19 de desembre del 2020

Preocupació pel català busquem sol.lucions al preu que sigui,


La Plataforma per la Llengua ad-verteix de la situació d’emergència lingüística que viu el català: “si no s’actua, s’extingirà”

Aquests darrers 15 anys, el català ha perdut mig milió de parlants habituals i només l’usen el 32 % dels que el saben parlar.

 .....

De fet, cal tenir en compte que quan una llengua arriba al llindar del 30 % de parlants –respecte al total d’habitants del territori–, ells mateixos són conscients de la dificultat de trobar persones amb qui poden parlar la llengua, i això fa que tendeixin a deixar d’utilitzar-la de manera espontània en l’esfera pública –per exemple, amb perso-nes desconegudes, de qui dubten si la parlaran o no. Aquesta situació d’inseguretat dels parlants genera una espiral encara més gran de disminució de l'ús social de la llengua, perquè acaba causant que alguns que són competents en la llengua minorit-zada s’acostumin a no parlar-la fins i tot amb d’altres de competents, perquè ja han adquirit l’hàbit d’abandonar-la.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ja advertia al mes de febrer, “... la llengua es troba en emergència lingüística” perquè “amb el català no anem bé i, o ens posem a solucionar això amb polítiques i actituds efectives de veritat, decidides, desacomplexades i valentes, o això acabarà en desastre”. Per Escuder, “si no s’actua de seguida, la llengua s’extingirà”.

I ara, més que mai, la Plataforma per la Llengua fa una nova advertència per evitar aquest desastre. Encara hi som a temps. ... L’entitat considera que les principals causes que han portat a l’emergència lingüística són la deixadesa i marginació del català per part de les administracions públiques, la pèrdua de conscièn-cia lingüística dels parlants i el fet que el jovent d’avui viu en un entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat.

Precisament és aquest retrocés de l’ús del català entre els joves un punt especialment greu que marca una tendència encara més negativa per a la llengua, atès que vol dir que les noves generacions, és a dir, les qui haurien de ser el futur de la llengua, són les que l'abandonen abans. Però també ens dona una idea d’aquest retrocés del jovent l’estudi de la Plataforma per la Llengua sobre l’ús del català als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya, on a la secundària només el 14 % de les converses són en català.

Tot i aquesta situació tan greu que viu el català, la Plataforma per la Llengua considera que encara som a temps de revertir-la i salvar la llengua. L’entitat fa tres propostes. Calen tres coses:

 
  • un canvi de rumb en les polítiques públiques del conjunt de les administracions.
  • un canvi del paisatge lingüístic –especialment del digital–.
  • un canvi de l’actitud lingüística dels catalanoparlants.
 
Per tot plegat es pot afirmar que la llengua es troba en una situació d’emergència lingüística i això en pot comportar la desaparició, si no s’hi actua. Per l’ONG del català, les actuacions per a la defensa i promoció de la llengua han de venir de les administracions però també dels ciutadans. Per això, engega aquesta campanya de divulgació que durant l’any 2021 advertirà de la situació del català a través de missatges gràfics i audiovisuals.
La informació de la campanya es pot trobar al web:
www.emergencialinguistica.cat.






https://www.llibertat.cat/2020/12/la-plataforma-per-la-llengua-adverteix-de-la-situacio-d-emergencia-linguistica-que-viu-el-catala-s-49314