(Actualització v.3 de l'11 abril 2015 al final)
Hi participaran: Santiago Vidal, Jutge de l’AP de Barcelona; Joan Matamala, President de la Fundació Llibreria Les Voltes; Modera: Patrícia Gabancho, Vicepresident de l’Ateneu Barcelonès.Sala: Sala d'actes Oriol Bohigas
Preu: Places limitades. Acte amb prèvia reserva.
Accés: Obert
Secció: Estudis polítics, jurídics i socials
Organitzador: Fundació Llibreria Les Voltes i Ateneu Barcelonès
El jutge Santiago Vidal i l'ANC han aplegat un grup de divuit
juristes per redactar una proposta conjunta de constitució catalana
oberta als suggeriments de la ciutadania. La idea de base és un model
semblant a l'alemany, és a dir, amb un primer ministre i un president de
la república. Havent promès fer pública la proposta abans de l’1 de
febrer, en faran la presentació a l’Ateneu Barcelonès, dissabte 31 de
gener.
Els socis de l’Ateneu han de fer la inscripció a l’Administració de l’Ateneu Barcelonès 93 343 61 21
________
L'esborrany de Constitució del jutge Vidal vol llistes obertes i que els ciutadans puguin demanar que es modifiqui
El text es presentarà aquest dissabte en un acte a Barcelona
La proposta del grup de juristes vol fusionar l'escrit amb els esborranys de l'ANC i d'un grup de professors catalans a l'estranger
L'esborrany de Constitució Catalana que ha redactat el grup de juristes
liderats per Santiago Vidal preveu llistes electorals obertes i que els
ciutadans puguin demanar que es modifiqui el redactat si presenten
500.000 signatures. El grup fa un any que treballa en la proposta, que
té 97 articles, i que es presentarà dissabte a Barcelona. En aquest
mateix acte es donaran a conèixer dos esborranys més, el que prepara el
grup de juristes de l'ANC i el d'un equip de cinc professors catalans de
dret a l'estranger. El text de Vidal estableix també que Catalunya no
tindrà exèrcit, que el castellà serà llengua cooficial i obre un període
d'un any perquè qui ho desitgi pugui demanar la doble nacionalitat.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/816999-lesborrany-de-constitucio-del-jutge-vidal-vol-llistes-obertes-i-que-els-ciutadans-puguin-demanar-que-es-modifiqui.html
Entrades del mateix tema:
>>> Els disset punts més destacats de la proposta de constitució del jutge Vidal
>>> Neix una entitat que promou la redacció d'una Constitució catalana
Bernat Vilaró
Un grup format per persones i entitats del sobiranisme civil promouen un procés de Convenció Constitucional per assegurar la participació ciutadana en l'elaboració d'una carta magna per a un eventual Estat català, segons publica avui el 'Diari ARA'.
L'entitat, que es diu Grup Promotor per la Convenció Constitucional Catalana (GPCC), vol impulsar un procés d'interacció entre la societat civil i els càrrecs electes per a enfilar el debat sobre els pilars fonamentals que haurien de regir una Catalunya independent, si així ho decideix a les urnes una majoria de catalans.
Tal i com apunta l''ARA', avui a les 11 del matí el GPCC entrega a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, un primer document que detalla els passos que a parer seu s'haurien de seguir per redactar una constitució catalana.
En nom del GPCC hi aniran l'enginyer industrial i membre de la Comissió Nova Política del Parlament Ciutadà, Jordi Rich, Isabel-Helena Martí (Sobirania i Justícia), Jaume López, professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Pacheco, membre de la junta del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya, i Martí Olivella, president de Nova-Innovació social.
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/01/neix_una_entitat_que_promou_la_redaccio_d_una_constitucio_catalana_106026.php
El
29 de gener de 2015, la Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va
adoptar la resolució: "La lluita contra la intolerància i la
discriminació a Europa, amb una atenció especial en els cristians".
L'Observatori acull amb satisfacció la resolució com un pas important en
la direcció correcta. La resolució va ser aprovada amb 67 vots a favor,
2 en contra i 15 abstencions.
La resolució estableix amb especial atenció en el cristianisme, entre altres coses:
- Que la intolerància i la discriminació són infringides també a les persones que pertanyen a grups religiosos majoritaris.
- Que l'expressió de la fe és de vegades indegudament limitada per la legislació nacional.
- Que l'acomodació raonable de les creences i pràctiques religioses és un bon camí a seguir.
- Que s'haurien de prendre mesures per garantir el gaudi efectiu de la protecció de la llibertat de religió a Europa.
- Que la llibertat de consciència en el lloc de treball ha de ser defensada.
- Que el dret dels pares a donar als seus fills una educació conforme a les seves conviccions religioses o filosòfiques han de ser salvaguardats.
- Que els cristians han d'estar habilitats per participar plenament en la vida pública.
- Que la llibertat d'assemblea ha d'estar protegida especialment a la llum de contra-manifestacions.
- Que el dret fonamental a la llibertat d'expressió ha de ser protegida.
- Que l'ús i la incitació a la violència han de ser condemnats públicament i efectivament investigats.
- Que els mitjans de comunicació haurien de ser encoratjats per evitar els estereotips negatius.
Un grup format per persones i entitats del sobiranisme civil promouen un procés de Convenció Constitucional per assegurar la participació ciutadana en l'elaboració d'una carta magna per a un eventual Estat català, segons publica avui el 'Diari ARA'.
L'entitat, que es diu Grup Promotor per la Convenció Constitucional Catalana (GPCC), vol impulsar un procés d'interacció entre la societat civil i els càrrecs electes per a enfilar el debat sobre els pilars fonamentals que haurien de regir una Catalunya independent, si així ho decideix a les urnes una majoria de catalans.
Tal i com apunta l''ARA', avui a les 11 del matí el GPCC entrega a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, un primer document que detalla els passos que a parer seu s'haurien de seguir per redactar una constitució catalana.
En nom del GPCC hi aniran l'enginyer industrial i membre de la Comissió Nova Política del Parlament Ciutadà, Jordi Rich, Isabel-Helena Martí (Sobirania i Justícia), Jaume López, professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Pacheco, membre de la junta del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya, i Martí Olivella, president de Nova-Innovació social.
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/01/neix_una_entitat_que_promou_la_redaccio_d_una_constitucio_catalana_106026.php
>>> Sense exèrcit, el castellà cooficial i llistes obertes: la Constitució que impulsa el jutge Vidal
http://www.ara.cat/politica/castella-cooficial-Constitucio-impulsa-Vidal_0_1292870864.html
>>> Ara que ja s'ha presentat trobareu info així com manera de deixar suggeriments i votar cada article clicant a: http://www.unanovaconstitucio.cat/
Gràcies per participar. Junts = imbatibles.
>>> Dins la nova Constitució és imperatiu històric fer esment a la nostra tradició de vida i de pensament, hereves del pensament grec, de l'esperit pràctic dels romans i de la cultura cristiana que, agafant part d'aquests elements citats ha infundit virtuts, valors, cultura local, pensament a tantes generacions de catalans. Essent que en aquest moment els cristians precisament son escombrats, discriminats, té especial rellevància aquesta resolució del Consell d'Europa:
Resolució del Consell d'Europa contra la Intolerància contra els cristians a Europa
El
29 de gener de 2015, la Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va
adoptar la resolució: "La lluita contra la intolerància i la
discriminació a Europa, amb una atenció especial en els cristians".
L'Observatori acull amb satisfacció la resolució com un pas important en
la direcció correcta. La resolució va ser aprovada amb 67 vots a favor,
2 en contra i 15 abstencions.La resolució estableix amb especial atenció en el cristianisme, entre altres coses:
- Que la intolerància i la discriminació són infringides també a les persones que pertanyen a grups religiosos majoritaris.
- Que l'expressió de la fe és de vegades indegudament limitada per la legislació nacional.
- Que l'acomodació raonable de les creences i pràctiques religioses és un bon camí a seguir.
- Que s'haurien de prendre mesures per garantir el gaudi efectiu de la protecció de la llibertat de religió a Europa.
- Que la llibertat de consciència en el lloc de treball ha de ser defensada.
- Que el dret dels pares a donar als seus fills una educació conforme a les seves conviccions religioses o filosòfiques han de ser salvaguardats.
- Que els cristians han d'estar habilitats per participar plenament en la vida pública.
- Que la llibertat d'assemblea ha d'estar protegida especialment a la llum de contra-manifestacions.
- Que el dret fonamental a la llibertat d'expressió ha de ser protegida.
- Que l'ús i la incitació a la violència han de ser condemnats públicament i efectivament investigats.
- Que els mitjans de comunicació haurien de ser encoratjats per evitar els estereotips negatius.
de: http://www.e-cristians.net/informaciones/10223-grans-noticies-resolucio-del-consell-d-europa-contra-la-intolerancia-contra-els-cristians-a
>> Notícia relacionada de dies posteriors (21.03.2015): "La democràcia s'ha de vigilar". Llegiu i feu suggeriments a la proposta de Constitució del jutge Vidal.
"La democràcia s'ha de vigilar" feliç expressió de Xavier Vinader.
Hi ha tres propostes, en realitat la del seu grup, la més publicitada, la dels juristes de l'ANC i la de juristes a nivell internacional, escampats per aquest món de déu i que han fet la seva aportació...
I no content amb les 60.000 esmenes ens ha convidat a continuar participant. Eren deu juristes d'origen, va morir un dels companys, però avui ja són 17 els que van llegint tot el que anem aportant el poble. Nosaltres, el poble.
Ha assenyalat la sorpresa que li ha provocat veure l'encesa discussió sobre tenir o no tenir exèrcit, un punt que no pensava que aixequès polseguera. Ell no n'és partidari però molts catalanets -i haig de dir que jo estic entre ells encara que les explicacions del jutge m'han semblat prou raonables- sí que volem exèrcit.
Ens ha explicat una anècdota sobre la declaració de guerra que fan els andorrans als USA i ha estat molt divertida. No sé si està en el seu llibre.
(Entrada publicada per primera vegada l'1 de febrer de 2015)
Cal recordar que la fesomia d'un pais queda marcada no sols per la Constitució sino pel seu sistema electoral, què és igualment clau perquè funcioni una democràcia de molt bona qualitat:
>> Cambio de nuestra ley elecoral: Daniel Ordás, abogado suizo, defensor de la democracia directa como la suiza
>> les llibertats de la democràcia - canvi llei electoral (26)
>> Notícia relacionada de dies posteriors (21.03.2015): "La democràcia s'ha de vigilar". Llegiu i feu suggeriments a la proposta de Constitució del jutge Vidal.
"La democràcia s'ha de vigilar" feliç expressió de Xavier Vinader.
__________
Ha obert l'acte el jutge Santiago Vidal. Resumeixo. Ens ha explicat
que a la pàgina on havien penjat l'esborrany de la constitució ja havien
rebut 60.000 esmenes!!!
Hi ha tres propostes, en realitat la del seu grup, la més publicitada, la dels juristes de l'ANC i la de juristes a nivell internacional, escampats per aquest món de déu i que han fet la seva aportació...
I no content amb les 60.000 esmenes ens ha convidat a continuar participant. Eren deu juristes d'origen, va morir un dels companys, però avui ja són 17 els que van llegint tot el que anem aportant el poble. Nosaltres, el poble.
Ha assenyalat la sorpresa que li ha provocat veure l'encesa discussió sobre tenir o no tenir exèrcit, un punt que no pensava que aixequès polseguera. Ell no n'és partidari però molts catalanets -i haig de dir que jo estic entre ells encara que les explicacions del jutge m'han semblat prou raonables- sí que volem exèrcit.
Ens ha explicat una anècdota sobre la declaració de guerra que fan els andorrans als USA i ha estat molt divertida. No sé si està en el seu llibre.
El jutge s'ha anat abans perquè havia d'estar a la presentació de la llista per les municipals de Barcelona per part d'ERC.
(Entrada publicada per primera vegada l'1 de febrer de 2015)
Cal recordar que la fesomia d'un pais queda marcada no sols per la Constitució sino pel seu sistema electoral, què és igualment clau perquè funcioni una democràcia de molt bona qualitat:
>> Cambio de nuestra ley elecoral: Daniel Ordás, abogado suizo, defensor de la democracia directa como la suiza
>> les llibertats de la democràcia - canvi llei electoral (26)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada