17 de març de 2016

Al Congrés dels EUA s’escolten crítiques a la Unió Europea respecte a la independència de Catalunya




Els Estats Units han de defensar “rutes legals” i “democràtiques” cap a la independència davant dels moviments d’autodeterminació i han de considerar canviar la seva política actual de “només emfatitzar l’estabilitat i l’status-quo de les fronteres” i simplement tenir en compte “els interessos de l’estat original” per una que consideri també les conseqüències de la secessió. És l’opinió de tres experts que aquest dimarts han comparegut al Comitè d’Afers Exteriors del Congrés dels Estats Units, concretament al subcomitè per a Europa, Euràsia i Amenaces Emergents, en un debat sobre la política nord-americana cap als moviments nacionals d’autodeterminació.

El president i cofundador del Public International Law and Policy Group, Paul R. Williams, el professor del Dartmouth College Jason Sorens, i el vicepresident de Programes del German Marshall Fund dels Estats Units, Ivan Vejvoda, han comparegut aquest dimarts al Congrés dels Estats Units i han recomanat un canvi en la política nord-americana vers als processos d’independència.

En la seva intervenció, Williams ha dit que “per tal de promoure pau i estabilitat a llarg termini és imperatiu que, al fer front a l’autodeterminació, els Estats Units canviïn d’una política que només emfatitza l’estabilitat i l’status-quo de les fronteres existents per una de sobirania guanyada”. Segons aquest expert, això oferirà als EUA “una major flexibilitat” per gestionar “les aspiracions dels moviments d’autodeterminació nacional” i reduirà “la potencialitat de violència i inestabilitat política i econòmica”.

Paul R. Williams defineix aquest model com la “devolució progressiva i condicional de poders sobirans i autoritat d’un estat cap a un ens sub-estatal d’acord amb la supervisió internacional”. Segons diu, va ser aquest el sistema que es va seguir a Montenegro i Sèrbia, per exemple.

En el cas de Catalunya, Williams ha assegurat que si finalment s’opta per la independència, els catalans “buscaran el reconeixement internacional com a estat basant-se en la voluntat de la gent, no en les provisions de la Constitució Espanyola”. Aquest expert ha defensat que el cas de Kosovo demostra que no hi ha “una prohibició legal contra la declaració d’independència d’un ens sub-estatal”.

Williams ha indicat que la UE, que no té una política clara sobre la qüestió independentista, s’ha situat en una posició “impossible”. En aquest sentit, ha assegurat que un reconeixement de Catalunya impulsaria els moviments independentistes a Bèlgica, Xipre, Eslovàquia o Romania, però que la manca de reconeixement provocaria “un conflicte econòmic congelat al cor d’Europa” que “eliminaria capital econòmic i polític a una Espanya fràgil”. A més, es crearia un estat català que “mantindria l’euro com a moneda i on set milions de ciutadans podrien mantenir la seva ciutadania vivint fora de la UE”. “El no-reconeixement es percebria com anti-democràtic. Seria extremadament difícil de justificar, tenint en compte que gairebé tres dotzenes d’estats han assolit el reconeixement de la UE en els darrers 25 anys”, ha dit.

Per Ivan Vejvoda, del German Marshall Fund dels EUA, “una estratègia democràtica i amb normes en què les parts siguin capaces de trobar una solució pacífica és sempre la desitjable”. Vejvoda ha assegurat durant la seva compareixença als EUA que Espanya és “un país a observar”. L’expert ha indicat que tot i que l’interès inicial era el País Basc, avui és “el desig d’independència de Catalunya que està en ulls de tothom”.

Segons ha dit, els últims resultats electorals a Catalunya “demostren que hi ha una creixent onada de parts de l’elit política catalana i la societat que volen la independència”. Vejvoda ha plantejat que fins i tot si s’ofereixen més poders des de Madrid, una possibilitat que ha admès que no està confirmada, no queda clar si això aturaria el moviment independentista català, especialment perquè són “els joves” els que més l’impulsen.

El professor del Dartmouth College i col·laborador del Centre Maurits Coppieters Jason Sorens ha explicat al Congrés dels EUA que “un camí legal cap a la independència pot promoure la pau al restringir els moviment secessionistes i els governs centrals a aconseguir els seus objectius d’acord amb mitjans electorals i legislatius”.

Amb una via legal per la independència, ha dit Sorens a Washington, “els secessionistes no tindran excusa per la violència”. Sorens ha remarcat també que el govern central “sovint no es pot comprometre a respectar un compromís regional d’autonomia sense també concedir el dret a la secessió”.

Sorens ha remarcat que és normal que en casos d’independència els EUA intentin mantenir-se al marge per no molestar l’estat en qüestió, però ha indicat que “un cop hi ha una declaració d’independència, el govern dels EUA no té alternativa i ha de respondre”. “En aquest cas, el govern dels EUA podria considerar no només els interessos de l’estat original, sinó també els interessos de l’estat que se separa i l’efecte de la secessió en l’estabilitat regional”, ha dit. “Normalment, canviar una relació d’estat-a-nació a una de estat-a-estat redueix la violència”, ha conclòs.

Cap comentari: