4 d’abril del 2018

Els familiars dels presos polítics criden a omplir de cartes els dirigents europeus demanant-los auxili



L’ACDC demana als ciutadans que enviïn les missives als caps de govern d’Alemanya, França, Irlanda, Portugal i Finlàndia, i esperen un impacte 'per saturació' 


04.04.2018
L’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), que agrupa els familiars dels presos polítics independentistes o a l’exili, ha engegat avui la campanya ‘Europe, make a move’, amb la que espera omplir els despatxos dels caps de govern de cinc països europeus de cartes de catalans reclamant ‘auxili’ i ‘ajuda’ per la situació que viu el Principat i la ‘vulneració de drets’ que denuncien. L’entitat ha preparat una missiva en les cinc llengües oficials d’Alemanya, Finlàndia, França, Irlanda i Portugal perquè els ciutadans la signin i l’enviïn als seus primers ministres de manera ‘massiva’ i concentrada en el temps.



(Dirigides a cada u en la seva llengua, a: Angela Merkel,
Emmanuel Macron, President de França
Primer Ministre de Finlàndia,-perdoneu que no posi el nom
Leo Varadkar, Primer Ministre d'Irlanda
Antonio Costa, Primer Ministre de Portugal

incís de Cuca de Llum)


Segons els familiars, la idea és que rebin la mateixa carta tants cops en un període de temps molt concentrat i així aconseguir un ‘impacte per saturació’. L’ACDC compta amb la col·laboració de les entitats i partits independentistes per tal de fer una molt alta distribució de la carta durant el dia de Sant Jordi, provocant així que les cartes s’enviïn majoritàriament durant aquest mes.

A la carta presentada avui a Barcelona, es vol fer un ‘crit d’auxili’ de part de ‘tots aquells que estem compromesos amb els valors democràtics i de defensa dels drets humans’. No podem obviar ni mirar cap a un altre costat amb el que està passant a Catalunya, asseguren a la missiva, tot demanant ‘ajuda’ als dirigents i institucions europees. A més de fer un relat del que, sota el seu punt de vostè, ha vingut succeint a Catalunya des d’abans de l’1 d’octubre, el model de carta denuncia també ‘l’onada d’actruacions policials, judicials i governamentals greument vulneradores de drets fonamentals reconeguts a la Convenció europea dels drets humans, la Carta de drets fonamentals de la UE i la pròpia Constitució espanyola’. Igualment es recorda l’aplicació de l’article 155 ‘incomplint de manera flagrant’ les lleis constitucionals, i l’ús de la ‘violència física contra la ciutadania per participar en un referèndum’ i la persecució judicial contra alcaldes i polítics, amb les ‘desproporcionades presons preventives’ als diputats i membres del govern, així com l’atribució del delicte de rebel·lió ‘sense violència existent’. A més, es denuncia també que amb tot això es vulnera ‘la separació de poders’ i es posa ‘en risc l’estat de dret’.

Per últim, la carta recorda que la Comunitat Europea va néixer amb el noble objectiu que el verí de l’autoritarisme i el feixisme no tornés mai més a apoderar-se dels estats que la conformen’. ‘Avui la missió i l’ànima fundacionals de la UE estan en risc des del moment en que permet la deriva autoritària d’un dels seus estats membres, sense cap mena de reacció per impedir-ho’, afegeix la missiva.