Entrevista del 2012. (vídeo 26 min)
Què passarà el dia D? l'endemà de l'independència.
>> Quan es segrega una empresa es segreguen els actius i els pasius. Catalunya té uns fonaments macroeconòmics molts bons. El consum intern de Catalunya és el 30% del que produeix, 30% va a la resta d'Espanya i 30% a la resta del mon, això és molt equilibrat.
Al pais hi ha una cultura de la feina ben feta. No hi ha problemes el dia D!
>> Fíxat què ha passat en el món els últims anys. A Europa es posa molt de manifest. De fet hi ha un doble moviment:
Hi ha una força centrífuga és lo que s'en va fora (la política monetaria que la porta el Banc Central Europeu; les forces armades que estan sota el govern de l'OTAN)
Hi ha una força centrípeta: els governs locals agafen un protagonisme, nosaltres recuperem la Generalitat amb moltes limitacions.
Per tant hi ha una zona intermitja, la zona del'estat espanyol, com és els governs centrals que van perdent sobirania. En un moment de crisi econòmica i va per llarg, què passa? No sols han perdut la sobirania monetària sino que aviat perdran la sobirania pressupuestària, els pressupostos els faran a Bruseles. I en altres aspectes de la política econòmica, sobretot amb la fiscal. Fins ara feien els impostos que els hi semblava i això també ho farà Bruseles.
El món que es prefigura a mig plaç és un món de paisos com el nostre: petits, sòlids, que s'expliquen a ells mateixos en termes econòmics. Perquè això és lo fonamental: "pessetes pessetes i lo demés son punyetes", com deia aquell catedràtic.
Si la independència de Catalunya és la panacea..., ... per què no som independents ja? Per què no hem convençut a les persones? ..., ara a la campanya electoral ens diuen que amb el dèficit fiscal d'un dia sol dia podriem fer un hospital, que amb un mes no hauriem de fer retallades a la sanitat..., per què no ho hem fet?
Jo crec que no ho hem fet primer, perquè, no oblidis, -tu ets molt jove-, que venim d'un procés dictatorial terrible, agresiu. Que no sols va significar el triomf del feixisme en el seu moment, sino que a més va ser realment una guerra contra Catalunya i el seu pensament, això a vegades els llibres de història no reflexen propiament aquest tema.
Aleshores quan acaba això comença la Transició espanyola, i es negocien uns pactes. En aquell moment hi ha molt soroll de sabres, es a dir, els militars pinten molt, i la gent està acollonida, i els nostres polítics s'espanten, s'espanten i negocien malament. El mateix President Pujol ha reconegut ultimament que es va equivocat amb la seva política del peix al cove. Ell va pensar com van pensar més enradera en Cambó i també va pensar en Pasqual Maragall que podrien una mica, reeducar els espanyols. I han fracassat. Es a dir no s'han modernitzat en aquest sentit propiament dit. Jo sempre dic que Madrid ha passat de la cabra a internet. I de la cabra a internet hi ha molt espai, massa espai.
Aleshores aquest l'intent "d'anem a convèrce'ls de fer un estat federal", ha fracassat, però no ara sino al llarg del temps. Aleshores la classe política no ha tingut empenta. Ara ara comencen, -no a donar·sen compte perquè per part de certs economistes s'ha parlat sempre i s'ha posat sobre la taula-. Però parlo de la classe política, parlo dels professionals, no han tingut el coratge de liderar el projecte. Han cregut constament que els convencerien i a aquesta gent no hi ha forma de convencer´ls. El famós encaix amb Espanya és impossible.
Lo qual no vol dir què el dia D no pugui anar a Osca a esquiar. Però hi haurà una frontera. Els tributs que paguem nosaltres ens els quedarem, i gestionarem nosaltres els nostres quartos. I ells els seus. Si ells volen fer AVEs que no son rendibles i aeroports on no hi ha avions..., és el seu problema.
I li puc dir, però, que la Generalitat de Catalunya ha fet aeroport de Lleida i tampoc no hi ha avions?
Si, m'ho pots dir i tens raó. Desgraciadament el govern de la Generalitat de Catalunya en els últims set anys ha estat en mans d'una gent bastant incompetent. Que a ademés no responen a l'esperit que estic expressant. Es a dir que jo parlo de partits catalans.
Desgraciadament aqui hi va haver, per part sobretot d'un partit català i d'un altre més petit i que és mig català, que dic jo. La idea d' "anem a fer una esquerra catalanista", i desgraciadament aquesta idea ha fracassat. No t'oblidis que aquesta esquerra catalanista va fer President a un senyor -molt respectable com ho és tothom-, que és el Sr. Montilla, que des del meu punt de vista no té el nivell suficient per ser President de la Generalitat de Catalunya.
Ja que estem entrant en política i que em parla de l'incompetència del govern tripartit la reflexió seria, la Catalunya independent seria millor que la que tenim el dia d'avui, seria segons qui governi Catalunya, o no? (min 10 de l'entrevista)
Sempre hem de pensar que en una situació en què el poble es manifesta majoritariament . El poble tindra la saviesa d'escollir els partits més adequats per gestionar la cosa pública.
Aquest partit existeix o no?
Sembla que Convergència té ganes de fer·ho, jo crec que podem tirar endavant. Els Catalans som massa assenyats. Hem de ser més valents, hem de tenir més coratge. Hem d'aprofitar una oportunitat històrica extraordinària com és la crisi mundial.
La crisi mundial és de tal calibre que poden sorgir nous projectes.... És com quan es fa un brain storming. Ara és un moment ideal. (min. 10)
...(seguirà la transcripció)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada