L'esfondrament i recomposició del sistema financer està ple d'opacitats. WAYRA FICAPAL
1 . DECÒRUM. Les
elits desconeixen el que es el decòrum. El cas Bankia és la icona dels
anys del gran descontrol, en què la promiscuïtat entre política i diner
va provocar els desastres que estem pagant entre tots. Ara ha entrat en
fase judicial i veurem en què quedaran les responsabilitats penals.
Bankia es l'expressió de la impunitat amb què han operat sectors del món
empresarial, financer i polític, convençuts que entre ells s'ho couen i
entre ells s'ho mengen, i que s'hi ha problemes ja pagaran els
ciutadans. La justícia jutja responsabilitats personals, però també té
una dimensió simbòlica de reparació col·lectiva. El triomf de la
impunitat només afavoreix el cinisme i la desmoralització dels
ciutadans.
Sota el mandat de Rodrigo Rato va esclatar l'esfondrament de
Bankia després d'una sospitosa sortida a la borsa, carregada de
falsedats. Ara Telefónica fitxa Rodrigo Rato. ¿No són capaços d'entendre
que és un insult a tota la gent que ho està passant malament? ¿No se'ls
acut que les classes mitjanes, cosides d'impostos per pagar desastres
com el de Bankia, estan a punt de rebentar? ¿Tan convençuts estan que
els seus clients són tan talossos que no els hi tindran en compte? ¿Tan
segurs se senten del seu domini de la finca? És cert que César Alierta
deu el seu lloc de president de Telefónica a Rodrigo Rato. I els
agraïments entre compares funcionen en el món del diner. Però això no fa
més que confirmar el règim oligàrquic en què vivim i els seus
tripijocs. L'esfondrament i recomposició del sistema financer està ple
d'opacitats i està muntat sobre el principi incomprensiblement
incontestat que aquest desastre l'havíem de pagar entre tots. El poder
d'intimidació del diner és infinit. La gent es paralitza davant dels
seus abusos. I què hem de dir de tot el que va envoltar el boom de la
construcció amb el mar ocult de les comissions als partits polítics. Si
de veritat ens plantegem una Catalunya independent, el primer que
hauríem de pensar és com farem neteja. Perquè si ha de ser un pou de
merda més, no sé si paga la pena. I pel sol fet que siguem catalans el
decòrum i la decència no estan garantits.
2 . COMPARTIR. La
2 de la televisió francesa pregunta sobre el malestar dels ciutadans.
"La gent se sent conduïda des de fora -respon el filòsof Roger-Pol
Droit-, i té moltes dificultats per trobar el seu lloc". "Estem deixant
de viure junts, perquè els nostres temps s'han desincronitzat", diu el
físic Étienne Klein. "Ja no hi ha un ritme comú, tenim sempre la
sensació d'estar en retard sense saber gaire en relació a què". Les dues
reflexions condueixen al mateix punt: la societat s'està esfilagarsant i
és difícil saber què compartim.
3 . JERARQUIA. La
Malala, la nena pakistanesa atacada pels talibans per defensar
l'educació femenina, ha rebut l'alta mèdica a Londres. Sense voler, s'ha
convertit en una icona mundial. La Malala és una heroïna per haver
decidit lluitar pel que és evident. És un exemple per als nens i joves
que, en països com el nostre, veuen l'educació com una obligació que
afronten a contracor i, sovint, amb molta desgana. Esta bé un cert
instint de revolta en front del que els grans t'imposen, però sense
perdre pel camí precisament el que busques: la capacitat de ser autònom i
lliure.
Per això és bo saber que hi ha al món persones com la Malala que
es juguen la vida per una cosa aparentment tan normal com anar a
l'escola. Salvar la jerarquia de les coses és molt important en la
cultura de la indiferència que ho devalua tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada