22 de març de 2021

El Consell d'Europa exigeix a Espanya que reformi el Codi Penal a fi que la llibertat d'expressió estigui lliure de càstigs



 

El Consell d’Europa renya Espanya per la violació de la llibertat d’expressió i li exigeix reformes legals

 

El govern espanyol assegura que pretenen de revisar-ho, però que encara n'estudien la proposta de reforma

 

22.03.2021

La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, ha traslladat la seva preocupació a Espanya per les creixents condemnes a la presó d’artistes i activistes aquests últims anys. “Diverses disposicions del codi penal espanyol tenen un impacte negatiu, que inclou un efecte dissuasiu, en l’exercici de la llibertat d’expressió, un dret d’importància crucial per a un debat públic lliure i plural, diu la comissària per carta al govern espanyol. Alhora li reclama una reforma dels delictes d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d’odi i difamació.

El ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, ha replicat al Consell d’Europa que pretenen de revisar-ho, però que encara n’estudien la proposta de reforma. “Tenim el nostre propòsit de limitar més clarament quina és la conducta sancionada en aquests delictes i ajustar les penes a la gravetat de la conducta”, diu Campo en la resposta. El govern espanyol va anunciar la intenció de fer aquests canvis arran de la polèmica pel cas del raper Pablo Hasel.

La carta de Mijatovic al govern de Pedro Sánchez és de l’11 de març. Hi assegura que el delicte d’enaltiment del terrorisme a Espanya és problemàtic perquè té una definició “ambigua i imprecisa”, la qual cosa ha motivat interpretacions divergents als tribunals espanyols, algunes de contràries als “requisits internacionals de llibertat d’expressió”. I lamenta: “Algunes decisions judicials a Espanya no han determinat correctament que l’enaltiment del terrorisme impliqui realment un risc real, concret i imminent de perill.”

També critica que els magistrats espanyols interpretin de manera “abstracta” la intenció dels acusats, sense tenir en compte el context i en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans: “La legislació antiterrorista només es pot aplicar al contingut o a les activitats que impliquen directament l’ús o l’amenaça de violència amb la intenció de propagar la por i provocar terror.” I avisa que “un mal ús” de les legislacions en matèria de terrorisme poden dur a restriccions “desproporcionades” de la llibertat d’expressió, especialment quan castiguen comentaris que “no fan apologia del terrorisme, sinó que inciten altres formes de violència” o són “políticament incorrectes”.

Injúries a la corona

La comissària de Drets Humans també veu amb preocupació el delicte d’injúries a la corona i demana al govern espanyol que el reformi en la línia dels patro9ns europeus de drets humans. En particular, Mijatovic reclama a Sánchez que tingui en compte la sentència del TEDH sobre la cremada de fotografies del rei d’Espanya a Girona (Stern Taulats i Roura Capellera contra Espanya) que establia un marge ampli de crítica per als representants públics.

 

“El TEDH va considerar que les crítiques polítiques a autoritats i personalitats públiques, mal que siguin provocadores i radicals, no es poden considerar discurs d’odi ni incitació a la violència”, recorda Mijatovic.

Més delictes problemàtics

A banda de posar èmfasi en la reforma dels delictes d’enaltiment del terrorisme i les injúries a la corona, al centre del debat públic a Espanya, el Consell d’Europa també veu problemàtics els delictes de discurs d’odi, ofenses religioses i la difamació. Mijatovic considera excessiva la interpretació que fan els jutges espanyols de la noció de discurs d’odi i tem que afecti la llibertat d’expressió a l’estat espanyol. Per això, considera crucial restringir aquest delicte només a “la xenofòbia, l’antisemitisme i més formes d’odi basades en la intolerància que inciten a la discriminació l’hostilitat i la violència”.

D’una altra banda, la comissària de Drets Humans insta el govern de Sánchez a “despenalitzar les ofenses religioses”, perquè poden limitar la llibertat d’expressió i dificultar un debat plural. De la mateixa manera, exigeix de despenalitzar la difamació perquè, tal com estableix l’alt tribunal d’Estrasburg, el sol fet que s’hi puguin aplicar sancions pot perjudicar la llibertat d’expressió.

 Mijatovic veu necessàries totes aquestes reformes per reforçar la llibertat d’expressió a l’estat espanyol i facilitar que els tribunals espanyols preguin decisions en línia amb la jurisprudència d’Estrasburg. “També demostraria el compromís del govern [espanyol] per a protegir la llibertat d’expressió”, acaba dient.

https://www.vilaweb.cat/noticies/consell-europa-reforma-codi-penal-llibertat-dexpressio/

 

22.03.2021

El PSOE s’alia amb la dreta per a blocar una reforma de la ‘llei mordassa’

Precisament ahir la Comissió de Venècia va demanar a l’estat espanyol una reforma de la llei pel seu “potencial repressiu”



Per segon cop en un dia, el PSOE s’ha aliat amb la dreta i l’extrema dreta per a rebutjar una proposició de llei de la CUP que demanava de derogar la Llei de Seguretat Ciutadana, rebatejada com a ‘llei mordassa‘. En el text també s’incloïa a més una reforma del codi penal per, entre altres qüestions, acabar amb el delicte de sedició.

Precisament ahir la Comissió de Venècia va demanar a l’estat espanyol una reforma de la ‘llei mordassa’ pel seu “potencial repressiu”. L’organització vinculada al Consell d’Europa va demanar que es revisin les altes penes que estableix la llei de seguretat ciutadana del 2015, així com les multes que preveuen. “Les multes poden tenir un efecte dissuasiu en la llibertat d’expressió”, afirmava.

La CUP va decidir de sotmetre a debat del ple aquesta iniciativa malgrat que el congrés ja està tramitant des de la tardor una proposició promoguda pel PNB per precisament reformar aquesta Llei de Seguretat Ciutadana que el PP va aprovar en solitari el 2015, quan gaudia de majoria absoluta. I, com era previsible, la seva proposta ha topat amb el rebuig de PSOE, el PP, Vox i Ciutadans.

La que va ser secretària d’Estat de Seguretat, Ana Botella, ha dit a la CUP que “no és seriós” pretendre derogar una llei com la de Seguretat Ciutadana sense una alternativa o “amputar” fins a quinze articles del Codi Penal, i li ha subratllat que si de veritat volen canviar les coses, abans han de condemnar la violència als carrers de les últimes setmanes i després posar-se a treballar presentant esmenes a la reforma de la ‘llei mordassa’.

Els que sí que han avançat el seu suport a la iniciativa de la CUP han estat Unides Podem –soci del PSOE a La Moncloa– ,ERC, Bildu, Junts i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) amb arguments més o menys similars. Tot han retret al PSOE que prometés en el seu dia acabar amb la ‘llei mordassa’ i dos anys i mig després d’arribar al Govern no només no ho hagin fet sinó que a més l’hagin aplicat més que el PP. “Li han agafat el gust”, ha comentat el diputat de Bildu, Jon Iñarritu.

Cap comentari: