15 d’octubre de 2015

Yanis Varoufakis: Entrevistat per Mónica Terribas a CatRàdio - i - a la conferència al Born CC (dos resums) - 15.10.2015 v.3


15.10.2015 -  (curt)  Al Matí de Catalunya Ràdio, entrevistat per Mònica Terribas, un tall de 35'':






15.10.2015 -  (sencera)  Al Matí de Catalunya Ràdio. Si voleu escoltar l'entrevista sencera, 48 min:




Resum de Directe.cat d'aquesta entrevista:
Mònica Terribas ha entrevistat aquest matí a Yanis Varoufakis, l’exministre grec que ha estat crític amb la falta de democràcia del funcionament europeu, però també espanyol.
La falta de democràcia del govern de Rajoy 
"Vist des de fora sembla que Madrid intenta enfortir l'independentisme català"ha sentenciat Yanis Varoufakis. I és que sobre el govern espanyol ha dit  que "si el que vol és enfortir l'independentisme, no ho podria fer millor: prohibir un referèndum i prohibir-li posar les urnes perquè formuli una pregunta al poble”. I és que el grec, popular per el sentit democràtic, ha deixat en evidència el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol respecte el dret a l’autodeterminació dels Catalans.


A Europa també li falta democràcia

Varoufakis ha insistit molt en el “menyspreu” a la democràcia existent a l’Eurogrup I ha denunciat el teatre polític que es produeix a Europa: "Els líders de la 'troica' no creuen en l'austeritat, és una farsa, però l'apliquen mentre pensen què altra cosa poden fer"
http://www.directe.cat/noticia/441577/varoufakis-si-madrid-el-que-vol-es-enfortir-el-moviment-independentista-no-ho-podria-fer-m  

 .......


CONFERÈNCIA AL  BORN CENTRE CULTURAL DE 19 a 20h.  
1er resum de l'acte. (Trobareu un 2on resum  a continuació):   
Article a Vilaweb.  15.10.2015.    Per: Andreu Barnils:
  
Ianis Varufakis, el celebrat ex-ministre de finances grec, va celebrar ahir al vespre una xerrada al Centre Cultural El Born, de Barcelona, titulada ‘L’Europa dels mercats’ juntament amb Mònica Terribas. L’acte va durar una hora curta i es va centrar sobretot en economia i la Unió Europea. La Unió Europea que Varufakis ha patit en primera persona. L’esdeveniment es va celebrar al Centre Cultural El Born, a Barcelona. Desenes de joves van fer cua (tanta, que moltíssima gent es va quedar fora), i els primers havien arribat a les quatre de la tarda, tres hores abans de començar. Aquests joves no feien cua per a escoltar un concert de música. La feien per escoltar un ministre d’Economia. I molts d’ells van seguir la xerrada directament en anglès, sense necessitat de traducció. ‘Això m’ha emocionat de veure’, deia una senyora gran.

D’entrada, dir que el procés polític català va entrar amb força cap al final del debat, quan Mònica Terribas expressava el sentiment d’impotència que a vegades es té des de Catalunya davant la no reacció a la demanda democràtica d’independència. Aleshores Varufakis va fer el següent: va unir, teixir, i buscar afinitats entre les lluites socials, i les lluites nacionals. Entre el referèndum d’independència, i el referèndum grec. I davant el lament de Terribas, va dir el següent:

El sentiment que estàs expressant és el mateix que vaig tenir a l’Eurogrup, quan estava sol. El sentiment d’estar sol. Esteu a Catalunya, us manifesteu per drets bàsics fonamentals i sentiu que esteu sols. Però la persona que es va manifestar a Atenes el 5 de Juliol durant el referèndum grec, també es va sentir sol. Ara imagineu que anem tots junts. La gent d’Atenes, la de Londres, la de París, a Berlín, a Catalunya. Tots ens unim, en lloc d’anar sols. No només tenim interessos comuns, sinó que estem sols. Molts de nosaltres estem sols. És temps d’unir-nos i entendre que la vostra lluita per la identitat catalana és la nostra lluita per no ser aixafats per central bancs, els mateixos que ens tanquen els nostres bancs. I és la mateixa lluita que tenen a Alemanya amb els ‘minijobs’ i pel dret a millors condicions de treball, o a les ‘banlieus’ a París. Som a temps de deixar enrere la solitud

Minuts abans Varufakis ja havia fet algun comentari sobre el procés. Quan va dir-li a Mònica Terribas: Tu ets catalana, espanyola, o què dimonis siguis. Tu decideixes i Terribas va respondre: ‘Si poguéssim votar-ho un dia!’. I aquí Varufakis va rematar-ho: Si poguéssiu votar-ho un dia… sense ser jutjats cosa que va arrencar l’aplaudiment del joveníssim públic.


Sense compassió amb la Unió Europea
Però sobretot ahir Varufakis va descriure despietadament la Unió Europea. No va tenir compassió. D’entrada, va comparar la crisi de 1929 als Estats Units, ‘que pocs anys després va provocar la fragmentació i posterior guerra a Europa’,  amb la creació de l’euro. La seva tesi és que tant l’euro, com la crisi de 1929, han estat letals pels europeus. Ens han fragmentat. Tot seguit va qualificar de càrtel l’origen de la UE: Era el càrtel del carbó i l’acer, primer (1950), després es van afegir els grangers, sobretot francesos, i després els banquers. I tot ‘càrtel’ necessita moneda única. Si fan el mateix producte, el volen vendre amb la mateixa moneda. Per això van posar l’euro al capdamunt del càrtel. Però això no són maneres


Quan Varufakis va comentar el seu pas per l’Eurogrup van ser els moments més contundents del vespre: Menyspreen la democràcia, a l’Eurogrup. A nosaltres ens miràven com uns animals estranys quan els parlàvem de les nostres promeses amb els grecs. ‘Unes eleccions no poden canviar les coses, home. Ens esfondraríem’. Això em van dir a Europa. Vaig sentir menyspreu per la democràcia per part dels líders europeus’. I d’aquí, Varufakis, en amunt:

L’Eurogrup és una zona lliure de democràcia. Hi ha espais lliures de fum, i aquest ho està de democràcia (…) El Parlament Europeu és un edifici bonic, però no és un parlament. No poden fer dimitir ningú, i no legislen. Per parlament jo entenc el Congrés Americà, la Cambra Britànica o el Parlament espanyol d’abans de l’euro. Però no el Parlament europeu(…) A nosaltres ens van fer tancar els bancs. Perquè abans venien amb els tancs, i ara et tanquen els bancs (…), L’Eurogrup no es distingeix pel seu nivell intel.lectual precisament.

Dit això va tenir temps d’elogiar la intel·ligència de Luis de Guindos, ministre d’economia espanyol, i Schäuble, homòleg alemany, amb qui en privat tenia converses fructíferes, però que un cop apareixia un micròfon es transformaven. Ja no sortien del guió: les lleis són les lleis i no es poden canviar perquè són les lleis. Absurd.

Absurda és una paraula que va fer servir més d’una vegada. Com per exemple per explicar l’absurditat següent: en aquests moments Europa té un problema perquè els rics no saben on invertir els seus diners. I mai com ara hi havia hagut tants diners. Mai com ara. Passa que els tenen parats en comptes corrents, en lloc d’invertir. I no inverteixen, per la crisi. I la crisi hi és, perquè no inverteixen. Estem en aquest cicle viciós.



Les quatre crisis
Varufakis va poder esplaiar-se en la seva teoria de les quatre crisis europees: la crisi bancària, la crisi del deute, la crisi de la manca d’inversió i ‘la crisi social’, que va dir Mònica Terribas. I aquí Varufakis va matisar. ‘Social no. Parlem amb propietat. Pobresa. Parlem de pobresa. Com a europeus ens hauria de fer vergonya els nivells de pobresa als quals hem arribat. Escandalós’.


El professor d’Economia té la manera de solucionar les quatre crisis. La dels bancs: ‘si un banc cau, els seus responsables han d’anar fora, el Banc Central Europeu designa substituts que no siguin del país, refloten el banc, i el tornen a posar a la venda un cop sanejat. Ara els responsables dels bancs…encara hi són! Això és el que no pot ser’. Sobre la crisi del deute, va proposar dividir-la en dos. Una part l’exixuga el propi l’estat, l’altre ajudat per la UE. Que les institucions europees, i no els estats nacionals, demanessin els diners en nom dels estats nacionals: ‘La credibilitat de la UE és millor que la dels estats. A la UE els hi deixarien els diners a un interès gairebé zero. A hores d’ara, en canvi, els estats nacionals demanen diners però el reben a un interès altíssim. Les institucions de la UE podrien actuar com a intermediari. Només això podria arribar a reduir el 40% del deute’.

Sobre la crisi de manca de finançament va proposar utilitzar el Banc d’Inversions Europeu, que finançaria projectes a l’economia verda, per exemple. ‘Faria un paper semblant al del ‘New Deal’ als Estats Units. Diner públic per rellançar l’economia. I això animaria als rics europeus a fer el mateix. Aquest banc ja existeix, i ha fet coses prou bones fins ara’.


Demanar perdó
Sobre el paper de Syriza durant el referèndum, Varufakis va demanar perdó a l’esquerra europea. Recordem que Siriza, el partit de Varufakis, va guanyar el referèndum on es rebutjava la política d’austeritat. Immediatament després va votar al parlament grec acceptar les mesures d’austeritat: ‘Al rendir-nos vam fer mal a la resta de partits d’esquerres d’Europa’. I va citar el partit polític Podemos com una de les víctimes. També va recordar que li va fer més mal rebre les punyalades per l’esquena a Grècia per part dels seus companys, que no pas els atacs rebuts des de Brusel·les.



Democratitzar Europa
Varufakis va fer una anàlisi sobre la realitat molt més convincent que no pas la seva proposta de solució. Un pèl etèria: democratitzar Europa, crear una plataforma europea de ciutadans, fins i tot una nova Assemblea Europea de càrrecs electes. I des d’aquesta plataforma europea, incidir en l’àmbit municipal o nacional i ‘acabar escrivint una nova constitució europea’. Durant el procés, ‘forces espontànies en determinarien el curs, no jo’. Però no fer-ho al revés. Els partits tradicionals, que funcionen de dalt a baix, i en l’àmbit nacional, no poden ser els fonaments sobre els quals bastir l’edifici europeu.


Ahir va passar per Barcelona un grec europeïsta convençut. Un exemple final en forma de titular: ‘Aquí allò important  no és Grècia. Ho és per mi, perquè sóc grec. Però aquí l’important és que Grècia ha estat un laboratori per exportar després a la resta d’Europa. Una de les coses que em va impactar més mentre era ministre va ser que en les meves trobades pel continent me’n adonava que la gent venia no per mostrar solidaritat. No. Venien per entendre què els podria passar a ells, també’.

http://www.vilaweb.cat/noticies/varufakis-la-vostra-lluita-per-la-identitat-catalana-es-la-nostra-lluita-per-no-ser-aixafats-pel-banc-central-europeu/


........

CONFERÈNCIA AL  BORN CENTRE CULTURAL DE 19 a 20h.

Aquest segon resum de l'acte  al Born CC em sembla més complert aquest que el de vilaweb, però l'he trobat després:

Nuvol.com  / Júlia Bacardit. Born Centre Cultural. / 18.10.2015

La Sala Moragues s’ha quedat diminuta. La cua rodeja el Born Centre Cultural i els treballadors de seguretat tenen feina a contenir les masses; s’ha obert un nou espai i la cara de Iannis Varoufakis es pot veure reduïda en televisors laterals i amb subtítols. Varoufakis no és només l’exministre de finances grec. Va estudiar i exercir de professor a Anglaterra, i quan la Thatcher va pujar al govern “va fugir a Austràlia”. També és autor de El minotauro global i de Economía sin corbata. El públic sembla convençut abans d’escoltar-lo.

 Terribas fa la presentació de rigor i pregunta si Europa està en procés de desintegració. Varoufakis ens trasllada al crack del 1929 i estableix una analogia directa entre els anys trenta del segle vint i els anys potseriors a la crisi del 2008, vuit anys després de la implantació de l’euro. Però contràriament al que passa als EUA, Europa no s’uneix arran de la crisi. Varoufakis afirma que amb l’euro s’ha volgut fer convergir economies dispars sense garanties i que la Unió Bancària Europea és més un nom que no pas una institució real. Si un banc d’Arizona falla, qui respon no és l’estat d’Arizona sinó el banc central del país, i ningú a la resta dels EUA se’n lamenta; a la Unió Europea, en canvi, cada banc nacional ha de resoldre el seu deute. La creació de la Unió Europea es deu en bona mesura a la planificació dels EUA, perquè acabada la Segona Guerra Mundial els nordamericans volien assegurar-se la continuïtat de la seva hegemonia econòmica. Per aconseguir-ho calien competidors que estessin a l’alçada, una Europa forta (i també Japó, que es va beneficiar del Pla Marshall) -parafrasejo El minotauro global. Varoufakis traça els orígens de la UE com a cártel de l’acer i el carbó a principis dels cinquanta, moment en què es va acordar la no punició del sector industrial alemany i es va formar la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer). Després, al “cártel” s’hi van sumar els grangers, els banquers, i la UE es va gestar sobre aquestes bases econòmiques. El rol dels estats és equilibrar les tensions de classe, però el naixement de l’euro responia sobretot a necessitats comercials globals. Segons Varoufakis, el projecte polític de la Unió Europea va convèncer europeus de la talla de Robert Schum però va ser més una iniciativa de contenció capitalista nordamericana que no pas un esforç dels europeus en nom de la pau. L’exminsitre de finances sentencia que ja fa temps que la UE no pot comptar amb cap intervenció dels EUA que aporti balanç al continent. “Brussel·les odia la democràcia”. Ovacions del públic, aplaudiments. Varoufakis explica les seves experiències al Parlament Europeu i el descriu com una casa de buròcrates, un edifici bonic però “lliure de democràcia”. Quan Terribas li pregunta si es tracta d’una institució inútil, Varoufakis li respon que no és un parlament en un sentit estricte perquè no disposa d’autoritat legal, no es poden iniciar legislacions des d’Europa. Després del referèndum en què Alexis Tspiras preguntà als grecs si estaven d ‘acord amb un tercer rescat i tot el que els rescats impliquen, el 5 de juliol del 2015 va acabar imposant-se la decisió de Brussel·les. Aleshores Yanis Varoufakis va deixar el càrrec. “L’any 67 ens van invadir els tancs de la dictadura i el 5 de juliol del 2015 ens va sotmetre la voluntat dels bancs”. Assegura que els grecs van votar Syriza perquè Grècia estava trencada i calia anar a Europa a reprogramar-ho, però no els van deixar. L’exministre de finances creu que, amb la imposició d’un tercer rescat, els membres del Parlament Europeu van forçar Grècia a acceptar un programa que uns i altres sabien que era inviable. Varoufakis recorda el referèndum per l’aprovació de la Constitució Europea que va ser posposat indefinidament a Irlanda el 2005, i assegura que tant ahir amb els irlandesos com avui amb els grecs, la voluntat de la Troika ha estat fer por i humiliar els votants d’esquerres, de Sinn Féinn o de Syriza.

Terribas enumera les crisis que assetgen Europa -crisi bancària, manca de finançament, pobresa- i demana a Varoufakis què cal resoldre abans. La resposta és que s’han de solucionar totes alhora. En el cas espanyol, afirma, la crisi bancària ha ocasionat la pobresa, una pobresa que si no s’hagués salvat els banquers recauria sobre l’estat espanyol i no sobre la societat espanyola. Segons l’exministre, la construcció de l’Eurozona és deficient perquè quan uneixes economies diferents es produeix un tsunami dels països rics cap als països pobres. Alemanya ven Vokswagen als espanyols -“glups, no parlem de Volkswagen”, de nou imperen riures i aplaudiments- i els bancs alemanys acumulen diners. Els bancs mantenen el nivell d’interès i obtenen benefici quan cedeixen diners als països pobres, no als països rics. Varoufakis assenyala que els diners que van arribar al seu país des de Frankfurt en bona mesura van quedar-se a l’aparell de l’estat: són diners que Grècia havia de rebre no per caritat sinó per fer balanç entre excedent i dèficit. Tanmateix, a causa de la corrupció política grega, els diners no van arribar als ciutadans.


Terribas demana solucions per les crisis actuals d’Europa. Varoufakis respon que és imperatiu trencar l’aliança entre banquers i polítics. Si un banc cau se l’ha de deixar caure i el banquer no pot esperar que se’l rescati a canvi de vells favors. L’exministre utilitza l’exemple de la crisi de Suècia l’any 1992, moment en què el banc nacional estava en risc; el govern suec va optar per nacionalitzar-lo durant sis mesos fins que es va recuperar i rellançar al sector privat. Terribas li pregunta si està a favor de nacionalitzar bancs, però Varoufakis no vol que l’encasellin i afirma que una mesura així haurien d’acceptar-la votants de dretes i d’esquerres per igual. Procedeix la seva conversa fent referència al Banc Central Europeu (ECB), que és una empresa que pertany a tots els europeus i que avui es dedica a imprimir diners per pagar el deute italià, espanyol, etcètera. L’interès europeu s’acumula al Bundesbank perquè el Banc Central Europeu els dóna la riquesa, i com més crisi europea més diners hi ha acumulats al Bundesbank. L’exministre de finances declara que per anar bé l’ECB hauria de funcionar d’intermediari entre el mercat i els diferents estats de la Unió Europea i donar crèdits als països europeus a interès 0: això resoldria la crisi bancària i la del deute públic a la vegada. 


La tercera crisi dins la Crisi majúscula és la manca d’inversió. Les crisis es produeixen quan hi ha molt deute públic i molts diners acumulats en pocs comptes corrents, perquè el capital repartit entre poques mans s’estanca. Com que hi ha crisi, els europeus rics no gosen invertir els seus diners en indústries innovadores i energia renovable. Varoufakis posa èmfasi en la necessitat d’obtenir energia renovable i assegura que l’ECB hauria de ser el primer inversor en aquest sector per transmetre optimisme als possibles inversors.


“Vas fer aquestes propostes a l’Eurogrup?” A la declaració sobre la manca d’esperit democràtic de Brussel·les Varoufakis afegeix que, en general, el Parlament Europeu no és permeable a noves idees i només se cenyeix a les regles sense plantejar-se canvis. Elogia intel·ligència del ministre espanyol de finances Luis de Guindos i subratlla que el problema és el funcionament de l’Eurogrup, no la manca de capacitació dels ministres. “Ara que ets fora de la política…” Varoufakis la talla; diu que el que estem fent aquí reunits en massa és el que es feia a la polis, política pura. L’eufòria s’apodera del públic, i quan s’esbrava l’exministre de finances reconeix la seva desconfiança de que els partits nacionals portin cap canvi a Europa. L’única sortida és fer-ho a l’inrevés: primer a nivell europeu, després a nivell de ciutat i finalment a nivell de comunitat i estat. Afirma que el col·lapse que va patir la democràcia grega el 15 de juliol del 2015 extendre’s per tot Europa i ens incita a la solidaritat ciutadana. Cal democratitzar el continent, sotmetre els buròcrates de Brussel·les a votació directa i crear una xarxa europea oberta a tots, conservadors inclosos. Proposa generalitzar la conversa sobre una Europa comuna que exigeixi transparència per saber què diuen els eurodiputats sobre el deute o sobre la pobresa i per veure com i què és negocia al TTIP. A mig termini, Varoufakis veu com a sortida la implantació d’una nova assemblea allunyada de Brussel·les, i a llarg termini planteja canviar la Constitució Europea.


“Els catalans us sentiu sols perquè no us deixen votar cap referèndum, els grecs se sentien sols el 5 de juliol, els berlinesos estan farts dels minijobs. També se senten sols els parisencs de les perifèries.” Varoufakis té clar que les identitats es forgen i que els europeus podem unir-nos perquè tenim reclams similars en favor d’una millor representació democràtica i millors lleis laborals; avisa que sense cohesió l’euro s’autodestruirà, però es mostra optimista: “La guerra per la democràcia europea és llarga, hem de fixar-nos més en l’espurna de llum que en la foscor predominant

(http://www.nuvol.com/noticies/iannis-varoufakis-brussel%C2%B7les-odia-la-democracia/)


.......

Trovareu un altre entrevista a TV3, ara amb Oriol Junqueres, el mateix dia 15 d'octubre a:

(vídeo 30 minuts)   www.ccma.cat/tv3/alacarta/-cat/junqueras-i-varufakis-conversen-sobre-catalunya-i-europa/video/5557620/

........


Comentari de Montserrat Tudela Penya al Facebook:

"I. Varoufakis "La pobresa és un tema polític". Caldria gravar la frase al frontispici dels bancs i parlaments

.......



Varoufakis: "Hay que separar el interés de los bancos del interés de los banqueros"


Un article de l'abril 2015:    .  Publicado: 20/04/2015 

El ministro de Finanzas griego, Yanis Varoufaquis, aseguró a Jordi Évole en 'Salvados' que el mayor error de los políticos ha sido salvar a los banqueros junto a los bancos desde que estallase la crisis en 2008. En su opinión lo ideal hubiese sido "nacionalizar los bancos" y "separar el interés de los bancos de los banqueros", algo que no sucedió por la relaciones e intereses creados entre la clase política y los dirigentes de las entidades.

En este sentido, considera que "cualquiera que quiera ser político es peligroso porque quiere poder", por lo que la persona que hay detrás es lo importante. "En Europa ha habido un abuso de poder en los últimos cinco años convirtiendo la crisis en un drama".



...........



Estem llegint un llibre d'aquest autor, el recomanem:

"El Minotauro global.
Estados Unidos, Europa y el futuro de la economía mundial"
Yanis Varoufakis
Ed: Capitan Swing Libros. Madrid. 2a reimpresión, Febrero 2013.
333 páginas.
(L'edició anglesa original és del 2012)







 


Cap comentari: