Una investigació periodística recupera l'inventari que van fer les autoritats borbòniques quan van desmantellar les institucions catalanes el 1714
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Generalitat de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Generalitat de Catalunya. Mostrar tots els missatges
11 de novembre del 2025
16 d’octubre del 2025
Com l'intent d'invasió de Pedro el Cruel el 1356 va propiciar la creació de la Generalitat de Catalunya el 1359
L'Obsessió genocida castellana-espanyola contra Catalunya, té més de sis segles.
Pedro el Cruel invaeix Catalunya, Aragó i València el 1356, dita la 'Guerra dels dos Peres'. Això provocà la creació de la Generalitat de Catalunya el 1359:
Any 1359 creació de la Diputació del General. La que avui és la Generalitat és crear precisament perquè a partir de 1356 els exèrcits castellans van començar a ocupar diverses zones dels regnes d’Aragó i València, i concretament el 1359 una flota castellana va entrar a la Mediterrània i es va apoderar de Guardamar al regne de València. No prou amb això el juny la flota castellana va posar setge naval a diversos ports de la costa catalana.
La intenció del rei castellà «Pedro el Cruel» era apoderar-se de tots els territoris dels «Països Catalans», amb el nom de Castilla la Nueva.
Davant de la gravetat de la situació es varen convocar Corts Catalanes a Cervera el 1359. Els tres braços: El reial (popular), el nobiliari (militar) i l’eclesiàstic varen aprovar donar una contribució (anomenada “donatiu”) al rei català Pere III el Cerimoniós, a fi d’atendre les despeses per defensar el país de la invasió castellana.
Aquesta contribució era d’un import elevadíssim, mai vist fins llavors. Per aquest motiu els tres braços varen aconseguir que el rei acceptés el nomenament de 12 diputats 4 per braç (la representació de la generalitat o totalitat del país), a fi d’administrar i controlar les despeses.
De resultes d’aquest reforç econòmic, el 1366 els exèrcits castellans es varen retirar d’Aragó, València i Catalunya.
El 1410 a la mort del rei català Martí l’Humà al no nomenat successor. Castella aprofita i torna a envair Aragó i València per intentar que el nou rei català (amb la sentència de Casp), fos un rei amb ideologia castellana.
Però, malgrat la manipulació castellana, tot continua igual, El nou rei de Catalunya, Ferran I (d’Antequera), regent de castellà, però d’origen català, va conservar la independència i la integritat del país, millor dit, va aprofundir més encara, amb la identitat catalana.
Però, malgrat la manipulació castellana, tot continua igual, El nou rei de Catalunya, Ferran I (d’Antequera), regent de castellà, però d’origen català, va conservar la independència i la integritat del país, millor dit, va aprofundir més encara, amb la identitat catalana.
Any 1640, tornem-hi! La guerra dels Segadors va comportar una nova invasió dels exèrcits Francocastellans, aquesta vegada gràcies als francesos també dins el territori del Principat. Aquesta invasió es va saldar amb la mutilació de Catalunya: Sí, el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya (Catalunya del Nord). van ser lliurats com a «botí de guerra» a França.
Finalment arribem el 1714 amb la Guerra de Successió, Catalunya queda totalment ocupada pels exèrcits Francoespanyols, i comença una persecució implacable contra la llengua i la cultura catalana.
Conclusió: Els Catalans, portem més de 600 anys, patint actuacions imperialistes i genocides castellano-espanyoles. Ah! Per cert, encara hi ha gent que diu que Catalunya és Espanya... La ignorància no té límits!.
Publicat per Santi Casanoves a Facebook el 14.10.2025
PER A SABER-NE MÉS:
16 de setembre del 2025
Hisenda rebutja que la Generalitat gestioni tot l’IRPF i encén les alarmes a ERC i al PSC
- María Jesús Montero planteja un "cafè per a tothom" en finançament i desestima el projecte de finançament acordat entre ERC i el PSC
- El Ministeri d’Hisenda espanyol no accepta la proposta que ERC va presentar fa just una setmana al congrés perquè la Generalitat recapti i gestioni la totalitat de l’IRPF. De fet, es tracta d’un dels compromisos que va assumir el PSC a canvi del suport d’ERC a la investidura d’Illa, l’agost de l’any passat. Oriol Junqueras i Gabriel Rufián van presentar la proposició de llei perquè això es comenci a encarrilar amb les reformes legals que caldria fer; caldria canviar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (22/2009) i la llei de cessió de tributs a la comunitat autònoma de Catalunya (16/2010). Però ara el ministeri que dirigeix María Jesús Montero (candidata del PSOE a les eleccions andaluses de l’any que ve) diu que això no és assumible. Això ha encès les alarmes a ERC i al PSC.
3 de febrer del 2025
Història de la Generalitat de Catalunya, dels edificis que va caldre construir
L'any 1359 la Diputació del General, òrgan de les Corts catalanes que es constituïa per recaptar els impostos acordats amb el rei i després es dissolia, es tornà permanent i es començà a reunir en convents com Sant Francesc o Santa Caterina.
Arran de l'assalt contra el call de Barcelona (1391) els jueus abandonaren la ciutat, venent-se llurs habitatges. Un d'aquests, orientat al c/Sant Honorat [1], fou adquirit el 3 de desembre de 1400 per la Diputació del General, que buscava una seu pròpia.
Per dignificar el palauet s'encarregà a Marc Safont una reforma (1410-1425) que destaca per l'obertura de la galeria gòtica i d'una segona façana a la banda del c/del Bisbe [2-3] esculpida magistralment pel jove Pere Joan.
Durant el s.XV, que veié el relleu de l'extint Casal de Barcelona pels Trastàmara castellans (1412), la Diputació del General, coneguda també com a "Generalitat", s'erigí defensora de les lleis catalanes enfront als abusos de la monarquia, de la que en pretenia limitar el poder fins al punt d'enfrontar-s'hi obertament, com succeí durant la Guerra Civil catalana (1462-1472).
Al s.XVI es feren reformes i ampliacions al palau, com l'obertura del Pati dels Tarongers. L'any 1597, per dotar a la institució d'una seu a l'alçada de la seva importància, s'encarregà a Pere Blai una ampliació per la banda de la plaça Sant Jaume, llavors més petita, ja que s'hi trobava l'església que li donà nom.
Pel nou palau, connectat arquitectònicament amb l'originari, Pere Blai enderrocà alguns habitatges i realitzà una nova façana renaixentista [9-10] inspirada en diversos palauets romans. La porta d'entrada quedà flanquejada amb quatre columnes del temple d'August de Tarraco que s'haurien portat de la Tròade.
Els problemes econòmics, les tensions polítiques i l'hostilitat de la monarquia al projecte provocaren que les obres s'allarguessin fins 1619.
Abolida la Generalitat per Felip V, el palau fou seu de la Reial Audiència (1716), la Diputació de Barcelona (1908) i la Mancomunitat de Catalunya (1914), abans de ser restablerta en època republicana (1931). Després de la Guerra Civil espanyola la Generalitat fou abolida de nou (1939) i no recuperà el palau fins 1977.
10 de gener del 2024
El 19 de desembre de 1359, a les Corts de Cervera, neix la Diputació General de Catalunya, la Generalitat
VIBRANT
El 19 de desembre de 1359, a les Corts de Cervera, neix la Diputació General de Catalunya, la Generalitat.
Emanada de la Cort General, que aplegava el rei i la representació estamental de la societat (el Braç reial i els Braços eclesiàstic i militar) segons l'esperit pactista del règim català, la Diputació del General s’estableix amb caràcter permanent i ordinari. Sense la intervenció ni del sobirà ni dels seus oficials reials, vetllava pel compliment de les constitucions catalanes i tenia l’objectiu de millorar la capacitat recaptatòria per respondre a la necessitat d’un equipament militar més complex i sofisticat d’acord amb les exigències de la guerra moderna. Es feia necessari bastir un sistema fiscal nou que gravés tots els súbdits anomenats "generalitats" dels territoris del Principat de Catalunya i els comtats del Rosselló i la Cerdanya. L'exercici de la jurisdicció fiscal de la Diputació del General va ser determinant per establir amb precisió els límits de Catalunya. Es comformà de 12 diputats, 4 per cada braç, i els respectius oïdors de comptes. La presidència corresponia als diputats de major rang protocol•lari, per la qual cosa requeia sempre en els diputats del "Braç Eclesiàstic".
Republiquen aquest article de VIBRANT a Facebook el 19.12 2022. Moltes gràcies VIBRANT
Hem trobat una ampliació amb les funcions i l'història de la Diputació del General publicada per ESGUARD HISTÒRIC:
📜 Un 19 de desembre de 1359, a Cervera, s'instituí la Diputació del General de Catalunya com a òrgan permanent encarregat de recaptar el "donatiu" pel rei que pactessin les Corts catalanes. Aquests diners es recaptaven pel "dret de bolla" i el "dret d'entrades i sortides", impostos coneguts també com a "generalitats". Des de 1289 s'havia format una comissió que -reunit el "donatiu"- es dissolia.
La institució permanent -amb seu a Barcelona- la formaven 3 diputats escollits per cadascun dels braços que participaven a Corts: l'eclesiàstic, que per preeminència protocol·lària acabà sent-ne el president, el militar -integrat per la noblesa- i el reial, representant de viles i ciutats sota domini directe del rei. Des de 1419 els 3 diputats sortints, després de 3 anys d'exercici, escollien llurs successors per cooptació.
En tractar-se d'una institució que comprenia el conjunt del Principat, la Generalitat governà en temps d'interregne i s'erigí en defensora de les constitucions catalanes enfront a la monarquia, a la que s'arribà a enfrontar obertament durant la Guerra Civil catalana (1462-1472). El 1493 Ferran el Catòlic imposà que l'elecció dels diputats es fes per insaculació per evitar que la institució estigués sempre en les mateixes mans.
En època moderna, la tensió creixent entre la Generalitat i els agents del rei esclatà sota la presidència de Pau Claris amb el Corpus de Sang (1640). Arran de la derrota en la Guerra de Successió la Generalitat fou abolida per Felip V (1714).
Entre 1874-1875 els carlins restabliren una efímera "Diputació General de Catalunya" que no fou reconeguda. L'abril de 1931, en les dures negociacions amb el govern provisional espanyol posteriors a la declaració de la República Catalana per Francesc Macià, es restaurà la Generalitat com a institució d'autogovern per a Catalunya.
En acabar la Guerra Civil espanyola, la Generalitat fou abolida per Franco (1939) però es mantingué a l'exili. Amb el retorn del president Tarradellas fou restaurada un segon cop (1977). Des de 1980 -i com s'havia fet en època republicana- els presidents de la Generalitat són escollits pel Parlament de Catalunya després d'unes eleccions.
· · · · ·
Si us agrada, també podeu trobar l'Esguard Històric a:
>> Instagram - https://www.instagram.com/esguard.historic/
>> Twitter - https://twitter.com/EsguardHistoric https://twitter.com/EsguardHistoric
PER A SABER-NE MÉS:
__
Subscriure's a:
Missatges (Atom)