà al Mediterrani.
En visitar Montpeller (1239), on havia nascut, fou aclamat com a alliberador d'Occitània, fet que l'incomodà. Se n'esperava que expulsés els francesos però Jaume, temerós del "vesper" occità, optà per la diplomàcia i procurà enllaçar les nissagues comtals de Tolosa i Provença, que tenien sengles comtesses hereves, per forjar un front contra l'avenç francès.
La resistència occitana reviscolà amb la massacre d'inquisidors d'Avinhonet (1242) però fou doblegada amb la caiguda de Montsegur (1244) i la situació es complicà.
Malgrat les maniobres de Jaume, Beatriu de Provença es casà amb Carles d'Anjou (1246) mentre, poc més tard, Alfons de Poitiers prengué per muller l'hereva tolosana, Joana (1249). Així, per l'enllaç de les comtesses amb dos germans de Lluís IX de França, Tolosa i Provença acabaren en l'òrbita francesa. Jaume assumí llavors la renúncia al projecte occità.
L'11 de maig de 1258, a Corbeil (França), els procuradors de Jaume el Conqueridor i Lluís IX el Sant signaren un tractat que delimitava llurs dominis.
El rei de la corona catalano-aragonesa renunciava als drets sobre Tolosa, Carcassona, Besiers, Narbona i Nimes, entre d'altres, però mantenia la seva Montpeller natal, mentre el rei francès renunciava als drets teòrics sobre els comtats catalans que li venien de Carlemany; la negociació inclogué el casament d'Elisabet, filla de Jaume, amb el príncep Felip, l'hereu de Lluís IX.
Així, la desvinculació dels comtes catalans respecte al rei de França fou implícitament reconeguda i la frontera entre llurs dominis queda tàcitament delineada a les Corberes. A partir de llavors, la política catalano-aragonesa donarà l'esquena a Occitània i s'orientarà al Mediterrani.
· · · · ·
Si us agrada, també podeu trobar l'Esguard Històric a:
> Instagram - https://www.instagram.com/esguard.historic/
> Twitter - https://twitter.com/EsguardHistoric
> Instagram - https://www.instagram.com/esguard.historic/
> Twitter - https://twitter.com/EsguardHistoric
PER A SABER-NE MÉS:
>> Jaume I, el llegat i la llegenda.
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada