El 23 de desembre de 1815, al Mas Cerdà de Centelles (Osona), nasqué Ildefons Cerdà i Sunyer. Fill de família liberal, emprengué estudis de matemàtiques i arquitectura a l'escola de la Llotja de Barcelona si bé els abandonà (1835) per cursar enginyeria de camins, canals i ports a Madrid, disciplina que tot just arrencava.
L'any 1841 obtingué el títol d'enginyer i començà a treballar en obres públiques. D'idees progressistes, Cerdà s'interessà per la utopia igualitària que proposava Étienne Cabet al "Viatge a Icària" (1840).
L'any 1841 Pere Felip Monlau escrigué "¡Abajo las murallas!", pamflet que justificava l'enderrocament de les muralles de Barcelona i l'eixample pel pla per millorar la vida dels obrers i garantir el desenvolupament de la indústria.
Treballant en les obres del ferrocarril Barcelona-Mataró (1848), Cerdà es convencé del potencial que tenia la màquina de vapor en la mobilitat.
En heretar l'herència familiar, deixà el càrrec d'enginyer estatal (1849) per centrar-se en l'estudi de l'urbanisme.
Quan finalment foren enderrocades les muralles de Barcelona (1854) i es començà a debatre l'Eixample, el govern espanyol li encarregà un plànol topogràfic del pla (1855). L'any 1856 publicà un ampli estudi sobre les condicions de vida dels barcelonins.
El conflicte entre Barcelona i els altres municipis del pla pels límits de l'Eixample feren que Madrid s'acabés interposant com a àrbitre en la qüestió; Cerdà mogué llavors els seus contactes al govern per a què se li atorgués el projecte d'Eixample (1859).
Malgrat la disconformitat de l'Ajuntament de Barcelona, que convocà un concurs per triar el projecte d'Eixample, el "Pla Cerdà" fou imposat per reial decret (1860).
L'innovador projecte de l'urbanista es basava en una quadrícula d'amples carrers i plantejava mansanes (illes) construïdes només per dues bandes amb interiors enjardinats i xamfrans que facilitessin la circulació. Tres grans eixos (Diagonal, Meridiana, Gran Via) confluirien en una plaça (Glòries), nou centre neuràlgic de Barcelona.
Cerdà, que es veié forçat a esmenar el seu projecte, pel qual ni govern ni Ajuntament el pagaren, morí en un balneari a Cantàbria, malalt i frustrat, l'any 1876.
L'any 1841 obtingué el títol d'enginyer i començà a treballar en obres públiques. D'idees progressistes, Cerdà s'interessà per la utopia igualitària que proposava Étienne Cabet al "Viatge a Icària" (1840).
L'any 1841 Pere Felip Monlau escrigué "¡Abajo las murallas!", pamflet que justificava l'enderrocament de les muralles de Barcelona i l'eixample pel pla per millorar la vida dels obrers i garantir el desenvolupament de la indústria.
Treballant en les obres del ferrocarril Barcelona-Mataró (1848), Cerdà es convencé del potencial que tenia la màquina de vapor en la mobilitat.
En heretar l'herència familiar, deixà el càrrec d'enginyer estatal (1849) per centrar-se en l'estudi de l'urbanisme.
Quan finalment foren enderrocades les muralles de Barcelona (1854) i es començà a debatre l'Eixample, el govern espanyol li encarregà un plànol topogràfic del pla (1855). L'any 1856 publicà un ampli estudi sobre les condicions de vida dels barcelonins.
El conflicte entre Barcelona i els altres municipis del pla pels límits de l'Eixample feren que Madrid s'acabés interposant com a àrbitre en la qüestió; Cerdà mogué llavors els seus contactes al govern per a què se li atorgués el projecte d'Eixample (1859).
Malgrat la disconformitat de l'Ajuntament de Barcelona, que convocà un concurs per triar el projecte d'Eixample, el "Pla Cerdà" fou imposat per reial decret (1860).
L'innovador projecte de l'urbanista es basava en una quadrícula d'amples carrers i plantejava mansanes (illes) construïdes només per dues bandes amb interiors enjardinats i xamfrans que facilitessin la circulació. Tres grans eixos (Diagonal, Meridiana, Gran Via) confluirien en una plaça (Glòries), nou centre neuràlgic de Barcelona.
Cerdà, que es veié forçat a esmenar el seu projecte, pel qual ni govern ni Ajuntament el pagaren, morí en un balneari a Cantàbria, malalt i frustrat, l'any 1876.
Tenim una magnífica biografia d' I. Cerdà escrita per Fabián Estapé, que va ser Degà de la Facultat de Ciències Econòmiques la Universitat de Barcelona i rector de la mateixa en dos períodes (1969-71) (1974-76).
El Professor Jané Solà, Catedràtic de Política Econòmica, y fundador i president de Bankpyme va parlar del Professor Estapé en motiu d'una conferència que es va celebrar en paral·lel a l'exposició "Barcelona y su extensión moderna. Las propuestas urbanísticas de Ildefonso Cerdà" a Luxemburg del 6 al 29 d'octubre del 2000. Deia d'ell:
"...Creo que todo esto les muestra a ustedes a un personaje atípico. El profesor Estapé es, en efecto, una persona muy singular. Incluso, digo más: es un fenómeno de la naturaleza, por supuesto intelectualmente hablando, pero también físicamente. Desde el testimonio de cuarenta años de relación con él se lo puedo asegurar: intelectualmente es un genio y físicamente muy fuerte, mucho más de lo que aparenta (...)" (pag. 324 de la biografía sobre Cerdà)
"Vida y obra de Ildefonso Cerdà" Fabián Estapé. Ediciones Península. Barcelona. 2a ed. 2009. (430 páginas) Realment un llibre molt interessant que val la pena llegir.
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada