Història de la Generalitat de Catalunya, dels edificis que va caldre construir

  L'any 1359 la Diputació del General, òrgan de les Corts catalanes que es constituïa per recaptar els impostos acordats amb el rei i després es dissolia, es tornà permanent i es començà a reunir en convents com Sant Francesc o Santa Caterina.

Arran de l'assalt contra el call de Barcelona (1391) els jueus abandonaren la ciutat, venent-se llurs habitatges. Un d'aquests, orientat al c/Sant Honorat [1], fou adquirit el 3 de desembre de 1400 per la Diputació del General, que buscava una seu pròpia.

Per dignificar el palauet s'encarregà a Marc Safont una reforma (1410-1425) que destaca per l'obertura de la galeria gòtica i d'una segona façana a la banda del c/del Bisbe [2-3] esculpida magistralment pel jove Pere Joan.

Durant el s.XV, que veié el relleu de l'extint Casal de Barcelona pels Trastàmara castellans (1412), la Diputació del General, coneguda també com a "Generalitat", s'erigí defensora de les lleis catalanes enfront als abusos de la monarquia, de la que en pretenia limitar el poder fins al punt d'enfrontar-s'hi obertament, com succeí durant la Guerra Civil catalana (1462-1472).

Al s.XVI es feren reformes i ampliacions al palau, com l'obertura del Pati dels Tarongers. L'any 1597, per dotar a la institució d'una seu a l'alçada de la seva importància, s'encarregà a Pere Blai una ampliació per la banda de la plaça Sant Jaume, llavors més petita, ja que s'hi trobava l'església que li donà nom.

Pel nou palau, connectat arquitectònicament amb l'originari, Pere Blai enderrocà alguns habitatges i realitzà una nova façana renaixentista [9-10] inspirada en diversos palauets romans. La porta d'entrada quedà flanquejada amb quatre columnes del temple d'August de Tarraco que s'haurien portat de la Tròade.

Els problemes econòmics, les tensions polítiques i l'hostilitat de la monarquia al projecte provocaren que les obres s'allarguessin fins 1619.

Abolida la Generalitat per Felip V, el palau fou seu de la Reial Audiència (1716), la Diputació de Barcelona (1908) i la Mancomunitat de Catalunya (1914), abans de ser restablerta en època republicana (1931). Després de la Guerra Civil espanyola la Generalitat fou abolida de nou (1939) i no recuperà el palau fins 1977.