Aquesta vegada he manllevat el títol del que duu un vídeo que circula per les xarxes socials i que es prega fer-lo córrer, i jo ho faré transcrivint-lo en forma d’article. El que diu l’article és ben sabut per totes les persones que s’han interessat sempre per conèixer la seva identitat i la seva pertinença, però vists els resultats de les eleccions, els pactes i les condicions dels pactes sembla que encara hi ha molta gent que ignora la seva història i per aquest motiu, aquesta vegada fer l’article em costarà més temps i dedicació, ja que s’ha de posar en marxa el vídeo, aturar-lo, transcriure una frase i això anar-ho fent les vegades qiue calgui. Aquí el teniu:
“Vox ja mana a les institucions de les Balears i del País Valencià i és possible que aquest estiu arribi a la Moncloa. Davant aquesta possibilitat, diversos partits demanen el vot aquest 23 J, per aturar l’extrema dreta. Però la lluita ha d’anar molt més enllà de les urnes. Vox ha declarat una guerra oberta contra la llengua catalana i davant això és imprescindible parlar sense embuts. És imprescindible que recuperem la memòria i diguem coses com, per exemple, que a
Catalunya el castellà es va imposar per la força de les armes. Potser algú es posa nerviós davant aquesta afirmació, perquè és una realitat molt incòmoda que ens han ensenyat a callar. Però aquesta realitat està absolutament documentada, com a mínim des de 1714. Algú em dirà que vaig massa enrere. Però jo crec que és imprescindible que els catalans fem aquest exercici.
Arreu del món comunitats com els afroamericans o els nadius americans miren 500 anys enrere per entendre i lluitar contra les opressions que pateixen avui. Els catalans en tenim prou amb retrocedir 3 segles per entendre l’opressió lingüistica que patim avui a mans dels supremacistes castellans. L’ultraespanyolisme que avui avança a les institucions diu que el castellà està perseguit i que el català és una imposició de la qual ells són els alliberadors. A OCTUVRE no perdrem ni un sol segon per convèncer aquests supremacistes, però creiem que sí és molt important que nosaltres tinguem clar com i quan va començar la persecució de la nostra llengua al Principat. Perquè si no tens clar que va haver-hi un dia en què vas ser lliure… i si no tens clar que va haver-hi un dia en què vares perdre la llibertat, els que manen avui et faran creure que sempre has estat el seu esclau. Quan Felip V va haver conquerit València, Barcelona i Mallorca, el Borbó va fer "Decrets de Nova Planta” per suprimir les institucions dels regnes conquerits i imposà les institucions de Castella i la seva llengua, el castellà, tot plegat per la força de les armes. José Patiño, home de Felip V a Catalunya, va escriure: “Los catalanes respetan y obedecen, no por afecto y amor, sinó por el temor de la fuerza superior de las tropas”.
Un document del Consejo de Castilla del 13 de juny de 1715 diu: “La porfiada tenacidad de los Cathalanes, en esta última ciega revelion suya abrió el camino a imponerles la ley por la fuerza de las armas”. Sobre la qüestió de la llengua, el decret de Nova Planta de Catalunya, del 16 de gener de 1716 diu al seu article 4: “Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”. Podria semblar poca cosa, només diu que el castellà serà, a partir de llavors, la llengua de l’Administració. Però atenció, si seguim llegint el decret de Nova Planta, a l’article 40 Felip V diu: “han de cesar las prohibiciones de extranjería. En mis reynos las dignidades (és a dir, els càrrecs) se confieran a mis vasallos por el mérito, y no por el nacimiento en una u otra provincia". Aquest article és molt important perquè permet a Felip V substituir tots els comandaments catalans pels comandaments vinguts de Castella. Per exemple, fins la derrota de 1714, l’organització administrativa del territori català eren les vegueries i estaven encapçalades pels veguers. Felip V, però, aboleix les vegueries, destitueix els veguers, i imposa la divisió administrativa pròpia de Castella: els corregimientos amb corregidores al capdavant. Entre 1717 i 1808 hi va haver 173 corregidores a Catalunya. Només 13 van ser catalans. Aquest és un exemple de com la força militar permet a l’ocupant imposar càrrecs vinguts de Castella a tots els llocs de poder del país. I això és essencial, per, també, imposar la seva llengua, el castellà. José Patiño explica com cal actuar amb la llengua catalana: “Solamente Hablan en su lengua materna y ningún asta ahora escribía, si no es en cathalan.” I continua: “Antes todo lo judicial se actuaba en Lengua Cathalana”. I proposa que es faci “en adelante en idioma Castellano”. I atenció amb això. Gràcies a l’article 40 del Decret de Nova Planta, Patiño diu: “Se logrará la inteligencia de Jueces Españoles sin haver de estudiar en lo inusitado de la Lengua de este Pays”. Us sona això de “sin haver de estudiar la lengua de este Pays”? Es veu que al segle XVIII ja els molestava “el p… C1 de catalan”. Per cert avui, 309 anys més tard només el 8% dels jutges que actuen a Catalunya escriuen les seves sentències en català. (Continuarà al proper article. El vídeo es pot trobar a Yotube i és obra de l’organització OCTUVRE).
Article Joan Lladonet, 2.07.2023
MES SOBRE LA PERSECUCIÓ AL CATALÀ:
>> La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada