Dos reis es van reunir en una illa del riu Bidasoa, volien acabar una
guerra que es seguia lluitant en terres catalanes, una guerra que era
conseqüència i part d’una guerra més gran i que implicava a tota Europa i
que ja havien acabat amb la Pau de Westfàlia. Quedava el serrell català
i calia solucionar-lo. Catalunya era un problema per el rei de
Castella, no podia fer el que volia amb ella, ni ell ni l’estat
castellà. Perquè Catalunya era sobirana i el rei no hi manava, tan sols
hi legislava, i no tot sol, sempre en Corts. Ni tan sols hi governava,
ho feia la Generalitat. Catalunya era un problema, i amb una lògica tan
simple com estúpida va pensar que si Catalunya fos més petita, el
problema seria més petit. L’altre rei, el Francès, sempre havia cobejat
els comtats del nord del Principat de Catalunya, ell i els seus
antecessors, però havien signat un tractat amb nosaltres per el qual es
comprometien a no intentar mai annexionar aquells territoris. Així doncs
tenim dos reis, l’un que no pot reclamar aquells territoris, perquè un
tractat internacional, una llei signada pel regne de França li impedia, i
un altre que no podia disposar d’aquelles terres perquè no eren seves,
eren de Catalunya, eren dels Catalans. Creieu que van respectar les
lleis que els obligaven? És evident que no ho van fer, varen passar per
sobre de les lleis i dels tractats per fer la seva voluntat per la
força, violant tot el violable i quedant ells tant cofois.
El món acabava de canviar en aquella recent Pau de Westfàlia (i el
seu afegitó dels Pirineus). Es configuren els equilibris de poder que
ens han portat a la situació que tenim avui en dia. Va néixer el que
avui coneixem com a legislació internacional entre estats. Uns
Estats-Nació que comencen a configurar-se i a dominar la escena
internacional. Uns Estats- Nació que durant més de tres-cents anys han
dessagnat Europa i el món sencer amb les seves lluites de poder, amb els
seus repartiments de terres i interessos per tot el món. Els seus
tentacles colonials han configurat aquest escenari internacional i l’han
regat amb sang per poder emplenar-se les mans de riquesses.
Dissabte 7.11.2015
La capital del Rosselló, Perpinyà, torna a commemorar avui amb una diada plena d’actes reivindicatius la signatura del tractat dels Pirineus
el 7 de novembre de 1659, pel qual la monarquia hispànica va cedir el
nord de Catalunya a França en canvi de mantenir les posteriorment
perdudes possessions a Flandes.
Clicar a sobre per veure el mapa a mida més gran
La commemoració d’enguany comença a les onze del matí amb un acte polític de la CUP,
a la plaça dels Peluts, amb el lema ‘Una altra Catalunya Nord és
possible’. Hi participen Jean-Renaud Costa i Gautier Sabrià, de la CUP
de Perpinyà; Gael Roblin, membre de l’esquerra independentista bretona, Breizh O Stourm, i Gabriela
Serra, diputada del Parlament de Catalunya. També es donarà veu a un
membre del Col·lectiu de Sense Papers de la ciutat.
Després de dinar, a les quatre, eixirà de la plaça de
Catalunya la tradicional manifestació de record del tractat dels
Pirineus, organitzada per la Federació, el Casal de Perpinyà i Sem Catalunya Nord, a més de la CAL, que l’aprofita cada any per a marcar la fi del Correllengua,
dedicat el 2015 a la figura d’Ovidi Montllor. La manifestació vol
posar l’accent enguany en la reivindicació d’un estatut específic per a
Catalunya Nord, poques setmanes abans de les eleccions regionals del
desembre.
A partir de les set tindrà lloc una marxa de torxes pel centre de Perpinyà, que s’acabarà a la Casa Musical amb l’actuació de Ghetto Studio (Catalunya Nord), Mauresca (Occitània) i Feliu Ventura i el Xerramequ amb els Aborígens (País Valencià).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada