—Com veieu l’ambient a Madrid
després de la investidura de Pedro Sánchez? Hi ha protestes als carrers
contra la llei d’amnistia, però també comunicats dels òrgans judicials.
L’extrema dreta, entre els quals hi ha ex-militars, parlen de cop
d’estat.
—Crec que és una ruptura del sistema democràtic i
constitucional. Negar-se a sotmetre’s a les normes constitucionals,
quan s’han complert rigorosament al parlament… Això és una ruptura. Les
opinions en contra de les normes constitucionals són producte de la
llibertat d’expressió, però no totes les expressions són acceptables. El
que es diu aquests dies de la ruptura d’Espanya, de l’atac a la divisió
de poders, és una mercaderia deteriorada. Per a aquells que tenim
memòria, i hem estudiat una mica, és com la bola dels caramels
enverinats. Això és molt propi de dictadures, del nazisme. I m’estranya i
sento una preocupació profunda que un partit de dretes, que es vol
homologar a la dreta europea, no hagi sortit a la palestra a criticar
durament aquesta mena de manifestacions. El comunicat de la cinquantena
de militars… Home, jurídicament, dins de la nostra constitució i del
marc de la Unió Europea, no hi ha marge per a un veritable cop d’estat
com el que propugnen. Tanmateix, la dreta hauria de desmarcar-se de tot
això.
—I per què creieu que no ho fan?
—Ah! Ells sabran què hi guanyen, amb això; ves a
saber. Potser no són realment una dreta democràtica, tal com diuen ser.
Que tot plegat no ho condemni l’Abascal, em sembla el més normal del
món, però el PP… Em sembla molt preocupant.
—Com a magistrat emèrit del
Suprem, com veieu els comunicats dels òrgans judicials en contra de la
llei d’amnistia, que encara no s’ha aprovat?
—Em sembla gravíssim. I no és només el contingut
dels comunicats. Els òrgans judicials tenen l’obligació de mantenir la
neutralitat política, segons la constitució. Per això, els jutges no
podem pertànyer a sindicats i a partits polítics, tot i que a alguns no
els en falten ganes. Em sembla un espectacle depriment. A més, en totes
aquestes manifestacions hi haurà jutges que tindran afers relacionats
amb l’amnistia i hauran de ser recusats… En fi, amb el que han fet s’han
recusat ells mateixos. Vivim una rebel·lió, amb totes les lletres, del
món jurídic i que és impròpia d’una societat que es fa dir democràtica i
que pertany a la Unió Europea.
—S’han arribat a manifestar públicament davant els tribunals.
—Insisteixo, és una rebel·lió jurídica impròpia
d’una societat democràtica. Cal recordar als jutges que, segons
l’article 116 de la constitució, estan sotmesos a l’imperi de la llei i,
per tant, l’han de complir.
—I s’hi pot fer res?
—És possible que hi hagi una sanció
disciplinària. La llei orgànica del poder judicial, en l’article 395,
sanciona que es facin felicitacions o censures als poders públics i les
autoritats. I això, clarament, és una manifestació de censura al poder
públic legítimament constituït.
—El problema és que qui ha de sancionar els jutges, segurament, pensa el mateix i no voldrà actuar.
—Això és gravíssim. Si passa és un
delicte de prevaricació. En tots els països civilitzats, amb certa
cultura democràtica, la llei s’aplica amb els termes amb què surt del
parlament i produeix els seus efectes el dia que assenyala el butlletí
oficial de l’estat. Per tant, qualsevol decisió que es prengui, sobretot
si és a favor de l’amnistia, ja és irreversible. Sense esperar què
digui el Tribunal Constitucional.
—Què us sembla el redactat de la llei?
—El preàmbul em sembla impecable. Si algú dins
el món jurídic, per molt rellevant que sigui, encara diu que no entra
dins la constitució… És que aquesta persona s’ha begut l’enteniment. El
preàmbul és una cascada argumental sobre la constitucionalitat de
l’amnistia.
—I l’articulat legal?
—No em sembla malament. Segurament, en el tràmit
d’esmenes, es podrà ajustar algun article per acabar de precisar
l’abast de l’amnistia. No li veig cap problema.
—El recurs al TC, segons la llei, no tindrà caràcter suspensiu. Quant creieu que trigarà el tribunal a pronunciar-se?
—Aquí hi ha dos problemes. Els jutges poden
plantejar incidents de nul·litat i fins i tot qüestions pre-judicials a
la justícia europea. Els incidents tenen unes connotacions més
específiques i crec que, per pura lògica, el TC respondrà als jutges que
s’esperin a la sentència. És a dir, que no és el moment d’incidents. A
més, la lògica és un dels dos pilars sobre els quals es fonamenta el
dret. Cal tenir en compte que la llei, una volta s’aprovi, entrarà en
vigor i no crec que el PP trigui més de vint-i-quatre hores a
presentar-ne un recurs en contra. Així doncs, el TC, si rep algun
incident, suposo que dirà als jutges que s’esperin. Quant a la via
europea, el Tribunal de Justícia (TJUE) refusarà sense miraments
qualsevol pretensió de tombar l’amnistia. No és entre les seves
competències.
—Em podeu fer una previsió de quant pot trigar la sentència del TC?
—És difícil de dir amb precisió, però tenint en
compte l’ambient i l’escenari politicojudicial, se li hauria de donar
tràmit d’urgència. I això podrien ser uns dos mesos, com a màxim,
després de rebre el recurs del PP. S’ha de recordar que aquesta
legislatura Vox no té prou representació per a presentar recursos
d’inconstitucionalitat.
—Abans heu dit que el TC pot
demanar als jutges que no es moguin en contra de l’amnistia fins que no
hi hagi sentència. Si aquest fos el cas, què pot passar amb els
incidents de nul·litat?
—L’incident de nul·litat em sembla impropi d’un
jurista. Afirmar que l’amnistia és contrària al principi de divisió de
poders i al principi d’igualtat de tots els espanyols, només se li pot
acudir a una ment pertorbada. Políticament, pots estar a favor o en
contra de la mesura, però això ja són simples opinions. La norma és
constitucional i no vulnera cap principi. El que farà el TC, crec, és
refusar tots els incidents. “Llegeixi vostè la meva sentència i veurà
que no és inconstitucional”, punt final.
—Tampoc no hi haurà escletxes a Europa, doncs?
—El TJUE té un reglament i una manera de
funcionar, cosa que no saben molts d’aquells que invoquen la via europea
per a frenar l’amnistia. Segons el reglament del TJUE, qualsevol
pre-judicial sobre la llei se n’anirà directament a la brossa, perquè no
té res a veure amb el dret de la Unió Europea. És un afer purament
intern d’Espanya.
—Els efectes de l’amnistia són irrevocables encara que hi hagi un canvi de govern que derogui la llei?
—Si un jutge a Catalunya, l’endemà que entri en
vigor la llei, decideix d’aplicar l’amnistia, aquesta resolució és
irrevocable. Ja no hi ha marxa enrere.
—Us poso un cas pràctic, però amb el Suprem pel mig. Quan podrà tornar Carles Puigdemont?
—[Riu] Una cosa és parlar d’un jutge qualsevol i
una altra de la sala segona del Tribunal Suprem. Pablo Llarena
segurament voldrà presentar un incident de nul·litat al TC, però el més
normal seria que a Puigdemont se li apliqui l’amnistia i pugui tornar,
com qualsevol altre ciutadà afectat per la llei. Això passaria, sense
cap mena trava, en un país democràtic, però aquí no sempre tot és normal
i democràtic. En tot cas, jo no tornaria fins que no hi hagi el
sobreseïment lliure, que equival a una sentència absolutòria i és
inqüestionable.
—S’ha parlat molt de qui entra i qui no en la llei d’amnistia. Un dels casos més complicats són els CDR acusats de terrorisme.
—A mi em sembla una malversació, per no dir-ho
d’una altra manera, del concepte terrorisme. I això és impropi d’un
jutge que es respecta a si mateix i respecta la llei.
—De totes maneres, la llei diu
que els “casos de terrorisme” quedaran exclosos de l’amnistia si
contravenen la directiva europea de lluita contra el terrorisme, que
l’article 3 parla de fabricació o tinença d’explosius. La Guàrdia Civil
acusa els CDR de tenir precursors d’explosius.
—A parer meu, aquesta interpretació és
massa extensa. Segons aquest mateix raonament, tenir un petard a casa
també podria ser motiu per a ser perseguit per terrorisme. Crec que
l’acusació no s’aguanta.
—El mateix jutge dels CDR, Manuel
García-Castellón, porta la causa contra el Tsunami Democràtic. Què en
penseu de la maniobra que ha fet, tot rescatant la mort per infart d’un
turista francès, per encausar per terrorisme, entre més persones, a
Carles Puigdemont i Marta Rovira?
—Impròpia d’un jutge.
—No voleu dir res més?
—No. Ell sabrà per què ho fa i amb quins interessos.
—La llei d’amnistia no preveu
rescabalaments, ni reparacions. Això pot mantenir vives les causes al
Tribunal Europeu de Drets Humans?
—El tribunal ha tramitat les demandes dels nou
condemnats pel Tribunal Suprem i ha informat Espanya que té fins el 14
de gener de 2024 per arribar a una solució amistosa. No hi ha una
solució més amistosa que una amnistia. És inqüestionable. Si tira
endavant, els recursos dels afectats decauran perquè no tindran objecte.
El TEDH només actuarà si finalment no s’aprova l’amnistia. Si hi ha una
solució amistosa, els tribunals no poden dir-hi res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada