9 de març de 2021

Informacions sobre el suplicatori (3/3)- des del 9 març 2021- adreçat al Parlament Europeu. Avui s'ha publicat el resultat de la votació d'ahir: els 3 diputats catalans han perdut la immunitat, poden ser extradits a Espanya si els tribunals de Bèlgica I el TJUE ho permeten.

 

 

 
 
 
 
 
 
Captura de pantalla del video de la conferència de premsa.





Vegeu ací el vídeo íntegre de la compareixença:

https://youtu.be/0Q1Dc9nvZEQ


09.03.2021

Hi ha un cas clar de persecució política”, ha declarat el president Carles Puigdemont en la compareixença que ha fet amb Clara Ponsatí i Toni Comín després d’haver-se sabut el resultat de la votació al Parlament Europeu en favor de llevar-los la immunitat. Un resultat, diu Puigdemont, que ha demostrat un suport a la seva immunitat més gran que no es pensaven, amb un 42% dels eurodiputats que han votat contra el suplicatori o s’han abstingut. Una demostració de la motivació política d’aquest procediment ha estat la reacció anunciada i immediata de la ministra d’Afers Estrangers espanyola, i l’estratègia de pressió política que els partits espanyols han dut a terme a la cambra. Per això, aquest serà un dels arguments que fonamentaran la demanda que presentaran al Tribunal de Luxemburg contra la decisió d’avui del Parlament Europeu.

 

“Estarem a disposició de les autoritats judicials belgues, però presentarem una demanda contra la decisió del Parlament Europeu al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que és l’únic que podrà restaurar el dany sever a la democràcia europea per haver retirat la immunitat per motius polítics a tres membres del parlament, ha dit Puigdemont. Les irregularitats en la tramitació del suplicatori, com el trencament de la neutralitat per part del president de la Comissió d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez (Ciutadans) i les filtracions i el trencament de la confidencialitat també seran arguments que exposaran al TJUE. Igualment, el greu error d’haver atribuït en l’informe sobre el suplicatori el delicte de malversació a Clara Ponsatí, i d’haver-se arribat a votar i a aprovar.
 
Ponsatí ha dit: “Vull destacar que el meu cas no va ser examinat com un cas a part, i això és un trencament del procediment que la justícia europea hauria d’examinar. JURI va incloure i va votar que jo estava acusada de malversació. I no ho estava. Si continua endavant amb això, el Parlament Europeu tindrà problemes seriosos.”

 

Per la seva banda, Toni Comín ha destacat la “victòria política” malgrat haver perdut la votació. “Ha estat probablement el suplicatori amb un rebuig més gran en la història de l’eurocambra”, ha dit. I s’ha fixat en el trencament de la disciplina de grup per part de molts eurodiputats per a no seguir allò que dictaminaven els partits espanyols. “Vuitanta eurodiputats han trencat la disciplina del seu grup, de PP, PS o Renovar Europa. Segurament tenim el suport majoritari entre els grups de l’esquerra europea. Per això li diria a la ministra que, avui, un 42% dels eurodiputats han dit a Espanya que no confien en la seva justícia. I això segurament no li passa a cap altre estat de la Unió.”
 
Després de la compareixença, els eurodiputats, conjuntament amb el conseller Lluís Puig i la delegada Meritxell Serret, han participat en una concentració a la plaça de Luxemburg, davant les institucions europees, en contra de la repressió i a favor de l’autodeterminació de Catalunya.
 
 
09.03.2021 / La situació ara mateix:
 

Puigdemont, Comín i Ponsatí es podran moure lliurement per Europa?

 

La maniobra desesperada de Llarena al TJUE i la retirada de la immunitat els pot deixar durant un temps en uns llimbs legals
 
 
El suplicatori aprovat per l’eurocambra serveix només perquè pugui continuar la tramitació de les ordres europees de detenció enviades pel Tribunal Suprem espanyol contra ells per la causa contra el Primer d’Octubre. Per a això i per a res més; no els priva pas de la condició d’eurodiputats ni els exposa a més possibles causes judicials. I ara caldrà veure quan i com es reactivaran les euroordres, tant a Bèlgica per a Puigdemont i Comín, com a Escòcia per a Ponsatí. Amb la possibilitat que l’euroordre contra Ponsatí acabi anant a parar a Bèlgica, tenint en compte el Brexit i que ella ara mateix resideix a Bèlgica.
 
D’entrada, la defensa dels eurodiputats, encapçalada per l’advocat Gonzalo Boye, presentarà de seguida unes mesures cautelars al Tribunal General de la Unió Europea contra l’aixecament de la immunitat, perquè els la mantingui provisionalment mentre no es resol el recurs de nul·litat contra la decisió de l’eurocambra. En molt comptades ocasions el TGUE concedeix aquesta mena de mesures cautelars. Si s’hi avingués, tots tres mantindrien la situació actual, és a dir, que es podrien moure per tots els estats de la Unió, tret de l’estat espanyol, on el Suprem manté vigent l’ordre de detenció contra ells, i amb els procediments d’extradició al tribunal de Brussel·les i al d’Edimburg aturats. Tant si hi hagués aquestes mesures cautelars com si no, el TJUE pot trigar fins a un any a resoldre la demanda dels eurodiputats.
 
Què farà la justícia belga?
 
Però si no hi hagués l’opció de disposar d’unes mesures cautelars, el següent pas seria, en principi, la reactivació de la tramitació de les euroordres. I paradoxalment aquesta seria la situació que menys interessaria al magistrat Pablo Llarena, perquè, en vista del precedent importantíssim de Lluís Puig, podria significar que en pocs mesos hi ha una sentència ferma de la justícia belga denegant també de manera definitiva l’extradició de Puigdemont i de Comín. Ara mateix l’expedient de Puigdemont i de Comín és al mateix jutjat de primera instància de Brussel·les que l’agost de l’any passat va refusar l’euroordre contra Puig. Si es reactivés el procediment, allò més probable seria que el jutge imposés una mesura cautelar de prohibició de sortir de Bèlgica mentre no prengués una decisió. Podria trigar uns tres o quatre mesos, aproximadament. Si refusés l’euroordre, la tramitació fins a la sentència ferma del Tribunal d’Apel·lació podria trigar uns tres mesos més.
 
Els arguments de la manca de competència del Suprem per a jutjar-los i del risc de violació de drets fonamentals com la presumpció d’innocència també els serien aplicables, perquè el Tribunal d’Apel·lació els va esgrimir en el cas de Lluís Puig tenint en compte justament la situació de Puigdemont i els membres del seu govern.
 
 
La maniobra de Llarena per a deixar-los en un limbe legal

 

I Llarena no vol arribar a aquesta situació, de manera que s’ha empescat la presentació d’unes qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que podria traslladar avui mateix o d’ací a pocs dies. L’argument públic és que vol saber quins són els criteris amb què es pot denegar una euroordre d’acord amb la normativa europea, perquè diu que els del Suprem no encaixen amb els expressats amb la justícia de Bèlgica en el cas de Lluís Puig. Per això va demanar a les parts en la causa, la fiscalia, l’advocacia de l’estat i la defensa del president i els consellers, que exposessin les seves al·legacions sobre com s’haurien de formular aquestes preguntes al TJUE.

Però hi ha un efecte afegit important en aquesta maniobra de Llarena, que és la suspensió novament de la tramitació de les euroordres fins que el TJUE no respongui a les qüestions pre-judicials. I això es podria allargar entre mig any i un any. Tot un temps en què Puigdemont, Comín i Ponsatí haurien de continuar esperant per a la resolució de les seves euroordres però que, al mateix temps, haurien perdut la immunitat. El jutge espanyol podria ajornar més temps la seva probable derrota en l’euroordre, i alhora situaria tots tres eurodiputats en una mena de llimbs legals sobre el qual no hi ha precedents ni jurisprudència.

Si Llarena presenta les pre-judicials al TJUE i els jutges belgues i escocesos aturen novament les euroordres, es podrien moure per la resta de la Unió, si no tenen la immunitat com a europarlamentaris? Si no hi ha mesures cautelars contra ells, com ara la prohibició de sortir de Bèlgica mentre es tramita l’euroordre perquè resta novament congelada, en teoria podrien viatjar als altres països. Però si ho fessin, si anessin per exemple a l’estat francès, o als Països Baixos, podrien ser detinguts? L’ordre de detenció europea contra ells continuaria vigent, perquè Llarena en cap moment no l’ha retirada, sinó que en tot cas ara demanaria a Bèlgica i a Escòcia que no en continuessin la tramitació mentre el TJUE no respongui les seves preguntes. Però un jutge francès els podria detenir?

 (...)


La contraofensiva
 

En aquesta entrevista a VilaWeb, Puigdemont deia: “S’ha de veure com afecta això la nostra feina d’eurodiputats. Perquè ho continuarem essent i veurem com afecta la feina que fem el fet de tenir una ordre europea en contra nostre “hasta que sean hallados”, si nosaltres ja som en un tribunal belga i perfectament localitzats. No admetrem que això sigui una trampa, per a dificultar la nostra feina com a eurodiputats. Si això ens impedeix de desplaçar-nos per anar a examinar la situació dels emigrants a Grècia o la situació de la covid a Portugal, per exemple, aleshores resultarà que ens coarten les funcions com a diputats, fent un abús de la normativa de les euroordres que evidentment haurem de contestar als tribunals.”

Tal com apuntava el president, aquestes qüestions que s’obren des d’ara sobre la seva situació, la llibertat de moviments i la capacitat de dur a terme la seva missió com a europarlamentaris, protegida i reconeguda en l’article 343 del Tractat de Funcionament de la Unió, seran exposades a la justícia europea. L’advocat Gonzalo Boye ja fa temps que ho pretén, i ha demanat manta vegada al jutge Llarena que ho fes, que presentés qüestions pre-judicials al TJUE perquè aclarís els dubtes sobre la manera com el Suprem utilitzava el mecanisme de les euroordres contra els exiliats. Llarena sempre ho havia denegat, però en canvi ara és ell que diu que vol aclariments al TJUE.

Si Llarena presenta aquestes pre-judicials pot arribar a condicionar l’activitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats, però de retruc pot accelerar la resposta a les preguntes que Boye fa temps que vol fer a la justícia europea, com ara: el Suprem és competent per a jutjar-los, a ells i als presos ja condemnats? Es poden dictar ordres de detenció contra eurodiputats electes, com ha fet fins ara Llarena? Hi pot haver euroordres vigents contra eurodiputats abans d’haver obtingut el suplicatori? I encara una altra de molt decisiva per a la seva llibertat de moviments: si hi ha una sentència ferma de la justícia d’un estat de la Unió contra una euroordre, amb arguments jurídics vàlids relatius a la protecció de drets fonamentals dels afectats, l’ordre de detenció s’hauria de suspendre a tots els altres vint-i-sis estats membres de la Unió? Inclòs, en aquest cas, l’estat espanyol? I en aquest cas, havent-hi el rebuig d’una euroordre per part d’un estat, els eurodiputats recuperarien la immunitat?

És poc probable que Llarena formuli aquestes qüestions pre-judicials que Boye li va dir que fes arribar al TJUE. El jutge espanyol les formularà d’una altra manera, més aviat qüestionant els arguments de la justícia belga sobre Lluís Puig. I caldrà veure si el TJUE accepta les qüestions pre-judicials de Llarena, perquè és ben poc freqüent que el jutge del país que envia l’euroordre faci preguntes sobre com resoldre l’euroordre. Però si el TJUE les accepta, hi haurà un procediment amb una vista al Tribunal de Luxemburg inclosa en què la defensa dels exiliats podrà exposar els seus plantejaments. Les respostes arribarien en forma de sentència, que deixaria el camí adobat per a una resposta relativament ràpida dels jutges belgues i escocesos, i per a aclarir la situació jurídica i política de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

https://vilaweb.us8.list-manage.com/track/click?u=b3c3c84eccc60cc3b3d83a934&id=a895f692c4&e=9bc8118848

 

 

L’advocat de Puigdemont presentarà una demanda d’anul·lació davant del TJUE i després veurà si Llarena acaba presentant les qüestions prejudicials, cosa que diu que li encantaria

09.03.2021

 

Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, creu que la justícia belga tornarà a rebutjar l’extradició dels polítics catalans exiliats si el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena torna a activar l’euroordre contra ells, després que el Parlament Europeu hagi aixecat la seva immunitat parlamentària. Segons Boye, el rebuig a l’extradició de l’exconseller de Cultura Lluís Puig es va basar en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i, per tant, la presentació de qüestions prejudicials per part de Llarena al TJUE no faran canviar la postura ni del tribunal europeu ni la del belga, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio i TVE-1.


13.03.2021
 

 

A Gonzalo Boye se’l veu tranquil. I això que quan tenim aquesta entrevista fa només vint-i-quatre hores que han llevat la immunitat parlamentària als seus tres defensats eurodiputats, el president Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Però diu que té tan ben travada l’estratègia a seguir aquests mesos vinents perquè tots tres recuperin aviat la immunitat i perquè l’estat espanyol es vegi forçat a respectar-los-la a tots els efectes, que “això justifica que avui fem un cafè tan tranquil·lament”. I entre cafè i aigua amb gas, Boye descabdella, fins allà on és prudent de fer, l’estratègia en dues fases perquè puguin tornar a casa “d’ací a un temps raonable”.

Què demanareu al TJUE?
—L’anul·lació i la revocació de la concessió del suplicatori
. Serà aviat, però hem d’acabar moltes coses que han d’estar molt ben afinades perquè es tracta d’una qüestió molt important.

Amb quins arguments?
—No s’ha complert un dels pilars bàsics de la Unió Europea, que és el principi de bona administració. Durant tota la tramitació, el president de la Comissió d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez, diu que el vam assetjar. Nosaltres tenim còpia de tot allò que es va enviar a ell i a la comissió, i això a Europa se’n diu dret de defensa. Per cadascun dels temes rellevants vam enviar al·legacions i documentació provatòria, i el parlament ni tan sols ho va traduir a la llengua del ponent, que ha fet tres informes sense saber en què basàvem nosaltres la persecució política. Això és bona administració.

I quin ponent.
—Sí, participant en actes de Vox on es cridava “Puigdemont a la presó”. El ponent havia de ser imparcial. El president de la comissió, també, i crec que les declaracions que va fer abans, durant i després del suplicatori demostren que tampoc no ho era. L’article a El Mundo que ha publicat va de dret a la demanda al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Perquè l’aparença d’imparcialitat s’ha de tenir abans, durant i després del suplicatori.

Esteu convençuts que guanyareu la demanda.
—Estem molt tranquils, n’estem segurs.

Si la guanyeu, anul·laran la decisió del Parlament Europeu de suspendre’ls la immunitat?
—Sens dubte. I recuperarien immediatament la immunitat parlamentària.

Quant de temps podria durar aquest procediment?
Entre sis mesos i un any.

I demanareu mesures cautelars abans?
—Sí. Tenint en compte que sempre és molt difícil d’aconseguir, però tenim bons arguments i fa molt de temps que els preparem, i creiem que el Tribunal de Justícia de Primera Instància de la Unió Europea pot entendre les raons que argumentem.

Teniu un precedent en aquest tribunal que no us van acceptar cautelars, quan volíeu que Puigdemont i Comín entressin al parlament a Estrasburg el primer dia de la legislatura.
—Sí. Però després, en apel·lació, el TJUE ens va donar la raó, que aquelles cautelars eren necessàries i ens les haurien hagudes de concedir.

Aquest precedent us jugarà a favor ara?
—Hauria de ser així, perquè seria el segon error sobre el mateix tema, que és la condició plena de parlamentaris europeus de Puigdemont, Comín i Ponsatí.

Mentrestant, Llarena ha fet el seu moviment.
—El primer.

El primer? N’hi haurà més?
—Quan ell rebi la notificació del Parlament Europeu que se’ls ha llevat la immunitat, haurà de notificar a Bèlgica què vol fer. Perquè el 10 de gener de 2020 va enviar una comunicació a les autoritats belgues dient que, d’acord amb la condició de parlamentaris europeus, demanava la suspensió del procediment mentre es tramitava el suplicatori. De manera que ara, segons la normativa de les euroordres, ha d’informar Bèlgica si s’ha resolt el suplicatori i si s’ha de continuar la tramitació. O bé si s’ha d’esperar a tenir la resposta a les prejudicials que ell ha presentat al TJUE.

Us va sorprendre que Llarena demanés les prejudicials sobre les euroordres?
—No. Però no crec que siguin unes prejudicials; no les fa bé. Perquè no demana pas quins són els criteris que hauria de seguir per a prendre una decisió, sinó si van ser correctes els criteris que ja van fer servir uns altres. És que qüestiona allò que ja ha resolt Bèlgica. I això és molt greu. Molt greu.

—No podria ser que el TJUE donés a Llarena la resposta que ell espera?
—No. Però tampoc estic segur que Llarena n’esperi cap resposta. Ell vol crear una situació jurídica que endarrereixi el resultat final de les euroordres mantenint els exiliats privats d’una part dels seus drets com a eurodiputats durant un temps.

La tramitació de les prejudicials de Llarena al TJUE pot ser d’un any. Però us he sentit dir que podeu fer que sigui menys temps.
—Dependrà de la resposta a les cautelaríssimes que hem presentat, si ens les accepten. Això voldria dir suspendre la concessió del suplicatori fins que es resolgués la demanda. I també dependrà de què decideixi Bèlgica, perquè potser dirà que això és una presa de pèl.

Bèlgica podria decidir de continuar la tramitació de l’euroordre pel seu compte?
—Hi ha temes que Bèlgica haurà d’analitzar, arran del que ha passat al Parlament Europeu.

Quins temes?
—El Parlament Europeu ha aixecat la immunitat a efectes de continuar una euroordre. La pregunta és: quan es va enviar aquesta euroordre, es va fer de manera legal o ja es va fer tot vulnerant-los la immunitat com a eurodiputats, que la tenien d’ençà del juny del 2019?

Llarena no ha volgut fer aquesta pregunta al TJUE. Podreu dir al jutge belga que la faci?
—Sí, ho podem fer. Tenim carpetes per a gairebé totes les situacions.

Som en un terreny una mica hipotètic…
—No som en cap terreny hipotètic. Nosaltres i Espanya fa temps que vam entrar en territori inexplorat. Això vol dir que ningú no ha anat per on hem anat nosaltres i ningú no ha perseguit ningú per on ens han perseguit a nosaltres. Per tant, l’única manera de saber si anem pel camí correcte és tenir una bona brúixola jurídica i escoltar els qui més en saben.

Però formulo una hipòtesi: imaginem que Llarena aconseguís allò que pretén, que situés Puigdemont, Comín i Ponsatí en uns llimbs jurídics mentre no es resolen les seves prejudicials. És possible?
—Sí i no. El Tribunal Suprem d’Espanya va fer servir el terme “llimbs jurídics” en una sentència per a anul·lar una condemna a un ex-presoner de Guantánamo. I deia que Guantánamo era en uns llimbs jurídics. És un concepte que en alguna ocasió ha fet servir el Tribunal Suprem espanyol. Però en el món del dret no existeixen els llimbs, perquè sempre hi ha una norma que ho emplena. Per tant, si es pensen que deixaran algú en uns llimbs jurídics, és que no coneixen tot l’ordenament d’aplicació al cas. I és tot el que diré sobre això, perquè no els donaré més pistes. En dret no existeixen els llimbs jurídics.

Pel que dieu, no hi haurà pas cap situació d’indefinició sobre la situació dels exiliats.
—La indefinició pot durar una mica, però no pas el temps que es pensen, perquè simplement és qüestió de demanar l’aplicació de la norma adequada. I la norma hi és.
I com podeu fer arribar al TJUE tot el munt de preguntes prejudicials que Llarena us ha menystingut?
—Ja ho hem fet. I no se n’ha adonat. Quan va demanar que li enviéssim al·legacions, li vam introduir totes les preguntes, i quan el procediment de qüestions prèvies vagi a Luxemburg nosaltres en serem part, i especificarem que tot això era discutible. Per això havíem de fer un escrit tan profund en un tràmit tan senzill. Perquè això forma part del que es qüestionarà a Luxemburg.
Quan el Tribunal de Luxemburg hagi de dictar sentència en relació amb les prejudicials de Llarena, haurà de tenir en compte les vostres preguntes?
—Sí, i nosaltres podrem fer al·legacions en la vista judicial que hi haurà.
Pot ser que no admetin les preguntes de Llarena al TJUE?
—És molt probable.
I si fos així, Bèlgica activaria novament l’euroordre.
—Sí, és clar. Però no per a executar-la, sinó per a descartar-la.
Però ara és el jutge de primera instància de Brussel·les, qui l’haurà de valorar.
—Sí, però amb una sentència d’apel·lació sobre el mateix cas, amb el mateix número d’expedient. I, a més, hi ha un fiscal que ja va desistir de recórrer en cassació perquè considerava que els fonaments de la sala d’apel·lació eren bons.
Voleu dir que aniria més de pressa a l’hora de decidir sobre Puigdemont i Comín?
—Sens dubte.
I que el resultat seria la denegació de l’extradició?
—Sens dubte.
I en aquest cas, recuperarien immediatament la immunitat?
—La immunitat que se’ls ha retirat és d’aquesta mida [obre un espai de dos centímetres entre el dit índex i el polze], exclusivament a efectes de continuar la tramitació de l’euroordre. Si l’euroordre es tramita i s’acaba el procés, tota la resta del seu bagatge d’immunitat resta garantit.
Si hi ha una sentència ferma de Bèlgica denegant l’extradició…
—Ja s’haurà complert l’objectiu de l’aixecament de la immunitat, i ja no hi ha més marge. El jutge Llarena va demanar la retirada de la immunitat només per a continuar tramitant l’euroordre. I tan bon punt s’ha tramitat fins al final, s’acaba la retirada de la immunitat que van demanar.
Si arribéssim a aquest punt, es podrien moure pels altres estats de la Unió?
—No hi hauria cap problema.
No podrien ser detinguts ni que, posem per cas, França obrís un nou procés judicial per l’euroordre?
—No podrien ser detinguts. Perquè el suplicatori era per a acabar aquesta euroordre. La sol·licitud al Parlament Europeu era ben específica.
I es podrien moure per tota la Unió però no per l’estat espanyol?
—Bé, aquesta és la segona fase de la nostra feina.
Què passa, doncs?
—Que hi ha, per part d’Espanya, un incompliment clar de la normativa europea. I qui l’ha de garantir es diu Parlament Europeu. I, si no, la Comissió Europea. Però això és la segona fase.
Expliqueu-la.
—El Parlament Europeu ha d’exigir el compliment de les garanties dels eurodiputats. No pot ser que aquests senyors tinguin immunitat en tot el territori de la Unió tret de la circumscripció en què van ser elegits. Però primer demanarem al TJUE que anul·li aquest procediment i després ja continuarem per aquesta segona etapa, que serà exigir el ple gaudi de la seva immunitat.
Però en aquest cas parlem d’eurodiputats. I Lluís Puig, que no ho és?
—D’aquest tema no en puc parlar.
Ho reformulo: si una persona té una sentència ferma de no-extradició en un país, no podria moure’s amb llibertat pels altres estats?
—Us respondré amb paraules de l’advocat general de la Unió Europea: tot ciutadà té dret que, arribats a un moment, el deixin viure en pau. I no puc dir més.
Tornant als eurodiputats, Espanya es pot veure forçada a retirar l’ordre de detenció estatal contra els eurodiputats?
—Espanya es veurà forçada a retirar l’ordre de detenció estatal.
Quan?
—Quan acabem tot això que fem. La segona fase serà la garantia de la lliure circulació per tot el territori de la Unió Europea.
Aquesta segona fase consisteix a demanar empara al Parlament Europeu?
—Sí. Amb la petició de la garantia de l’exercici dels seus drets. La defensa de la immunitat. Perquè, si no, els privaria en certa manera del seu dret de ser reelegits.
Aquesta demanda no l’hauríeu poguda considerar abans?
—Sí. Però estratègicament pensàvem que era millor resoldre un problema abans de presentar el següent. Tot i que nosaltres hem deixat constància per escrit al Parlament Europeu d’aquestes violacions. No hem deixat passar ni un dia d’ençà que són eurodiputats fins que vam presentar la sol·licitud que es tingués en consideració que hi havia aquesta ordre de detenció que els impedia d’anar a la seva circumscripció.
I si Bèlgica concedís l’extradició?
—No els podrien jutjar a Espanya.
No els podrien jutjar?
—No. Perquè el Suprem no va demanar el suplicatori per a jutjar-los, sinó tan sols per a tramitar el procediment de l’euroordre
. I la concessió del suplicatori és exclusivament per això, per a continuar el procediment de l’euroordre, que es resol amb una sentència ferma: o bé amb el lliurament o bé amb el no-lliurament. Però no compten amb un aixecament de la immunitat més enllà d’això.
Sí, però jo ja m’imagino que els lliuren a Espanya…
—No, és que el procediment acaba amb la sentència, amb l’execució de la sentència. Per a això altre no disposen de suplicatori.
O sigui que no podrien lliurar-los a l’estat espanyol?
—No, perquè el suplicatori està mal demanat
. Amb la immunitat que els han retirat no poden anar més enllà. I és més: per què Bèlgica aprovaria l’extradició si no hi ha permís per a anar més enllà? I ho sabem d’ençà del 10 de gener de 2020, que quan ho vam veure ens va agafar un atac de riure i tot. I això és una demostració que a la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu no es van llegir cap dels nostres escrits, perquè allà ho explicàvem. I vam dir que calia demanar un aclariment al Suprem sobre l’abast de la immunitat que demanava de retirar. I ni tan sols s’ho van mirar, perquè, si no, haurien vist que han fet un suplicatori per a no res.
Amb tot el que m’heu explicat, pot ser que Puigdemont, Comín i Ponsatí recuperin la immunitat d’ací a pocs mesos?
—Sí.
Si recuperen la immunitat, el procediment de defensa i empara de la immunitat al Parlament Europeu, quant de temps trigaria?
—De tres mesos a sis.
I amb l’empara del Parlament Europeu a la seva immunitat, podrien tornar a Catalunya?
—Efectivament.
Quina previsió teniu? Si d’ací a pocs mesos poden recuperar la immunitat, al cap de pocs mesos més Espanya es podria veure forçada a retirar l’ordre de detenció estatal contra ells?
—És clar. Si no vol incórrer en un procediment d’infracció, previst en la normativa europea, i que de fet han aplicat a Polònia.
Us els imagineu tornant a Catalunya d’ací poc temps?
—Els imagino tornant a Catalunya, sens dubte
.
D’ací a poc temps?
—D’ací a un temps raonable.
Si els queden tres anys de legislatura, seria abans de tres anys?
—Aquest càlcul és vostre. Només recordo la bomba que us he explicat: Llarena es va equivocar amb la sol·licitud per a la retirada de la immunitat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-gonzalo-boye-immunitat-puigdemont/

 

Cap comentari: