Assegura que l'actuació del CGPJ presenta indicis de criminalitat
23.08.2018
El jurista Elpidio José Silva, membre de l’Associació Atenes, ha
denunciat avui l’empara que ha dispensat el Consell General del Poder
Judicial (CGPJ) espanyol al jutge Pablo Llarena arran de la demanda
civil presentada pel president Carles Puigdemont i els consellers
exiliats. ‘L’empara de Llarena és sorprenent perquè és contrària a la
constitució i el situa en un pla d’inviolabilitat’, ha dit en una
entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio’.
A més, ha criticat que el CGPJ vulgui blindar el magistrat quan ha
estat requerit ‘òrgan jurídic de la UE independent’. Llarena, en
l’escrit de demanda d’empara, va definir la denúncia com un muntatge
‘groller’ sense contingut. Per a Silva, actuacions del CGPJ com aquesta,
fan veure ‘indicis de criminalitat, perquè actua amb clares finalitats
polítiques’.
El jurista ha recordat que l’Associació Atenes ha presentat una
querella contra el consell perquè les seves decisions, com ara atorgar a
la jutgessa Carmen Lamela una plaça al Suprem, demostren que les males
pràctiques són una cosa sistemàtica. ‘Creiem que constitueixen una
prevaricació reiterada’, ha afirmat.
Silva explica les males praxis del consell dient: ‘La justícia
espanyola no va passar per la transició política del 78.’ Per ell, la
transició fou un frau en molts aspectes, però denuncia que a la
judicatura ‘ni tan sols li han passat lleument el raspall d’aquesta
transició’. A més, ha criticat que no s’ha fet res per a resoldre-ho.
Pel que fa a la politització de les cúpules judicials, Silva ha
declarat, amb certa ironia, que valdria més que els jutges depenguessin
directament del president espanyol i el Ministeri de Justícia. D’aquesta
manera, el vincle seria molt més clar i el contribuent s’estalviaria
les elevades despeses del CGPJ.
https://www.vilaweb.cat/noticies/elpido-jose-silva-lempara-de-llarena-es-contraria-a-la-constitucio/
El Suprem espanyol es trobarà obligat a apartar Llarena si és jutjat a Bèlgica
27.08.2018
No cal que la justícia belga el condemni: les implicacions de la demanda l'afecten pel mateix fet de jutjar-lo
El jutge del Tribunal Suprem Pablo
Llarena és citat a declarar dimarts vinent a Bèlgica perquè un tribunal
belga decideixi si continua o no el procés judicial de la demanda civil
presentada pel president Carles Puigdemont i els consellers exiliats.
Tots demanen una condemna simbòlica d’un euro perquè consideren que ha
vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència i a un judici just.
L’origen d’aquesta possible vulneració són unes declaracions que va fer a
Ovieu (Astúries), on va dir que Forcadell, Sànchez, Cuixart i els
consellers empresonats no eren presos polítics. I sobre els fets
investigats, va dir: ‘Són comportaments que el codi penal recull i que,
amb independència de quin motiu els hagi empès a cometre’ls, han de ser
investigats.’
Si demanen tan sols una condemna simbòlica, quin és el motiu d’aquesta demanda que ha motivat tants nervis a Madrid? La clau de tot plegat està en l’article 219.8 de la llei orgànica del poder judicial, que estableix que si un jutge té un plet pendent amb alguna de les parts del judici, s’ha d’abstenir i, si convé, ser recusat de la causa. És a dir, si la justícia belga creu convenient de cursar la demanda contra Llarena –ni tan sols caldria que fos condemnat– hauria de ser apartat de la causa que instrueix. Cal recordar que, ara per ara, la instrucció contra els polítics que hi ha a Catalunya, tant si són a la presó com si no, ja s’ha acabat i tan sols resta oberta la peça que afecta els exiliats.
Segons que han explicat a VilaWeb fonts de la defensa, els advocats no confien que, ni tan sols si és jutjat a Bèlgica, el Suprem actuï adequadament i aparti Llarena de la instrucció del cas. Si fos el cas, podrien recórrer al Tribunal Constitucional espanyol. Fins que el TC no s’hi hagi pronunciat no podran dur-lo al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Si el Suprem no actua correctament, serà un greuge més que tindrà en la llista el Tribunal d’Estrasburg quan revisi tota la causa. Si obeeix l’article 219.8 de la llei orgànica del poder judicial, Llarena ha de ser apartat.
D’una altra banda, si la justícia belga condemna Llarena per haver estat parcial, pot tenir conseqüències molt greus per a la instrucció. ‘Vol dir que la investigació també es pot considerar parcial i que no pot sotmetre’s a un judici just’, explicava l’advocat impulsor de la demanda, Christophe Marchand, en una entrevista a VilaWeb.
Què passa si Llarena no compareix a Brussel·les?
Quan falta una setmana, encara no és clar si Llarena s’hi presentarà o no, o si el despatx d’advocats contractat pel govern espanyol el defensarà a ell o tan sols ‘la sobirania jurisdiccional espanyola’, per bé que la demanda sigui contra Llarena i prou. Marchand deia en la mateixa entrevista que si ningú no compareix en nom de Llarena, la causa pot continuar i pot ser jutjat en absència.
Tanmateix, l’advocat no les té totes sobre la reacció del magistrat belga. ‘Per a un jutge belga o d’un altre país, condemnar un altre jutge de la Unió Europea per una actuació del magistrat fora del seu càrrec judicial, encara que tingui vinculació amb la instrucció… és difícil’, reconeix. Per això veu possible que sigui especialment caut i ajorni el cas o torni a demanar a Llarena que comparegui. ‘Prendre una decisió sense pensar-s’ho molt profundament i raonablement és complicat’, diu.
Si demanen tan sols una condemna simbòlica, quin és el motiu d’aquesta demanda que ha motivat tants nervis a Madrid? La clau de tot plegat està en l’article 219.8 de la llei orgànica del poder judicial, que estableix que si un jutge té un plet pendent amb alguna de les parts del judici, s’ha d’abstenir i, si convé, ser recusat de la causa. És a dir, si la justícia belga creu convenient de cursar la demanda contra Llarena –ni tan sols caldria que fos condemnat– hauria de ser apartat de la causa que instrueix. Cal recordar que, ara per ara, la instrucció contra els polítics que hi ha a Catalunya, tant si són a la presó com si no, ja s’ha acabat i tan sols resta oberta la peça que afecta els exiliats.
Segons que han explicat a VilaWeb fonts de la defensa, els advocats no confien que, ni tan sols si és jutjat a Bèlgica, el Suprem actuï adequadament i aparti Llarena de la instrucció del cas. Si fos el cas, podrien recórrer al Tribunal Constitucional espanyol. Fins que el TC no s’hi hagi pronunciat no podran dur-lo al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Si el Suprem no actua correctament, serà un greuge més que tindrà en la llista el Tribunal d’Estrasburg quan revisi tota la causa. Si obeeix l’article 219.8 de la llei orgànica del poder judicial, Llarena ha de ser apartat.
D’una altra banda, si la justícia belga condemna Llarena per haver estat parcial, pot tenir conseqüències molt greus per a la instrucció. ‘Vol dir que la investigació també es pot considerar parcial i que no pot sotmetre’s a un judici just’, explicava l’advocat impulsor de la demanda, Christophe Marchand, en una entrevista a VilaWeb.
Què passa si Llarena no compareix a Brussel·les?
Quan falta una setmana, encara no és clar si Llarena s’hi presentarà o no, o si el despatx d’advocats contractat pel govern espanyol el defensarà a ell o tan sols ‘la sobirania jurisdiccional espanyola’, per bé que la demanda sigui contra Llarena i prou. Marchand deia en la mateixa entrevista que si ningú no compareix en nom de Llarena, la causa pot continuar i pot ser jutjat en absència.
Tanmateix, l’advocat no les té totes sobre la reacció del magistrat belga. ‘Per a un jutge belga o d’un altre país, condemnar un altre jutge de la Unió Europea per una actuació del magistrat fora del seu càrrec judicial, encara que tingui vinculació amb la instrucció… és difícil’, reconeix. Per això veu possible que sigui especialment caut i ajorni el cas o torni a demanar a Llarena que comparegui. ‘Prendre una decisió sense pensar-s’ho molt profundament i raonablement és complicat’, diu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada