Espanya hauria de deixar d’assetjar els independentistes catalans i negociar, per a l’interès nacional, comença dient l’editorial. El diari és crític amb Rajoy des d’una posició, tanmateix, contrària a la independència de Catalunya. Desaprova igualment el paper de Felipe VI, de qui diu que hauria d’aprofitar la visita a Barcelona per escoltar els catalans. La fixació d’Espanya amb un trencament potencial, que la fa esdevenir el principal blocador de la UE de més països que volen la independència, com Kossove, assegura que revela un comportament que demostra manca de confiança.

Catalunya és governada sense concessions des de Madrid i el president destituït, Carles Puigdemont, viu a l’exili a Bèlgica i uns altres membres de la seva administració són rere els barrots, diu el diari. Espanya (…) confia que la causa independentista quedarà sense oxigen, cosa que podria passar, ateses les dades de l’últim CEO, que indicava que l’opció de la independència com a estatus polític per a Catalunya tenia el suport més baix dels darrers anys.

Però la crítica amb el paper del govern espanyol és contundent: L’empresonament d’activistes independentistes ha estat clarament excessiu i envia un missatge tenebrós a la societat civil. L’ús de la detenció preventiva ha preocupat organitzacions de defensa dels drets civils arreu d’Europa. L’equació del debat separatista amb la sedició és reptar la llibertat d’expressió. Totes aquestes qüestions també tenen a veure amb “l’estat de dret” que el rei Felipe considera tan central en l’Espanya democràtica i moderna.’

Acaba demanant el retorn de Puigdemont: Espanya ha de permetre que Puigdemont i els altres líders tornin i comencin un diàleg amb el govern de Madrid i la resta de comunitats autònomes d’Espanya. La majoria independentista justa al parlament suggereix que no hi haurà el sorgiment d’un suport immediat per a un trencament. Madrid hauria d’assumir el risc i aprendre a parlar més de pluralisme que de sedició.