El primer organisme testimonial medieval, va ser el de la Generalitat antiga l’any 1359. En aquells temps, qui havia de presidir la nova institució no podia ser ningú més, encara que solament fos per raons protocol·làries, que el Bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles. Aquella nova Institució va tenir una primera fase del 1359 fins el 1362, quan es va consolidar.
El 7 de març del 1360, el president Berenguer de Cruïlles, en ús de
les seves noves atribucions, va nomenar com a notaris institucionals a
Francesc Viader i a Berenguer Guerau. Cal no oblidar que la institució
catalana va néixer en una fase extraordinàriament convulsa, en què es
produïa la Guerra de Castella contra Aragó (1356-1369). A les Corts de
Cervera del 1359 es posaven en marxa els primers acords econòmics que
haurien de regir el normal funcionament de la institució. Berenguer de
Cruïlles va ser per tant el primer president de la Generalitat amb
capacitat institucional i de govern.
Al llarg dels anys es varen anar succeint els diferents presidents,
fins que l’any 1713 fou escollit president Josep de Vilamala. Josep de
Vilamala, era monjo i fou el darrer president de la Generalitat de
Catalunya abans de l’abolició de la institució i dels drets dels
catalans l’any 1715, per part de Felip V amb el Decret de Nova Planta.
Des d’aquell fatídic 1714 fins al 1931, Catalunya va ser orfe de la
seva pròpia institució de govern. El 1931, el president Francesc Macià i
Llussà fa possible la restitució de la Generalitat i la proclamació de
la República Catalana. El 1933, Lluís Companys i Jové va ser escollit
president de la Generalitat. La Guerra Civil va propiciar que el 1940 a
Catalunya es visqués el drama del seu afusellament per part de les
tropes franquistes. A partir de llavors, va ser Josep Irla i Bosch qui
va assumir la presidència i juntament amb els membres del govern van
anar a l’exili, i els seus béns eren confiscats pel règim franquista.
Fou en el 1954, arran d’una greu malaltia, quan el va substituir del
càrrec de la presidència de la Generalitat en Josep Tarradellas, que es
va refugiar a França. L’extradició que en demanava el règim franquista
va ser denegada. La majoria dels membres del govern es trobaven exiliats
a Mèxic i allà es va procedir a l’elecció de la mesa del parlament
català, de la Diputació permanent i del nou president. Després de la
mort de Franco, va poder tornar a Catalunya.
El 29 de setembre de 1977, el govern d’Espanya derogà la llei
franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restablia
la Generalitat provisional. El 17 d’octubre de 1977 es nomenà
Tarradellas com a legítim president de la Generalitat. Fins aquí una
breu descripció de l’odi i de la repressió que històricament hem sofert
els catalans.
Amics lectors, cal fer gaire esforç mental per trobar algunes semblances amb els moments actuals que estem vivint a Catalunya?
http://www.catalunyalliure.cat/2018/01/fem-memoria-historia-catalunya/#
Per a saber més:
>> [Els 650 anys de la Generalitat de Catalunya] http://www.cucadellum.org/2015/05/650-anys-de-la-generalitat-de-catalunya.html
___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada