9 de gener de 2013

Ja n'hi ha prou! per Josep Miró i Ardèvol



08/01/2013    Segueix·me al Twitter: @jmiroardevol

Estava escoltant tan ricament el programa 'La Mañana' de la COPE quan, un cop més, i ho dic així perquè és recurrent, es va començar a parlar de Catalunya i dels catalans en uns termes que em semblen brutalment injustos i que falten a la més elemental veritat.

Per exemple, una tertuliana, no sé qui era, i em refereixo al programa del dia 7 de gener, explicava que una amiga seva madrilenya, que porta deu anys vivint a Catalunya, li havia explicat que els seus fills sí que parlen el castellà, però que era gràcies als seus esforços a casa perquè si no fos així no ho parlarien. La qual cosa vol dir que tots aquells que no tinguin una família que s'expressi en castellà no ho han de dominar.

Doncs, d'acord amb aquesta 'demostració', els meus fills i els companys dels meus fills, i el 47% de la població hauria de ser pel que fa als nens ignorants en la llengua castellana i no és així. Els meus fills s'expressen, com demostren les seves notes, en un castellà molt bo. Amb accent català, clar, perquè no són de Valladolid, però és que això suposo que també val. La seva capacitat estilística, gramatical i ortogràfica és fins i tot millor que la que tenen en català, segurament perquè la gramàtica catalana té una major complexitat que fa una mica més difícil l'aprenentatge. Els meus fills són perfectament bilingües, es desplacen d'una llengua a l'altra sense cap dificultat i han estat sotmesos a aquesta vilipendiada immersió lingüística. No només això, sinó que aprofundeixen en el domini d'una tercera llengua, que en un futur serà una quarta. I no serà perquè a casa siguem poliglots, al contrari. En el nostre llar som catalans monolingües, per tant alguna cosa falla en el raonament de la tertuliana, i, el que falla, és senzillament reconèixer la realitat.

Sembla mentida aquest tipus de plantejaments existint tantes verificacions objectives que el nivell de domini del castellà en els alumnes catalans és tan bo com el que pugui tenir qualsevol altra comunitat autònoma, en termes estadístics fins i tot està lleugerament situat per sobre de la mitjana, el que significa que hi ha comunitats autònomes monolingües espanyoles que presenten pitjors resultats. Com des de tan sols 600 quilòmetres de distància es poden dir aquestes coses? Com afirmar que La Vanguardia o El Periódico, pel simple fet d'estar realitzats a Catalunya, són la 'caverna mediàtica', o llegir o queixar-se que els acusin als que s'entesten a carregar contínuament contra el català de cavernaris, sense adonar-se que la seva actuació quotidiana va en aquesta línia.

És segur que a Catalunya hi ha coses que es fan malament, altres que es fan malament a mitges i altres que es fan bé. Com en el conjunt d'Espanya, variarà el tipus de coses, però la condició humana més o menys és la mateixa.

Ja està bé de viure embrancats en reduccionismes sempre predisposats a llançar els trastos els uns als altres. Ja està bé que determinades emissores de ràdio i de televisió, en les que per desgràcia la meva Església té una presència activa, es caracteritzen precisament per adoptar aquesta línia. Ja n'hi ha prou!

Josep Miró i Ardèvol, presidente de E-Cristians y miembro del Consejo Pontificio para los Laicos

Cap comentari: