Recordem en Josep Maria Folch i Torres mort el 15 de desembre de 1950, catalanista ferm i escriptor d’una creati-vitat gairebé inabastable. I com tants altres catalans, va patir la repressió, la censura i l’exili.
Fou l’autor més popular de Catalunya, gràcies a les llurs publicacions de novel•les i teatre per a joves i les seves “Pagines Viscudes” a ”En Patufet”, la primera revista infantil en català fundada per Aureli Capmany (1904), contribuí a fomentar la lectura en català als infants des de ben petits. Els seus “Pastorets” són els més representats a casa nostra.
Nascut a Barcelona el 1880, publica la primera poesia amb 17 anys “Lo primer bes”, també escriu en “La Renaixensa” i per a “La Veu de Catalunya”. Jove compromès, forma part de l’executiva de la Unió Catalanista. L’onze de setembre de 1901 és detingut a Barcelona durant la manifestació catalanista davant el monument de Rafael de Casanova. També col•labora a “El Poble Català” i “Joventut” i amb l’Orfeó Català. A causa de la repressió de l’estat espanyol i la seva Llei de Jurisdiccions ha d’exiliar-se a França després d’una publi-cació a la revista “La Tralla”.
Publica diverses novel•les com: Lària (1904), Aigua avall (1905), Sobirania (1907), Vers la llum (1916), etc. i aconsegueix un èxit esclatant amb "Les aventures extraor-dinàries d’en Massagran"(1910) a partir de llavors es dedica a la literatura infantil i juvenil primordialment. El 1920 crea el moviment nacionalista Pomells de Joventut que serà prohibit per la dictadura del general Primo de Rivera el 1923. La pitjor desgràcia el colpeja durant la Guerra Civil, el seu fill Jordi mor defensant la República a la Batalla de l’Ebre.
El 1946, fidel al seu compromís catalanista, malgrat les difi-cultats, provà de restituir el teatre en català al Teatre Romea. Tot i que no volem caure en el desànim, amb la nostra llengua severament amenaçada, avui trobem a faltar personalitats com la del gran Folch i Torres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada