15 d’abril de 2016

650 anys de la Generalitat de Catalunya, "guardià poderós de les llibertats". Les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent els pilars del sistema constitucional català abans del 1714.


(L'objectiu d'aquesta entrada és recordar les institucions de govern de Catalunya des de l'època medieval fins el 1714:  les Corts, la  Generalitat  i el Consell de Cent. Van desenvolupar·se poc a poc en el temps, fins assolir un grau notabilíssim per l'època.  Amb mecanismes  de control del funcionament, per assegurar que la llibertat no es degradés.  

Aquestes definicions les trobo genials: 

" al desenvolupament d'un sistema constitucional que contenia la noció de contracte entre governant i governat, d'un equilibri entre una efectivitat del govern i les llibertats dels súbdits. "

" A principis del segle XV els juristes catalans havien elaborat una teoria completa d'un Estat constitucional i de monarquia limitada " 
(historiador britànic Alan Ryder (1928-2008)
 

Que la propera Constitució catalana, la Llei Electoral així com l'arquitectura administrativa, inspirant·se  en l'estil, sàpiga  arribar  a aquesta excel·lència. La d'aquella època no era una democràcia de perfil baix, era garantista dels drets dels ciutadans tal com s'entenien aleshores.  Com a ciutadans hem de vigilar tot el procés de la nova Constitució, dia a dia i amb lupa.  "La democràcia s'ha de vigilar"   Cuca de Llum)



Article de Pep Mayolas, l'Institut Nova Història, publicat el 2010:

Aportacions del prestigiós historiador britànic Alan Ryder (1928-2008) 
El proppassat 19 de desembre del 2009 se celebraven els 650 anys de la constitució de la Diputació del General, l'antecedent històric de l'actual Generalitat de Catalunya.  ... trobo avinent de recollir algunes de les aportacions del prestigiós historiador britànic Alan Ryder (1928-2008).

En el primer capítol del seu exhaustiu treball sobre el Regne de Nàpols a l'època del rei Alfons el Magnànim[1], el professor Ryder repassa "els antecedents italians i espanyols"...

""En aquells estats que composaven la Corona d'Aragó, la vida política era més constructiva i complexa que en la major part d'Europa. Aquesta vitalitat procedia en gran mesura del dominant principat català, d'on sortiren també la dinastia governant i l'impuls econòmic que establí l'imperi mediterrani. El ferro i els tèxtils catalans foren els fonaments que ho sustentaren. La prosperitat comercial catalana reforçà el poder d'una classe urbana de mercaders, la influència dels quals en els afers públics fou més gran que la de la noblesa mateixa. Amb escasses excepcions, els nobles de la Corona d'Aragó mancaven de les grans hisendes agrícoles que van convertir als seus congèneres de Castella o del sud d'Itàlia en amos de l'Estat. La victòria d'En Jaume II sobre la Unió d'Aragó, el 1301, evità de seguida el perill que l'Estat aragonès es convertís en un instrument dels seus barons. En comptes d'això, una fructífera interacció entre la Corona i els mercaders patricis havia donat lloc al desenvolupament d'un sistema constitucional que contenia la noció de contracte entre governant i governat, d'un equilibri entre una efectivitat del govern i les llibertats dels súbdits. Així com en el regne italià les assemblees representatives foren producte de la voluntat reial, les Corts d'Aragó veieren com s'acreixia constantment la seva autoritat i independència. Reunions a intervals regulars, representació substantiva de les viles, control sobre els subsidis i la legislació en feren [de les Corts] els aliats indispensables de la Corona en els afers de govern""[2].
 


Aquest primer punt i apart del llarg paràgraf del professor Ryder acaba amb una nota complementària, la número 41 a peu de pàgina, que diu: ""A principis del segle XV els juristes catalans havien elaborat una teoria completa d'un Estat constitucional i de monarquia limitada""[3]. I aleshores continua:

""De les Corts es derivà un altre organisme, guardià poderós de les llibertats, la Diputació. Integrada per representants de cadascun dels estats, la seva tasca específica fou administrar els impostos i, dels ingressos, pagar a la Corona els subsidis votats per les Corts; però, per damunt d'aquesta funció, tenia la de salvaguardar les lleis contra presumptes violacions per part dels servidors de la Corona, i als quals la Diputació podia sancionar amb efectivitat. La Diputació sorgí primer a Catalunya; a principis del segle XV, Aragó i València havien establert les seves pròpies institucions seguint el model català.

 ""En l'altre plateret de la balança es trobava una administració reial curosament ajustada a les necessitats d'un imperi escampat i heterogeni. Una Ordenança Reial promulgada per En Pere el Cerimoniós el 1344, i vigent fins al regnat d'en Ferran el Catòlic, detallà l'estructura de l'esmentada organització amb una exactitud que no troba cap paral·lel en l'Europa d'aquella època. El rei En Pere reorganitzà la casa reial en quatre departaments principals, controlats respectivament pels mayordomens, camarlenchs, canceller  i mestre racional, en aquest ordre de preferència.""

Després de remarcar que l'aparell de la casa reial d'Aragó transcendia l'àmbit domèstic i que la seva funció pública era l'únic nexe administratiu que sostenia units els estats que integraven la Corona, especifica que ""cadascun d'aquests estats tenia les seves pròpies institucions, que funcionaven independentment les unes de les altres; només la persona del rei i els òrgans públics de la seva casa reial unien el conglomerat. Un govern imperial embrionari anà sorgint, així, de la casa reial d'Aragó, que posseïa un caràcter supraterritorial, cosa que féu relativament fàcil l'absorció del regne italià i la transferència de la seu de l'imperi a Nàpols""[7].

[1] ALAN RYDER, El Reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, Estudios Universitarios-18, València, 1987, p. 8-37.
[2] A. RYDER, ob. cit., p. 28-29.
[3] Ídem, p. 29, nota 41.
[4] "Havien de ser nobles cavallers i eren tres en nombre: un d'Aragó, un de València o de Mallorca i un de Catalunya. La precedència entre ells estava determinada per l'Estat en què residia el rei", p. 29, nota 43.
[5] "Dos cavallers que exercien jurisdicció civil i criminal sobre les cases reials del rei i de la reina", p. 29, nota 44.
[6] A. RYDER, ob. cit., p. 29-30.
[7] A. RYDER, ob. cit., p. 30. 


(Aquest post és un extracte de l'article de Pep Mayolas: http://www.inh.cat/articles/650-anys-de-la-Generalitat-de-Catalunya)


Bibliografia:

Al capítol "La consolidació de l'Estat-Nació" (pàg.51-57)  hi trobareu un super resum de les 3 grans institucions de la Catalunya medieval:  el Consell de Cent, les Corts i la Diputació del General, coneguda també com  Generalitat.
"Història de Catalunya" Jaume Sobrequés i Callicó. Ed. Base. Barcelona. 5ena edició. 2012. (212 pàg. de les quals 12 son planos de Catalunya i la genealogia del comtes-reis del casal de Barcelona) 

 

Cap comentari: