27 de febrer de 2014

Una trentena de jutges catalans defensen la viabilitat de la consulta amb la Constitució actual v.3, amb el text del "Manifest de jutges pel dret de decidir"

 El jutge de l'Audiència de Barcelona, Santi Vidal. Foto d'El Singular Digital.

Magistrats catalans d’audiències provincials i jutges de primera instància reivindiquen el dret a decidir de Catalunya


Albert Ribas - 13.02.2014
Una trentena de jutges i magistrats catalans han signat un manifest a favor del dret a decidir de Catalunya on hi defensen que és possible celebrar la consulta dins l’actual marc constitucional si es fa una interpretació segons la legislació internacional i des d’una “perspectiva dinàmica i viva, no sacramental”.

El manifest, que recorda que els catalans han decidit almenys en tres ocasions recents la seva relació amb l’Estat, la més recent l’any 2006 amb l’Estatut, s’enviarà als partits polítics, al Govern i al Parlament. Tot i que la majoria dels 34 signants formen part de diverses associacions de jutges, és la primera vegada que alts funcionaris de l’Estat signen un manifest que defensa la legalitat del dret a decidir. 


Entre els magistrats signants s’hi troben Santi Vidal, Josep Niubó, Joan Francesc Uría, Juli Solaz, Carmen Sánchez-Albornoz i Montserrat Comas d’Argemir, tots ells de l’Audiència de Barcelona. Pel que fa a jutges d’instrucció de Barcelona, destaquen Josep Maria Miquel Porres, Míriam de Rosa Palacio o Josep Maria Pijuan, jutge del cas Palau recentment jubilat.


Segons l’escrit, el punt clau del debat sobiranista passa per la indiscutible condició de nació de Catalunya i, per tant, la seva “plena sobirania per decidir el seu futur”. Els signants defensen que el principi democràtic impregna l’ordenament jurídic internacional i de la Unió Europea, un fet que els porta a afirmar que la negació del dret a decidir “només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya”. 
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/una_trentena_de_jutges_catalans_defensen_la_viabilitat_de_la_consulta_dins_la_constitucio_98750.php


TEXTE  DEL  MANIFEST:

En el manifest, es recorda que els catalans han decidit almenys en tres ocasions recents la relació amb l'estat espanyol. L'última fou en l'estatut del 2006, però la sentència del Tribunal Constitucional va portar a la situació actual.
Llegiu tot seguit el manifest, íntegre:


«Manifest de jutges pel dret de decidir

Els sotasignats –jutges i magistrats que exercim a Catalunya–, en la nostra condició de juristes i servidors públics, pensem que podem brindar a la societat civil catalana la nostra perspectiva respecte a la legitimitat i/o legalitat de l'anomenat dret de decidir i, en el seu cas, de les seves possibles manifestacions.

Ara mateix es produeix, a Catalunya però també a la resta de l'estat, un ampli i intens debat sobre l'anomenat dret de decidir. I des de determinats posicions o plantejaments s'ha transmès la idea que el reconeixement o exercici d'aquest dret de decidir queda absolutament al marge del nostre ordenament constitucional i, fins i tot, del marc jurídic internacional i que, per tant, no gaudeix de cap legitimitat.

La qüestió clau d'aquest debat, al nostre entendre, passa per acceptar o no la realitat nacional de Catalunya i, per tant, la seva plena sobirania per a decidir el seu futur.

Cal partir d'un fet que –pensem– no admet discussió: Catalunya és una nació. Aquesta realitat ve determinada per una història, una cultura, una llengua pròpia, i –per sobre de tot– una reiterada i perseverant voluntat de ser reconeguda com a societat nacional diferenciada, compatible amb el seu caràcter plenament integrador, ben palès en la història més recent.

Aquest fet –la realitat nacional de Catalunya– rau en la base de la Constitució de 1978 i en els Estatuts d'Autonomia del 1979 i 2006. Si el reconeixement no fou, en el seu moment, més explícit, va ser per raons prou conegudes, bàsicament el model de transició a un règim democràtic i el perill d'involució o amenaça autoritària, confirmat l'any 1981.

Aquesta indiscutible realitat nacional de Catalunya comporta, indefectiblement, el reconeixement del seu dret de decidir: l'anomenat 'principi democràtic' impregna tot l'ordenament jurídic internacional i comunitari, i una de les seves manifestacions més elementals és el dret dels pobles i nacions de decidir el seu futur.

Per tant, la negació del dret de decidir només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya.

Certament, es pot entendre que Catalunya ja ha exercit aquest dret en diverses ocasions: en referendar la Constitució i els successius Estatuts de 1979 i 2006. Però la seva darrera decisió, l'Estatut de 2006, ha estat –en aspectes essencials d'identitat nacional i autogovern– manifestament desvirtuada per la sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010.

Aquest rebuig ha generat l'actual situació política: segons és públic i notori per les successives manifestacions (2010, 2012 i 2013), les enquestes públiques i reiterats pronunciaments de les organitzacions socials, sindicals i polítiques, posen de manifest que gran part de la societat catalana –vist el rebuig a la seva darrera decisió (l'Estatut de 2006)– vol tornar a decidir la seva articulació amb l'Estat espanyol, i fer-ho contemplant totes les opcions, inclosa la independència.

En contra del que s'afirma des de determinats sectors i com a juristes, considerem que aquest dret de decidir es pot exercir en l'actual marc constitucional, des d'una perspectiva dinàmica i viva, no sacramental, de la Constitució, com escau a un estat social i democràtic de dret, que –tal com es defineix al seu article primer– propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justicia, la igualtat i el pluralisme polític. I en tot cas, tota Constitució, com a eina essencial de convivència democràtica, ha de permetre un procés continu de discussió i evolució, i la consegüent acceptació de qualsevol projecte legítim de modificació de l'ordre constitucional.

Com també es proclama a l'article 9.2 de la Constitució, correspon als poders públics promoure les condicions perquè aquests drets de llibertat i d'igualtat de l'individu i dels col·lectius en què s'integra siguin reals i efectius, així com remoure els obstacles que els impedeixin i facilitar la participació de tots els ciutadans a la vida política, cultural i social. Aquest dret fonamental de tots els ciutadans de participar en assumptes públics es consagra en el seu article 23 i, més concretament, en l'article 92 es preveu la possibilitat de consulta per mitjà de referèndum respecte de les decisions polítiques d'especial transcendència.

Finalment, cal recordar que –segons es disposa al seu article 10.2– els preceptes de la Constitució relatius als drets fonamentals i a les llibertats s'han d'interpretar segons la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per l'Estat espanyol, que es fonamenten en el 'principi democràtic', en la consideració que la voluntat del poble és la base de l'autoritat del poder públic (article 21 de la Declaració Universal) i en el dret dels pobles a la seva lliure determinació (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals). Dret d'autodeterminació que, segons els criteris més recents (i en relació amb el cas del Canadà), no es limita només als pobles governats o sotmesos per potències estrangeres, sinó que s'estén a aquells pobles que, tot i estar integrats en un estat democràtic, pateixen una limitació del seu dret a l'autogovern.

En definitiva, considerem que en el marc constitucional actual, interpretat a la llum de la normativa internacional i dels principis i drets fonamentals que la inspiren, és viable el legítim exercici del dret a la consulta que reclama de forma majoritària la societat catalana.

 

Barcelona, 6 de febrer de 2014»





viernes, 21/02/2014 - la información - Madrid

JpD critica que el CGPJ tramite la denuncia contra los jueces del 'derecho a decidir'

 

Jueces para la Democracia (JpD) ha reprochado este viernes al Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) que diera traslado al promotor de la Acción Disciplinaria de este órgano de la denuncia presentada por Manos Limpias contra los 33 jueces catalanes que firmaron un manifiesto a favor del 'derecho a decidir' de Cataluña, al considerar que la adhesión a este documento es una simple muestra del ejercicio de la libertad de expresión. 

 

21.02.2014 (EUROPA PRESS)
Jueces para la Democracia (JpD) ha reprochado este viernes al Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) que diera traslado al promotor de la Acción Disciplinaria de este órgano de la denuncia presentada por Manos Limpias contra los 33 jueces catalanes que firmaron un manifiesto a favor del 'derecho a decidir' de Cataluña, al considerar que la adhesión a este documento es una simple muestra del ejercicio de la libertad de expresión.

Mediante un comunicado, la asociación progresista de jueces afirma que las opiniones expresadas en el citado manifiesto deben ser discutidas a través del debate jurídico correspondiente "sin que resulte admisible cualquier tipo de intimidación institucional", como puede suponer la incoación de las diligencias disciplinarias por el órgano de gobierno de los jueces. (...leerlo todo en: http://noticias.lainformacion.com/policia-y-justicia/juez/jpd-critica-que-el-cgpj-tramite-la-denuncia-contra-los-jueces-del-derecho-a-decidir_yzbcPURGAWot1S7p3f9bM6/
 

Cap comentari: