14 de febrer de 2013

La destrucció del petit comerç, per Víctor Alexandre



diumenge, 10 febrer 2013
        Carrer Santiago Rusiñol de Sant Cugat
                Carrer Santiago Rusiñol 
                     de Sant Cugat
Ara fa unes setmanes, en un dels magnífics reportatges de Joan Ramon Armadàs i Artur Ribera al Diari de Sant Cugat, podíem veure en quina situació es troba el petit comerç a Sant Cugat i com l'afecta la caiguda del consum a causa de l'asfíxia econòmica que està patint Catalunya. El preu dels lloguers a la zona centre, tot i que ha baixat entre un 20% i un 30%, continua essent molt elevat i gairebé prohibitiu per a bona part d'aquells establiments que no són una franquícia o una gran firma. "Treballem per pagar el lloguer i poca cosa més", diuen. Això fa que n'hi hagi uns quants que, incapaços de resistir, decideixin plegar o que s'ho estiguin plantejant, cosa que caldria evitar, perquè implica una despersonalització dels nostres carrers principals i, per extensió, de la imatge de la ciutat.

El cert, però, és que el comerç local veu amb preocupació el liberalisme salvatge que propugna el Partit Popular i que amenaça de convertir l'eix estació-Monestir en una mena de riu en què només hi haurà vida per als peixos més grossos, que són, a més, els únics que es poden permetre la llibertat d'horaris que tant es deleix per imposar el govern espanyol. Àngels Tolosa, de la llibreria Alexandria, ho expressa així: "Obrir un establiment set dies a la setmana té un cost molt elevat que difícilment pot assumir el petit comerç i, per contra, afavoreix les grans superfícies, que no participen en la vida social i cultural de la ciutat".

Per sort, Catalunya té les seves pròpies lleis en aquesta matèria, destinades a protegir el petit comerç, però ja sabem que la invasió de competències catalanes és un dels eixos centrals del projecte ultranacionalista i homogeneïtzador del PP i la guerra continuarà. Tot plegat són diferents etapes d'un mateix pla. Hi ha el projecte espanyolitzador del ministre Wert a les escoles catalanes, hi ha la imposició de la delegada Llanos de Luna de penjar la bandera espanyola a les escoles i a les biblioteques i hi ha la dèria del PP d'espanyolitzar els nostres carrers i comerços a fi que esdevinguin una prolongació dels carrers i dels comerços de Madrid. Ho van dir fa tres-cents anys en els mai no derogats Decrets de Nova Planta i segueixen amb la mateixa cantarella obsedits a subordinar-nos a "las leyes, usos y costumbres de Castilla". Es tracta, en definitiva, d'aconseguir la uniformització absoluta esborrant tot element diferencial, per petit que sigui. No fos cas que algú s'adonés que la nació catalana és una cosa i la nació espanyola una altra.

En el cas de l'atac frontal al petit comerç -que és inherent al teixit social de Catalunya-, el pla a seguir té tres fases. La primera, que és l'actual, consisteix a satanitzar el sector acusant-lo d'obstaculitzar el progrés i de ser el culpable de l'increment de l'atur, ja que, segons tenen la barra de dir, "els petits comerciants estan destruint moltíssima ocupació". La segona fase, d'acord amb els principis de la dreta més ferotge, pretén deshumanitzar el mercat i convertir-lo en una selva on els més febles sucumbeixin entre els ullals dels grans grups depredadors. I la tercera i última té per objectiu afavorir els poderosos, és a dir, aquells que comparteixen els interessos del PP. Si ens hi fixem, però, veurem que l'ofensiva contra el petit comerç té el mateix rerefons ideològic que l'ofensiva contra la cultura. La cultura i el petit comerç cohesionen, creen sentit de pertinença i fan que la gent tingui idees pròpies que l'allunyen del ramat. Just allò que el PP més tem i més odia.

Diari de Sant Cugat , 1/2/2013

Cap comentari: