El sistema electoral espanyol fa que la majoria de partits, tret dels
dos majoritaris, només tinguen possibilitats d’entrar en un 30% de les
circumscripcions.
Totes les eleccions del món resten condicionades pel sistema
electoral. Però n’hi ha de més cuinats i de no tant, i el sistema
electoral espanyol és dels més cuinats del món. Creat durant la
transició política amb la voluntat de refermar els dos grans partits,
penalitza clarament els partits d’abast estatal que queden tercer i
quart en nombre de vots.
Tres classes diferents de províncies
La circumscripció electoral espanyola és la província, i n’hi ha de tres menes diferents.
La circumscripció electoral espanyola és la província, i n’hi ha de tres menes diferents.
—27 províncies en què s’elegeixen 99 diputats i on es pràcticament impossible que un tercer partit obtinga un diputat. En aquestes circumscripcions, un tercer partit ha d’aconseguir entre el 16% i el 33% dels vots per a entrar al parlament.
—20 províncies en què s’elegeixen 145 escons i on és possible, però no senzill, que els tercers partits aconseguesquen diputats. En aquestes circumscripcions, un tercer partit necessita entre el 9% i el 14% dels vots per a entrar al parlament.
—5 províncies en què s’elegeixen 106 escons i on sí que és
senzill que els tercers partits obtinguen representació parlamentària. En aquestes demarcacions, un 5% de vots pràcticament atorga representació segura.
Aquesta divisió no afecta tant els partits nacionalistes, que tenen
una implantació territorial molt més concentrada, com els tercers
partits d’àmbit estatal. La barrera electoral real a la majoria de les
províncies supera el 10%, i en alguns casos arriba al 30%, cosa que fa
gairebé impossible que el tercer partit hi obtinga cap escó.
A les eleccions del 2011, els partits altres que el PP o el PSOE van tenir aquesta representació:
—A les 27 províncies menors, dels 99 escons en joc només 7 no van ser
per al PP ni el PSOE. I tots 7 foren per a formacions nacionalistes o
regionalistes: 2 per a CiU a Lleida; 2 per a UPN, 1 per a Amaiur i 1 a
per Geroa Bai a Navarra; i 1 per al PNB i 1 per a Amaiur a Àlaba. Els
altres 92 escons van anar a parar al bipartidisme.
—A les 20 circumscripcions mitjanes, dels 145 escons 23 van anar a
parar a tercers partits, però d’aquests només 2, d’Esquerra Unida (a
Astúries i Màlaga), no van anar a parar a partits regionalistes o
nacionalistes.
—A les 5 circumscripcions grans, dels 106 escons en joc 25 van anar a
parar a formacions terceres: 8 a Esquerra Unida i ICV, 5 a UPyD i la
resta a formacions nacionalistes (9 a CiU, 2 a ERC i 1 a Compromís).
És fàcil d’observar la correlació entre la mida de la representació i la pluralitatÉs fàcil d’observar la correlació entre la mida de la representació i la pluralitat:
—En el grup de circumscripcions petites, PP i PSOE sumen 92 escons dels 97, el 93% dels escons.
—En el grup de circumscripcions mitjanes, PP i PSOE sumen 122 escons dels 145, el 84%.
—En el grup de les circumscripcions grans, sumen 81 escons dels 106, el 76%.
—En el grup de les circumscripcions petites, PP i PSOE sumen el 100% dels escons.
—En el grup de les circumscripcions mitjanes, PP i PSOE sumen el 98% dels escons.
—En el grup de les circumscripcions grans, PP i PSOE sumen el 84% dels escons.
Només hi ha en joc realment un 30% dels escons
La conclusió que s’infereix d’aquestes dades és que en el sistema polític espanyol només es posa en joc aproximadament un 30% dels escons reals perquè el 70% se’l queden de segur les dues grans forces polítiques.
Al congrés escollit el 2008, dels 350 escons 323 eren del PP i el PSOE.
Al congrés escollit el 2004, dels 350 escons 312 eren del PP i el PSOE.
Al congrés escollit l’any 2000, dels 350 escons 308 eren del PP i el PSOE. Etcètera.
La realitat és que o passes a ser, almenys, el segon partit en un nombre important de circumscripcions o no obtindràs una gran representació parlamentària.
Però això que és una garantia per als dos partits grans paradoxalment els és també una amenaça. Si Ciutadans o Podem poguessen desbancar el PP o el PSOE de
la segona posició electoral, tindrien una gran prima d’escons i el
partit desplaçat cauria a una posició irrellevant dins el congrés. Per
això són tan interessants les eleccions del 20 de desembre.
Cal un canvi multitudinari d’orientació de vot per a superar el bipartidisme
Tanmateix, això només passaria si hi hagués un canvi de l’orientació de vot en massa, especialment a les províncies petites. Ciutadans o Podem haurien de superar el PP o el PSOE a Castelló, Lleida, Terol, Osca, Cantàbria, Navarra, Valladolid, Lleó, Ciudad Real, Huelva, Càceres, Lugo, Albacete, Burgos, Salamanca, Ourense, Àlaba, la Rioja, Zamora, Guadalajara, Conca, Palència, Àvila, Segòvia, Sòria, Ceuta i Melilla. I la cosa és difícil perquè són províncies on el bipartidisme és avui encara molt fort i en alguns casos hi ha una competència molt ben assentada dels grups nacionalistes.
Llegir·ho tot a : http://www.vilaweb.cat/noticies/a-les-eleccions-espanyoles-no-tots-els-escons-son-per-a-tots-la-trampa-del-bipartidisme/
Opinió de Ramón Cotarelo:
Reforma del sistema electoral. Si de verdad se busca la máxima proporcionalidad, no hay que ir muy lejos. Basta con copiar el sistema alemán que mezcla el criterio proporcional y el mayoritario y en todas las clasificaciones del mundo aparece en el primer o segundo puesto de proporcionalidad, mientras que el sistema español actual es el último, con menos proporcionalidad que muchos sistemas mayoritarios, lo que es francamente ridículo.
www.http://cotarelo.blogspot.com.es/
....
Per saber una mica més sobre la nova llei electoral, us remeto al tag de la Cuca de Llum. És un tema amb molta influència en la pràctica, poc conegut pel públic en general. Ja s'ha encarregat l'oligarquia de l'altiplà de que s'en parli poc:
les llibertats de la democràcia - canvi llei electoral(31)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada