El director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, Jaume Sobrequés, es mostra sorprès pel conjunt de reaccions contràries que ha generat entre l'unionisme el simposi acadèmic Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014).
Des del seu punt de vista, "l'espanyolisme més tronat ha tingut una
reacció psicosomàtica davant la convocatòria d'un congrés acadèmic i
dels temes que s'hi tractaran", i recomana analitzar-ho amb calma. Tot i
les crítiques de Ciutadans i de diversos mitjans de comunicació
espanyols, Sobrequés explica que el simposi "serà una aportació
acadèmica" a l'estudi de les conseqüències que ha tingut per a Catalunya
la Guerra de Successió.
«Batalla al baluard de Santa Clara», de Jacques Rigaud, reflectint la batalla de l'Onze de Setembre. Foto: Wikipedia.
Al simposi hi participaran una dotzena de catedràtics universitaris, a més a més de doctors, advocats i professors d'universitat, que analitzaran "les conseqüències que ha tingut per al país l'acció política, gairebé sempre de caire repressiu, de l’Estat espanyol en relació amb Catalunya". "La solvència acadèmica del simposi, de l'enfocament i dels temes que s'hi tractaran està totalment garantida, és alta recerca", assegura Sobrequés, i es lamenta de la "flamarada mediàtica" que ha causat.
El conductor del programa matinal d'Onda Cero, el periodista Carlos Herrera, assegurava avui que el simposi és "una forma més de manipular la història que des de l'escola han muntat tots aquests cara-dures", i l'historiador de la Complutense de Madrid José Álvarez Junco ha assegurat que "el que va ocórrer el 1714 van ser guerres internacionals i de dinasties entre els Borbons i els Hasburg. I això no té absolutament res a veure amb els catalans".
Sobrequés reconeix que el conjunt de la historiografia espanyola no fa exactament la mateixa lectura del 1714 que en fa la historiografia catalana, però defensa que el simposi és "del màxim nivell científic", i es lamenta que l'opinió pública espanyola "està molt mediatizada per les propagandes". De fet, remarca: "Quan hi va haver el retorn dels papers de Salamanca, va ser impossible que cap historiador solvent d'universitats espanyoles donés suport explícit i públic al dret de Catalunya a recuperar aquests papers fruit d'un espoli. I es tractava d'una cosa tan simple com uns papers!"
Durant el simposi, el catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Fontana analitzarà el "conflicte polític" que fa 300 anys que confronta Espanya i Catalunya, el professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Salvador Cardús dissertarà sobre "La humiliació com a desencadenant de l’eclosió independentista", i la catedràtica d’Economia Pública de la Universitat de Barcelona (UB) Núria Bosch analitzarà "L'apoteosi de l’espoli: segle XXI", entre d'altres aspectes.
Dels "500 años" a Pío Moa
Tot sovint, diversos dirigents polítics espanyols remarquen que Espanya té més de 500 d'història, un argument que xoca frontalment amb la interpretació del 1714 que fa la historiografia catalana. Segons Sobrequés, fixar el casament dels reis catòlics com a data de naixament d'Espanya és "una barbaritat històrica", que "parteix d'un fet mancat de qualsevol base científica i que probablement no és ni un problema de desconeixement, sinó que es basa en la mala fe".
A partir d'aquesta interpretació del naixement d'Espanya, d'altres visions de la història formulades per personatges com Pío Moa o Cesar Vidal encara entren més en conflicte amb els fets ocorreguts a Barcelona l'Onze de Setembre. Sobrequés remarca que "ni l'acadèmia espanyola no reconeix aquests discursos, ni les interpretacions reaccionàries de Moa, Vidal i d'altres no tenen cap aval acadèmic", i assegura que "només compten amb el suport d'alguns sectors del món mediàtic espanyol".
Per tot plegat, augura poc recorregut al soufflé mediàtic: "La polèmica durarà com a molt fins diumenge."
Al simposi hi participaran una dotzena de catedràtics universitaris, a més a més de doctors, advocats i professors d'universitat, que analitzaran "les conseqüències que ha tingut per al país l'acció política, gairebé sempre de caire repressiu, de l’Estat espanyol en relació amb Catalunya". "La solvència acadèmica del simposi, de l'enfocament i dels temes que s'hi tractaran està totalment garantida, és alta recerca", assegura Sobrequés, i es lamenta de la "flamarada mediàtica" que ha causat.
El conductor del programa matinal d'Onda Cero, el periodista Carlos Herrera, assegurava avui que el simposi és "una forma més de manipular la història que des de l'escola han muntat tots aquests cara-dures", i l'historiador de la Complutense de Madrid José Álvarez Junco ha assegurat que "el que va ocórrer el 1714 van ser guerres internacionals i de dinasties entre els Borbons i els Hasburg. I això no té absolutament res a veure amb els catalans".
Sobrequés reconeix que el conjunt de la historiografia espanyola no fa exactament la mateixa lectura del 1714 que en fa la historiografia catalana, però defensa que el simposi és "del màxim nivell científic", i es lamenta que l'opinió pública espanyola "està molt mediatizada per les propagandes". De fet, remarca: "Quan hi va haver el retorn dels papers de Salamanca, va ser impossible que cap historiador solvent d'universitats espanyoles donés suport explícit i públic al dret de Catalunya a recuperar aquests papers fruit d'un espoli. I es tractava d'una cosa tan simple com uns papers!"
Durant el simposi, el catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Fontana analitzarà el "conflicte polític" que fa 300 anys que confronta Espanya i Catalunya, el professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Salvador Cardús dissertarà sobre "La humiliació com a desencadenant de l’eclosió independentista", i la catedràtica d’Economia Pública de la Universitat de Barcelona (UB) Núria Bosch analitzarà "L'apoteosi de l’espoli: segle XXI", entre d'altres aspectes.
Dels "500 años" a Pío Moa
Tot sovint, diversos dirigents polítics espanyols remarquen que Espanya té més de 500 d'història, un argument que xoca frontalment amb la interpretació del 1714 que fa la historiografia catalana. Segons Sobrequés, fixar el casament dels reis catòlics com a data de naixament d'Espanya és "una barbaritat històrica", que "parteix d'un fet mancat de qualsevol base científica i que probablement no és ni un problema de desconeixement, sinó que es basa en la mala fe".
A partir d'aquesta interpretació del naixement d'Espanya, d'altres visions de la història formulades per personatges com Pío Moa o Cesar Vidal encara entren més en conflicte amb els fets ocorreguts a Barcelona l'Onze de Setembre. Sobrequés remarca que "ni l'acadèmia espanyola no reconeix aquests discursos, ni les interpretacions reaccionàries de Moa, Vidal i d'altres no tenen cap aval acadèmic", i assegura que "només compten amb el suport d'alguns sectors del món mediàtic espanyol".
Per tot plegat, augura poc recorregut al soufflé mediàtic: "La polèmica durarà com a molt fins diumenge."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada