Carles Puigdomènech
Catalunya s’ha de dotar d’una llei electoral pròpia com a expressió de la nostra voluntat d’autogovern. Una democràcia de qualitat passa en aquests moments per apropar el diputat al ciutadà i per recuperar la credibilitat dels partits, com a principals instruments de participació política.
El sistema de doble llista alemany, que permet l’elecció, oberta, d’una banda de diputats vinculats a un territori concret i de l’altra de diputats, en llista, amb funcions de representativitat global o sectorial, sembla una bona solució. Aquest sistema propicia la vinculació del representant al territori, al que rendeix comptes de forma més directa i al que es deu per sobre de l’aparell del partit. A l’hora permet corregir excessives distorsions en la proporcionalitat. El sistema de llistes obertes en canvi sembla òptim en municipis de petita i mitjana dimensió, on és més fàcil el coneixement i accés directe als candidats. Seria desitjable, a més, introduir mecanismes de limitació de mandats perquè en política tothom ha de ser necessari però ningú s’ha de fer imprescindible.
Veig més fàcil que aquesta legislatura prosperi, com a molt, una llei electoral parcial que no pas una autèntica i integral regulació de les nostres regles de joc democràtic. Esperem que el debat sobre la proporcionalitat no s’utilitzi amb l’objectiu d’intentar capgirar uns resultats que les enquestes aventuren per alguns d’alta abstenció i poc agraïts. I és que el poc valor que donen al territori no és cap novetat.
Finalment, cal pensar també, des d’aquest espai de SOBIRANIA i JUSTÍCIA, per quin model, parlamentari o presidencialista, hauria d’optar Catalunya com a estat. M’inclino en aquest cas, d’acord a la nostra tradició, per continuar amb un sistema parlamentari, amb presidència més propera també al model alemany que no pas a un règim presidencialista a l’estil nord-americà.
http://www.sij.cat/ca/butlletins/butlleti01/associat.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada