28 de desembre de 2017

Breu resum del desenvolupament de l'institució de la Generalitat des del 1359, per Narcís Banchs i Valls


El primer organisme testimonial medieval, va ser el de la Generalitat antiga l’any 1359. En aquells temps, qui havia de presidir la nova institució no podia ser ningú més, encara que solament fos per raons protocol·làries, que el Bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles. Aquella nova Institució va tenir una primera fase del 1359 fins el 1362, quan es va consolidar.

El 7 de març del 1360, el president Berenguer de Cruïlles, en ús de les seves noves atribucions, va nomenar com a notaris institucionals a Francesc Viader i a Berenguer Guerau. Cal no oblidar que la institució catalana va néixer en una fase extraordinàriament convulsa, en què es produïa la Guerra de Castella contra Aragó (1356-1369). A les Corts de Cervera del 1359 es posaven en marxa els primers acords econòmics que haurien de regir el normal funcionament de la institució. Berenguer de Cruïlles va ser per tant el primer president de la Generalitat amb capacitat institucional i de govern.

Al llarg dels anys es varen anar succeint els diferents presidents, fins que l’any 1713 fou escollit president Josep de Vilamala. Josep de Vilamala, era monjo i fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya abans de l’abolició de la institució i dels drets dels catalans l’any 1715, per part de Felip V amb el Decret de Nova Planta.

Des d’aquell fatídic 1714 fins al 1931, Catalunya va ser orfe de la seva pròpia institució de govern. El 1931, el president Francesc Macià i Llussà fa possible la restitució de la Generalitat i la proclamació de la República Catalana. El 1933, Lluís Companys i Jové va ser escollit president de la Generalitat. La Guerra Civil va propiciar que el 1940 a Catalunya es visqués el drama del seu afusellament per part de les tropes franquistes. A partir de llavors, va ser Josep Irla i Bosch qui va assumir la presidència i juntament amb els membres del govern van anar a l’exili, i els seus béns eren confiscats pel règim franquista.

Fou en el 1954, arran d’una greu malaltia, quan el va substituir del càrrec de la presidència de la Generalitat en Josep Tarradellas, que es va refugiar a França. L’extradició que en demanava el règim franquista va ser denegada. La majoria dels membres del govern es trobaven exiliats a Mèxic i allà es va procedir a l’elecció de la mesa del parlament català, de la Diputació permanent i del nou president. Després de la mort de Franco, va poder tornar a Catalunya.

El 29 de setembre de 1977, el govern d’Espanya derogà la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restablia la Generalitat provisional. El 17 d’octubre de 1977 es nomenà Tarradellas com a legítim president de la Generalitat. Fins aquí una breu descripció de l’odi i de la repressió que històricament hem sofert els catalans.

Amics lectors, cal fer gaire esforç mental per trobar algunes semblances amb els moments actuals que estem vivint a Catalunya?

http://www.catalunyalliure.cat/2018/01/fem-memoria-historia-catalunya/#