7 de novembre de 2016

7N 2015: Diada reivindicativa a Perpinyà per a commemorar el tractat dels Pirineus



Dos reis es van reunir en una illa del riu Bidasoa, volien acabar una guerra que es seguia lluitant en terres catalanes, una guerra que era conseqüència i part d’una guerra més gran i que implicava a tota Europa i que ja havien acabat amb la Pau de Westfàlia. Quedava el serrell català i calia solucionar-lo. Catalunya era un problema per el rei de Castella, no podia fer el que volia amb ella, ni ell ni l’estat castellà. Perquè Catalunya era sobirana i el rei no hi manava, tan sols hi legislava, i no tot sol, sempre en Corts. Ni tan sols hi governava, ho feia la Generalitat. Catalunya era un problema, i amb una lògica tan simple com estúpida va pensar que si Catalunya fos més petita, el problema seria més petit. L’altre rei, el Francès, sempre havia cobejat els comtats del nord del Principat de Catalunya, ell i els seus antecessors, però havien signat un tractat amb nosaltres per el qual es comprometien a no intentar mai annexionar aquells territoris. Així doncs tenim dos reis, l’un que no pot reclamar aquells territoris, perquè un tractat internacional, una llei signada pel regne de França li impedia, i un altre que no podia disposar d’aquelles terres perquè no eren seves, eren de Catalunya, eren dels Catalans. Creieu que van respectar les lleis que els obligaven? És evident que no ho van fer, varen passar per sobre de les lleis i dels tractats per fer la seva voluntat per la força, violant tot el violable i quedant ells tant cofois.

El món acabava de canviar en aquella recent Pau de Westfàlia (i el seu afegitó dels Pirineus). Es configuren els equilibris de poder que ens han portat a la situació que tenim avui en dia. Va néixer el que avui coneixem com a legislació internacional entre estats. Uns Estats-Nació que comencen a configurar-se i a dominar la escena internacional. Uns Estats- Nació que durant més de tres-cents anys han dessagnat Europa i el món sencer amb les seves lluites de poder, amb els seus repartiments de terres i interessos per tot el món. Els seus tentacles colonials han configurat aquest escenari internacional i l’han regat amb sang per poder emplenar-se les mans de riquesses.






Dissabte  7.11.2015
La capital del Rosselló, Perpinyà, torna a commemorar avui amb una diada plena d’actes reivindicatius la signatura del tractat dels Pirineus el 7 de novembre de 1659, pel qual la monarquia hispànica va cedir el nord de Catalunya a França en canvi de mantenir les posteriorment perdudes possessions a Flandes.


Clicar a sobre per veure el mapa a mida més gran

La commemoració d’enguany comença a les onze del matí amb un acte polític de la CUP, a la plaça dels Peluts, amb el lema ‘Una altra Catalunya Nord és possible’. Hi participen Jean-Renaud Costa i Gautier Sabrià, de la CUP de Perpinyà; Gael Roblin, membre de l’esquerra independentista bretona, Breizh O Stourm, i Gabriela Serra, diputada del Parlament de Catalunya. També es donarà veu a un membre del Col·lectiu de Sense Papers de la ciutat.

Després de dinar, a les quatre, eixirà de la plaça de Catalunya la tradicional manifestació de record del tractat dels Pirineus, organitzada per la Federació, el Casal de Perpinyà Sem Catalunya Nord, a més de la CAL, que l’aprofita cada any per a marcar la fi del Correllengua, dedicat el 2015 a la figura d’Ovidi Montllor. La manifestació vol posar l’accent enguany en la reivindicació d’un estatut específic per a Catalunya Nord, poques setmanes abans de les eleccions regionals del desembre.

A partir de les set tindrà lloc una marxa de torxes pel centre de Perpinyà, que s’acabarà a la Casa Musical amb l’actuació de Ghetto Studio (Catalunya Nord), Mauresca (Occitània) i Feliu Ventura i el Xerramequ amb els Aborígens (País Valencià).

Cap comentari: