11 d'agost del 897 cau ferit i mor Guifre el Pilós, als voltants de Lleida. Inici d'una dinastia que durà 500 anys.

L'any 878, enmig d'una gran inestabilitat política i enfrontaments entre faccions, el rei de França, Lluís II el Tartamut, recompensà la lleialtat de Guifré el Pilós, comte d'Urgell i Cerdanya i fill de Sunifred, concedint-li els comtats de Barcelona i Girona.

Guifré protegí el moviment repoblador cristià sobre el Ripollès, l'Osona i el Bages, fundà els monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i Sant Joan de les Abadesses (885), al capdavant del qual hi col·locà la filla Emma, i vertebrà el territori creant el comtat d'Osona, pel qual restablí el bisbat de Vic (886).

A més, associà els germans al govern dels comtats, cedint el "pagus" o territori de Conflent a Miró el Vell (870), que estendria el seu domini sobre el Rosselló, i Besalú a Radulf (878).

Així, Guifré aconseguí mantenir el control d'una vasta regió entre la serralada de les Corberes i el riu Llobregat en mans de la seva família.

Enfrontat als andalusins en el seu procés d'expansió fronterera cap al sud, sortí a l'encontre d'una incursió del valí de Làrida (Lleida), Lubb ibn Muhammad, en la que fou greument ferit i morí, segons la data que s'atribueix, l'11 d'agost de 897.

Seguint la seva voluntat, Guifré fou sepultat al monestir de Ripoll, que esdevingué des d'aquell moment el panteó dels comtes de Barcelona.

 

Vista de l'entrada de l'actual monestir de Ripoll.

A la mort de Guifré, la muller Guinedilda i els fills gestionaren la successió comtal sense esperar el nomenament per part del rei carolingi de França, que fins llavors havia col·locat els comtes a dit, iniciant així la transmissió hereditària dels comtats.

El primogènit Guifré Borrell obtingué Barcelona, Girona i Osona; la Cerdanya i Besalú passarien a Miró i l'Urgell seria per a Sunifred.

Naixia la dinastia del Casal de Barcelona, que amb el matrimoni entre el comte Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó (1150) s'emparentà amb la dinastia reial d'Aragó.

Llurs descendents serien alhora comtes de Barcelona i reis d'Aragó. El Casal de Barcelona durà cinc segles, fins extingir-se a la mort del rei Martí l'Humà sense hereu (1410).

Considerat el “pare de la pàtria” des del s.XIV, una llegenda sorgida al s.XVI atribueix a la sang del comte Guifré el Pilós l’origen de les Quatre Barres.