Clicar per a veure l'entrevista, 14.03.2014 :
Josep Miró i Ardèvol presenta el seu llibre a '8 al dia' de 8TV
La Societat Desvinculada. Fonaments de la Crisi i Necessitat d'un Nou Començament
és el títol del llibre que acabo de publicar. Persegueix presentar un
model explicatiu, un diagnòstic integral de les causes que fan que la
nostra sigui una època de crisi acumulades, en què l'última desplaça a
l'anterior sense que resolguem cap d'elles. La nostra societat és com un
frondós arbre. Les seves nombroses fulles, grans i petites, brillants i
pansides, vigoroses i decrèpites, representen les crisis que ens
danyen. La majoria de la gent es fixen només en elles, sense observar
les vigoroses branques que les sustenten. I aquest és l'error i la gran
limitació perquè ens impedeix considerar els orígens dels problemes que
s'amunteguen. Les branques no són moltes, només set, però són vigoroses
perquè un robust tronc les s'assenta i condueix el seu aliment. I aquest tronc és la cultura de desvinculació. Hegemònic en aquest país, i en gairebé tot Europa. La cultura que postula que la realització personal només s'aconsegueix per mitjà de la satisfacció del desig,
passant per sobre de tot compromís amb persones, institucions, lleis,
tradicions, i religió, transformant el bé en una simple preferència
individualista i hedonista impulsada pel desig destructor dels vincles;
del compromís, de l'amor de donació i de reciprocitat, del deure.
Configura un procés d'atomització social en paraules de Charles Taylor,
la societat de l'anomia de Durkheim. És la fi de la virtut que va
assenyalar el 1984 MacIntyre. Com a màxim només queda espai per al neo
corporativisme : el "què hi ha del nostre".
A
sota, invisible, està l'arrel origen i vida de l'arbre. La causa
radical de tot: la destrucció de la raó objectiva fonament de la nostra
civilització,
que Max Horkheimer defineix com la concepció que articula la
preferència individual amb el món objectiu de les relacions entre homes,
classes socials, i institucions; amb la natura i els seus
manifestacions. La raó objectiva és un relat més gran que les nostres
històries personals, a les quals els aporta finalitat, i sentit, que les
fa millors i més grans, que facilita el bé comú. La raó objectiva era
la volta que ens acollia, i que podíem transformar però mai destruir com
han fet, deixant-nos a la intempèrie i vivint entre ruïnes. Per això
necessitem un nou començament per reconstruir la volta que ens
protegeixi.
Publicat a La Vanguardia el 24 de març de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada