L'any 878, enmig d'una gran inestabilitat política i enfrontaments entre faccions, el rei de França, Lluís II el Tartamut, recompensà la lleialtat de Guifré el Pilós, comte d'Urgell i Cerdanya i fill de Sunifred, concedint-li els comtats de Barcelona i Girona.
Guifré protegí el moviment repoblador cristià sobre el Ripollès, l'Osona i el Bages, fundà els monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i Sant Joan de les Abadesses (885), al capdavant del qual hi col·locà la filla Emma, i vertebrà el territori creant el comtat d'Osona, pel qual restablí el bisbat de Vic (886).
A més, associà els germans al govern dels comtats, cedint el "pagus" o territori de Conflent a Miró el Vell (870), que estendria el seu domini sobre el Rosselló, i Besalú a Radulf (878).
Així, Guifré aconseguí mantenir el control d'una vasta regió entre la serralada de les Corberes i el riu Llobregat en mans de la seva família.
Enfrontat als andalusins en el seu procés d'expansió fronterera cap al sud, sortí a l'encontre d'una incursió del valí de Làrida (Lleida), Lubb ibn Muhammad, en la que fou greument ferit i morí, segons la data que s'atribueix, l'11 d'agost de 897.
Seguint la seva voluntat, Guifré fou sepultat al monestir de Ripoll, que esdevingué des d'aquell moment el panteó dels comtes de Barcelona.
A la mort de Guifré, la muller Guinedilda i els fills gestionaren la successió comtal sense esperar el nomenament per part del rei carolingi de França, que fins llavors havia col·locat els comtes a dit, iniciant així la transmissió hereditària dels comtats.
El primogènit Guifré Borrell obtingué Barcelona, Girona i Osona; la Cerdanya i Besalú passarien a Miró i l'Urgell seria per a Sunifred.
Considerat el “pare de la pàtria” des del s.XIV, una llegenda sorgida al s.XVI atribueix a la sang del comte Guifré el Pilós l’origen de les Quatre Barres.
MÉS DADES HISTÒRIQUES:
Resum de la vida de Carles Martel, fundador de la dinastia carolíngia. Va reorganitzar el regne franc, inclós l'exèrcit, que va ser capaç de vèncer als invasors musulmans a la batalla de Poitiers el 732. Aquesta batalla se sol considerar com el fre a l'expansió de l'islam a Europa. Com recordareu els àrabs van entrar a la península Ibèrica el 711, ocupant-la en uns dos anys. El fill de Carles Martel fou Carlemagne, qui fou succeit en el tro pel seu fill Pipí el Breu. Varen ser tres regnats molt llargs d'uns 30 anys cada u, cosa va donar estabilitat als seus dominis. (Vídeo 42 min.)
>>> https://youtu.be/aNbUx-hCixA?si=_d0GNLY-RFaMiJAf
VÍDEO SOBRE LA BATALLA DE POITIERS I CARLES MARTEL:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada