Jo el que crec és que hi ha una part de l'independentisme, liderat per ERC, que tenen la síndrome de la dona maltractada. M'explico.
Quan un marit apallissa la dona, aquesta creu que és culpa seva i que ell ja canviarà. Ella farà els possibles per no enfadar-lo perquè ell sempre li promet que canviarà.
Així està la cosa, amb el líder del partit a presó, no gosen dur la contrària, tret d'alguns escarafalls que deixa anar el diputat Rufian, per semblar que els fem por.
No perdo l'esperança, perquè sé del cert que la dona acaba obrint els ulls en veure que no hi ha res a fer amb el marit, i farta de promeses i de pallisses, agafa el toro per les banyes i apoderant-se, el deixa plantat i fot el camp, tot pensant com és que no ho ha fet abans.
Necessitem polítics que no estiguin empresonats ni físicament ni mentalment, i si arribat el moment ells no hi són, ho farem sols perquè la gent sí que hi som.
Alícia Larrañeta a VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada