14 de febrer de 2014

Entrevista al secretari general del CCN, Joan Canadell: “Quan Catalunya marxi, Espanya es dissoldrà”

El secretari general del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, foto de http://www.oriols.cat/bloc/


ENGLISH version available here
ORIOL JORDAN. Joan Canadell és un dels fundadors del Cercle Català de Negocis, un lobby econòmic que porta cinc anys abocant esforços en la visualització i la construcció de la Catalunya Estat des del punt de vista econòmic i empresarial. Actualment n’és el Secretari General. Citats en un reconegut cafè de Barcelona, la contundència dels seus arguments desperta la reacció espontània d’un ciutadà “indignat” que sosté un exemplar de El Mundo com si acabés de baixar del Mont Sinaí i ens volgués il·lustrar.

El lema del Cercle Català de Negocis és “Empresaris per l’Estat propi”. Sou empresaris per l’Estat propi o per la independència?
Quan vam començar, vam captar que la paraula independència podia comportar un cert rebuig. La gent l’associava a conflictes i guerres, era una paraula de trencament. Així que vam adoptar el terme Estat propi perquè tenia connotacions més positives. Ara utilitzem tant una paraula com l’altra, però per nosaltres ambdues tenen el mateix significat.

Per tant recomanareu el Sí + Sí.
Sense cap dubte.

Quin pla B preveieu si no ens deixen fer la consulta?
Les eleccions europees. Si hi anem amb una candidatura conjunta els quatre partits favorables al dret a decidir i alguns independents de l’òrbita socialista com ara Maragall, això donaria molta força en un moment en què el nivell de vot es sobredimensionaria respecte les previsions.

Tindria una lectura plebiscitària?
En primer lloc, Europa no podria mirar cap a una altra banda. I, més important encara, tindríem a la recambra un resultat molt clar i favorable a la independència o com a mínim per l’autodeterminació. Els partits favorables al dret a decidir poden proclamar la independència basant-se en els resultats de les eleccions europees a través d’una DUI.

I en cas de celebrar-se unes plebiscitàries?
L’opció de les plebiscitàries no ens agrada. Les plebiscitàries són menys clares; el federalisme podria actuar com a tallafocs i distorsionar el procés. Un hipotètic resultat de 40% independència, 40% federalisme i 20% statu quo, tampoc ens permetria fer una DUI. I nosaltres volem guanyar.

Sobre l’exitós vídeo de los García, el conductor divulgava tota una sèrie de dades, en castellà. A qui preteníeu arribar?
Des que vam començar, pensem que el primer que cal fer és convèncer els nostres. Sense aquests convençuts, difícilment podem avançar. Arribats aquí, el vídeo s’adreça a un ampli sector de gent que habitualment s’informa a través de mitjans espanyols, i que majoritàriament és castellanoparlant d’àmbit metropolità.

Quina vocació té el Cercle Català de Negocis, divulgativa o empresarial?
Des que vam néixer, ens vam auto definir com a lobby de pressió per empentar el procés, i teníem clar que ho havíem de fer a través de dos fronts: l’empresarial i econòmic –el nostre-, i el social. Sense una majoria social que hi doni cobertura, no hi ha procés.

El Cercle d’economia encara està parlant del pacte fiscal…
Ells han intentat frenar el procés fins que el poble se’ls ha tirat a sobre. Nosaltres, en canvi,  som l’accelerador del procés, anem en línia amb la societat, i una passa per endavant d’aquestes institucions, perquè portem l’avantatge de cinc anys treballant-hi.

Teniu relació amb les patronals, en rebeu algun feedback?
El CCN és soci de PIMEC, per tant, des de dins intentem fer la nostra feina, amb CECOT tenim molt bona relació amb el president i el secretari general, i tenim socis del CCN a CECOT i a FEMCAT. Amb el Cercle de Economia n’hem tingut alguna, i ja amb Foment cap, perquè tampoc hem acabat de veure massa la manera.

Els grans empresaris són els més contraris al procés?
La distinció que nosaltres fem no és tant entre gran i petit, sinó entre empresaris que viuen de l’Estat (del BOE), i els que no. Els primers, que acostumen a ser els grans, són els que estan en contra del procés. Hi ha connivència entre aquestes empreses, el que coneixem com les empreses del palco del Bernabéu, que realimenten els polítics de l’Estat a través de grans sous als consells d’administració.

I les grans empreses catalanes?
Són prudents. En trobarem alguna, només faltaria, que s’hagi declarat en contra, com són Lara i Freixenet. En el cas de Grífols, que coneixem, si el nou Estat ajuda el teixit empresarial, Grífols hi estarà a favor. Petromiralles havia fet una campanya dient que era una petroliera independent, i això li ha costat la detenció dels seus dos dirigents, cosa que probablement els durà a un concurs de creditors. Qui s’escenifica davant l’Estat espanyol pot pagar-ho car, i per això hi ha molta prudència.

Lara ha dit que traslladarà Planeta fora de Catalunya si som independents. Hi ha una certa voluntat d’espantar la població, i ens volen donar la sensació que si aquests no salten el mur, això no funcionarà. Perquè ens ho hem de creure?
El principal argument d’Espanya és la por. Mentre ens en facin, podran anar alentint el procés. L’altre, és el dels vincles històrics. Avui ja no hi hauria d’haver problema en aquest sentit. D’altra banda saben molt bé que la manera de frenar-nos són les accions repressives, com Azaña quan deia que s’ha de bombardejar Barcelona cada 50 anys

Com a contribuents nets que som a Europa, si sortim de l’espoli fiscal espanyol, passarem a ser “espoliats” pels estats més pobres d’Europa?
No, no, això ho tenim molt ben estudiat. Àustria aporta 1.000M d’€ anuals en solidaritat europea, nosaltres podríem assumir una xifra de 2.000M que, comparats amb els 16.000M reconeguts amb Espanya, no és res. La contribució a Europa l’hem de fer perquè ens creiem Europa.

I el deute de l’Estat espanyol?
Podríem assumir un 11 o 12% del deute, que és la xifra que Espanya ha invertit a Catalunya durant aquests anys. Normalment aquestes coses però, es mesuren amb promitjos; si s’agafa el PIB o la població, Europa ens pressionaria cap al 16% (població), i Madrid cap al 19 o el 20% (PIB). Ja es veurà.

Com a ciutadà, com veus el procés?
L’autoestima col·lectiva ha pujat molt després de la Diada de 2012. La línia és ascendent. No coneixem ningú que un cop ha pujat al carro en baixi, però sí que alguns tenen molta pressa. El procés serà més ràpid o més lent però és irreversible, sense cap mena de dubte.

Què passarà amb Espanya?
Fa dos anys, nosaltres ja dèiem que quan Catalunya marxi, Espanya es dissoldrà. Ja hem pogut veure algun moviment a les Illes, alguna cosa al País Valencià, i fins i tot quelcom a l’Aragó o a Andalusia. Quan s’obri el meló, no dic que acabin disset Estats, però podríem arribar a veure’n perfectament sis. I podríem tenir diverses fornades d’independència, Catalunya, Euskadi en dos anys, València i les Illes en cinc… Espanya no té uns ciments sòlids per aguantar-se, i el millor que pot passar és que es desintegri en diverses unitats lògiques econòmiques, no polítiques, per trobar un encaix competitiu a Europa i el món.

On serem l’1 de gener de 2015?
No serem independents, crec, però haurem demostrat al món la irreversibilitat del procés. Ens ho creiem, però no tots els catalans encara ho veiem irreversible, i per la majoria del món, encara menys. Haurem fet passos suficients per demostrar-ho i molt probablement s’hauran començat les negociacions oficioses a través de mediadors internacionals entre Europa Catalunya i Espanya, que haurà de començar a entrar en la via del pacte. Quan això es produeixi, nosaltres ja ens sentirem independents i ens vindrà la paciència; les presses no són mai bones per les negociacions.
 
Posted in ,
 Article written by http://www.oriols.cat/bloc/entrevista-al-secretari-general-del-ccn-joan-canadell-quan-catalunya-marxi-espanya-es-dissoldra/

 

Cap comentari: