El periodista gallec assegura que “el
debat català és crític i plural, però endogàmic, amb una clamorosa
absència explicativa de l’Estat”
El periodista gallec Fernando Ónega publica avui un article al diari ‘La Vanguardia’ dirigit al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, on l’adverteix que “a Catalunya es percep necessitar de votar, no se sap com es podrà fer, però hi ha la convicció que es votarà”.
I afegeix: “El debat català és crític i plural, però endogàmic”, alhora
que constata: “Anoto una clamorosa absència de presència explicativa de
l’Estat”.
Ónega explica que el dilluns i dimarts passats va viatjar a Barcelona, i la primera salutació que va rebre va ser la d’un home que es va presentar com a membre de Foment, i que li va explicar que fa un any ningú de Foment volia ni sentir a parlar de la independència, però que avui més de la meitat d’aquests empresaris estan a favor, “creuen que podria ser la solució. I no els preocupa perdre el mercat espanyol, tot i que és el 30% de les seves vendes”. El periodista considera que “si això és cert: no hi ha res a fer. S’ha entrat en un procés potser una mica suïcida, on ja no importa el negoci; importa la mística”.
Seguint amb aquest fet, revela que li va comentar després aquest fet al líder d’ERC, Oriol Junqueras, qui li va assegurar que “el gran empresariat no es pronuncia públicament pels interessos i compromisos de les seves relacions amb l’Estat, però el 100% dels empresaris petits i mitjans està per la independència”. I avisa Rajoy: “Amb aquest diagnòstic del líder, cada vegada que vostè o un dels seus ministres parla de Catalunya, el partit secessionista guanya un escó”, i en treu una conclusió: “Espanya perd la burgesia catalana, la que podria estar més interessada en seguir amb l’Estat espanyol”.
Ónega també relata que durant el seu viatge va participar en diferents programes de televisió (8TV, TV3, TVE) i que en tots es parla del mateix: “Les discussions per arribar a un acord sobre la data i la pregunta de la consulta”. “És el tema català, no n'hi ha cap altre”, constata. I, finalment, el periodista parla del carrer: “Ni un gest d’acritud cap a qui parla en castellà. Màxima cordialitat dels qui em reconeixen. Sensació de calma, esperant què passarà”.
I conclou Ónega: “Als balcons i façanes, grans pancartes que identifiquen independència amb progrés i ocupació i cap missatge d’unitat. Hi ha menys estelades de les que m’havien anunciat, però suficients per percebre que alguna cosa està passant. I només he vist una bandera espanyola. Menteixo: n'hi ha algunes als quioscos de la Rambla. Però són per vendre. Li comunico tot això, senyor president, per si alguna d’aquestes anotacions fos del seu interès. Crec que sí”
Ónega explica que el dilluns i dimarts passats va viatjar a Barcelona, i la primera salutació que va rebre va ser la d’un home que es va presentar com a membre de Foment, i que li va explicar que fa un any ningú de Foment volia ni sentir a parlar de la independència, però que avui més de la meitat d’aquests empresaris estan a favor, “creuen que podria ser la solució. I no els preocupa perdre el mercat espanyol, tot i que és el 30% de les seves vendes”. El periodista considera que “si això és cert: no hi ha res a fer. S’ha entrat en un procés potser una mica suïcida, on ja no importa el negoci; importa la mística”.
Seguint amb aquest fet, revela que li va comentar després aquest fet al líder d’ERC, Oriol Junqueras, qui li va assegurar que “el gran empresariat no es pronuncia públicament pels interessos i compromisos de les seves relacions amb l’Estat, però el 100% dels empresaris petits i mitjans està per la independència”. I avisa Rajoy: “Amb aquest diagnòstic del líder, cada vegada que vostè o un dels seus ministres parla de Catalunya, el partit secessionista guanya un escó”, i en treu una conclusió: “Espanya perd la burgesia catalana, la que podria estar més interessada en seguir amb l’Estat espanyol”.
Ónega també relata que durant el seu viatge va participar en diferents programes de televisió (8TV, TV3, TVE) i que en tots es parla del mateix: “Les discussions per arribar a un acord sobre la data i la pregunta de la consulta”. “És el tema català, no n'hi ha cap altre”, constata. I, finalment, el periodista parla del carrer: “Ni un gest d’acritud cap a qui parla en castellà. Màxima cordialitat dels qui em reconeixen. Sensació de calma, esperant què passarà”.
I conclou Ónega: “Als balcons i façanes, grans pancartes que identifiquen independència amb progrés i ocupació i cap missatge d’unitat. Hi ha menys estelades de les que m’havien anunciat, però suficients per percebre que alguna cosa està passant. I només he vist una bandera espanyola. Menteixo: n'hi ha algunes als quioscos de la Rambla. Però són per vendre. Li comunico tot això, senyor president, per si alguna d’aquestes anotacions fos del seu interès. Crec que sí”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada