21 d’abril de 2020

Els tres pilars de la identitat política catalana. Usatges de Barcelona del 1064, Liber feudorum maior del 1170, i la Gesta Comitum Barchinonensium del 1184.




                                                                                       Miniatura del Liber feudorum maior. Alfons el Cast organitza els documents juntament amb el compilador Ramon de Caldes (s. XII). ACA.
 
Els Usatges de Barcelona -1064- són la base del dret català. Les compilacions dels Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior -1170- i la Gesta Comitum Barchino-nensium -1184- son considerats els tres monuments de la identitat política catalana.



A les Corts de Barcelona de 1064, presidida per Ramon Berenguer I i Almoidis, es van establir els “Usatges de Barcelona” per perfeccionar les lleis gòtiques. Els Usatici Barchinonae recull bona part de l’antiga “Lex Visigothorum” i avalen l’Auctoritas suprema del prínceps. Pareu atenció a l’usatge 65, on queda molt clar el concepte Principat a casa nostra, a banda d’una consideració crítica de l’ús del poder:

“Quoniam per iniquum principem et sine veritate et sine iusticia periit omni tempore terra et habitatores eius: Proptera sepedicti príncipes Raymundus et Almoydes, consilio et auxilio nostrorum nobilus virorum decernimus atque mandamus ut omnes príncipes qui in hoc principatu nobis sunt sucessuri habeant omni tempore sinceram et perfectam fidem et veram loquucionem, ita ut omnes homines nobiles et ignobiles, reges et príncipes, barones magnates et milites, rustici et pagenses, mercerii et negociatores, peregrini et camina tenentes, amici et inimici, cristiani et sarraceni, iudei et heretici possint se in illis fidare et credere non solum illorum personas, et eciam civitates et castella et honorem et avare et uxores et filios et cuneta que abuerint timoreet absque ulla mala suspicione.”

Com a causa d’un Príncep injust, sense veritat i sense justícia, es destrueixen i moren per sempre la terra i els seus habitants: Els esmentats Prínceps Ramon i Almoidis, amb el consell i ajuda dels nobles barons, decretem i manem, que tots els Prínceps que en aquest Principat ens succeeixin, guardin sempre una fe ferma i una perfecta i veritable paraula, de manera que tots els homes nobles i plebeus, reis, prínceps, magnats, cavallers, homes de viles i ciutats, mercaders i traficants, viatgers i pelegrins, amics i enemics, cristians i sarraïns, jueus i heretges puguin creure en ells i fiar-se no solament les seves persones, sinó fins i tot de les ciutats i castells, la seva honra i hisenda, la seva dona i fills i de tot allò que en el món posseeixin, sense cap gènere de por ni de sospita.







El Liber feudorum maior, el gran llibre dels feus (originalment Liber domini regis) és el document administratiu més antic conegut que té variacions dels noms “català” i “Catalunya” i el registre documental més important que demostra la legitimitat de la casa comtal de Barcelona a regnar Catalunya. Cap al 1170, Alfons el Cast encomanà aquesta compilació documental, plena de magnífiques miniatures i les primeres representacions conegudes de l’homenatge de vassallatge a Europa, a Ramon de Caldes, jurista i degà de l’església de Barcelona. Compilava en dos volums un miler de documents (alguns ben antics del s. IX), classificats per llinatges i castells, els contractes de compres, vendes, testaments, títols de propietat, etc. que havien establert en el passat els comtes de Barcelona amb els barons nobiliaris i defineix la princeps potestas de l’ordre públic en tota “la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida” definint així els límits de Catalunya. Tot plegat una potent eina administrativa que juntament amb les compilacions dels Usatici Barchinonae i la Gesta Comitum Barchinonensium formen els tres monuments de la identitat política catalana.







Gesta Comitum Barchinonensium, crònica catalana des de Guifré I. (s. XII)  Monestir de Santa Maria de Ripoll

La primera Gesta Comitum Barchinonensium fou escrita en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del segle XII (1184) durant el regnat d’Alfons el Cast i va tenir addicions posteriors fins el 1314. Aquestes minucioses cròniques dels comtes de Barcelona des de Guifré el Pelós tenen l’objectiu de fer palès la legitimitat històrica del Casal de Barcelona i explicar el procés de formació i integració dels comtats catalans.

Xus Lloria, divulgador cultural, història i tradicions catalanes
Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Cap comentari: