09.03.2021
Puigdemont, Comín i Ponsatí es podran moure lliurement per Europa?
I Llarena no vol arribar a aquesta situació, de manera que s’ha empescat la presentació d’unes qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que podria traslladar avui mateix o d’ací a pocs dies. L’argument públic és que vol saber quins són els criteris amb què es pot denegar una euroordre d’acord amb la normativa europea, perquè diu que els del Suprem no encaixen amb els expressats amb la justícia de Bèlgica en el cas de Lluís Puig. Per això va demanar a les parts en la causa, la fiscalia, l’advocacia de l’estat i la defensa del president i els consellers, que exposessin les seves al·legacions sobre com s’haurien de formular aquestes preguntes al TJUE.
Però hi ha un efecte afegit important en aquesta maniobra de Llarena, que és la suspensió novament de la tramitació de les euroordres fins que el TJUE no respongui a les qüestions pre-judicials. I això es podria allargar entre mig any i un any. Tot un temps en què Puigdemont, Comín i Ponsatí haurien de continuar esperant per a la resolució de les seves euroordres però que, al mateix temps, haurien perdut la immunitat. El jutge espanyol podria ajornar més temps la seva probable derrota en l’euroordre, i alhora situaria tots tres eurodiputats en una mena de llimbs legals sobre el qual no hi ha precedents ni jurisprudència.
Si Llarena presenta les pre-judicials al TJUE i els jutges belgues i escocesos aturen novament les euroordres, es podrien moure per la resta de la Unió, si no tenen la immunitat com a europarlamentaris? Si no hi ha mesures cautelars contra ells, com ara la prohibició de sortir de Bèlgica mentre es tramita l’euroordre perquè resta novament congelada, en teoria podrien viatjar als altres països. Però si ho fessin, si anessin per exemple a l’estat francès, o als Països Baixos, podrien ser detinguts? L’ordre de detenció europea contra ells continuaria vigent, perquè Llarena en cap moment no l’ha retirada, sinó que en tot cas ara demanaria a Bèlgica i a Escòcia que no en continuessin la tramitació mentre el TJUE no respongui les seves preguntes. Però un jutge francès els podria detenir?
(...)
En aquesta entrevista a VilaWeb, Puigdemont deia: “S’ha de veure com afecta això la nostra feina d’eurodiputats. Perquè ho continuarem essent i veurem com afecta la feina que fem el fet de tenir una ordre europea en contra nostre “hasta que sean hallados”, si nosaltres ja som en un tribunal belga i perfectament localitzats. No admetrem que això sigui una trampa, per a dificultar la nostra feina com a eurodiputats. Si això ens impedeix de desplaçar-nos per anar a examinar la situació dels emigrants a Grècia o la situació de la covid a Portugal, per exemple, aleshores resultarà que ens coarten les funcions com a diputats, fent un abús de la normativa de les euroordres que evidentment haurem de contestar als tribunals.”
Tal com apuntava el president, aquestes qüestions que s’obren des d’ara sobre la seva situació, la llibertat de moviments i la capacitat de dur a terme la seva missió com a europarlamentaris, protegida i reconeguda en l’article 343 del Tractat de Funcionament de la Unió, seran exposades a la justícia europea. L’advocat Gonzalo Boye ja fa temps que ho pretén, i ha demanat manta vegada al jutge Llarena que ho fes, que presentés qüestions pre-judicials al TJUE perquè aclarís els dubtes sobre la manera com el Suprem utilitzava el mecanisme de les euroordres contra els exiliats. Llarena sempre ho havia denegat, però en canvi ara és ell que diu que vol aclariments al TJUE.
Si Llarena presenta aquestes pre-judicials pot arribar a condicionar l’activitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats, però de retruc pot accelerar la resposta a les preguntes que Boye fa temps que vol fer a la justícia europea, com ara: el Suprem és competent per a jutjar-los, a ells i als presos ja condemnats? Es poden dictar ordres de detenció contra eurodiputats electes, com ha fet fins ara Llarena? Hi pot haver euroordres vigents contra eurodiputats abans d’haver obtingut el suplicatori? I encara una altra de molt decisiva per a la seva llibertat de moviments: si hi ha una sentència ferma de la justícia d’un estat de la Unió contra una euroordre, amb arguments jurídics vàlids relatius a la protecció de drets fonamentals dels afectats, l’ordre de detenció s’hauria de suspendre a tots els altres vint-i-sis estats membres de la Unió? Inclòs, en aquest cas, l’estat espanyol? I en aquest cas, havent-hi el rebuig d’una euroordre per part d’un estat, els eurodiputats recuperarien la immunitat?
És poc probable que Llarena formuli aquestes qüestions pre-judicials que Boye li va dir que fes arribar al TJUE. El jutge espanyol les formularà d’una altra manera, més aviat qüestionant els arguments de la justícia belga sobre Lluís Puig. I caldrà veure si el TJUE accepta les qüestions pre-judicials de Llarena, perquè és ben poc freqüent que el jutge del país que envia l’euroordre faci preguntes sobre com resoldre l’euroordre. Però si el TJUE les accepta, hi haurà un procediment amb una vista al Tribunal de Luxemburg inclosa en què la defensa dels exiliats podrà exposar els seus plantejaments. Les respostes arribarien en forma de sentència, que deixaria el camí adobat per a una resposta relativament ràpida dels jutges belgues i escocesos, i per a aclarir la situació jurídica i política de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
L’advocat de Puigdemont presentarà una demanda d’anul·lació davant del TJUE i després veurà si Llarena acaba presentant les qüestions prejudicials, cosa que diu que li encantaria
A Gonzalo Boye se’l veu tranquil. I això que quan tenim aquesta entrevista fa només vint-i-quatre hores que han llevat la immunitat parlamentària als seus tres defensats eurodiputats, el president Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Però diu que té tan ben travada l’estratègia a seguir aquests mesos vinents perquè tots tres recuperin aviat la immunitat i perquè l’estat espanyol es vegi forçat a respectar-los-la a tots els efectes, que “això justifica que avui fem un cafè tan tranquil·lament”. I entre cafè i aigua amb gas, Boye descabdella, fins allà on és prudent de fer, l’estratègia en dues fases perquè puguin tornar a casa “d’ací a un temps raonable”.
—Què demanareu al TJUE?
—L’anul·lació i la revocació de la concessió del suplicatori. Serà aviat, però hem d’acabar moltes coses que han d’estar molt ben afinades perquè es tracta d’una qüestió molt important.
—Amb quins arguments?
—No s’ha complert un dels pilars bàsics de la Unió Europea, que és el principi de bona administració. Durant tota la tramitació, el president de la Comissió d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez, diu que el vam assetjar. Nosaltres tenim còpia de tot allò que es va enviar a ell i a la comissió, i això a Europa se’n diu dret de defensa. Per cadascun dels temes rellevants vam enviar al·legacions i documentació provatòria, i el parlament ni tan sols ho va traduir a la llengua del ponent, que ha fet tres informes sense saber en què basàvem nosaltres la persecució política. Això és bona administració.
—I quin ponent.
—Sí, participant en actes de Vox on es cridava “Puigdemont a la presó”. El ponent havia de ser imparcial. El president de la comissió, també, i crec que les declaracions que va fer abans, durant i després del suplicatori demostren que tampoc no ho era. L’article a El Mundo que ha publicat va de dret a la demanda al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Perquè l’aparença d’imparcialitat s’ha de tenir abans, durant i després del suplicatori.
—Esteu convençuts que guanyareu la demanda.
—Estem molt tranquils, n’estem segurs.
—Si la guanyeu, anul·laran la decisió del Parlament Europeu de suspendre’ls la immunitat?
—Sens dubte. I recuperarien immediatament la immunitat parlamentària.
—Quant de temps podria durar aquest procediment?
—Entre sis mesos i un any.
—I demanareu mesures cautelars abans?
—Sí. Tenint en compte que sempre és molt difícil d’aconseguir, però tenim bons arguments i fa molt de temps que els preparem, i creiem que el Tribunal de Justícia de Primera Instància de la Unió Europea pot entendre les raons que argumentem.
—Teniu un precedent en aquest tribunal que no us van acceptar cautelars, quan volíeu que Puigdemont i Comín entressin al parlament a Estrasburg el primer dia de la legislatura.
—Sí. Però després, en apel·lació, el TJUE ens va donar la raó, que aquelles cautelars eren necessàries i ens les haurien hagudes de concedir.
—Aquest precedent us jugarà a favor ara?
—Hauria de ser així, perquè seria el segon error sobre el mateix tema, que és la condició plena de parlamentaris europeus de Puigdemont, Comín i Ponsatí.
—Mentrestant, Llarena ha fet el seu moviment.
—El primer.
—El primer? N’hi haurà més?
—Quan ell rebi la notificació del Parlament Europeu que se’ls ha llevat la immunitat, haurà de notificar a Bèlgica què vol fer. Perquè el 10 de gener de 2020 va enviar una comunicació a les autoritats belgues dient que, d’acord amb la condició de parlamentaris europeus, demanava la suspensió del procediment mentre es tramitava el suplicatori. De manera que ara, segons la normativa de les euroordres, ha d’informar Bèlgica si s’ha resolt el suplicatori i si s’ha de continuar la tramitació. O bé si s’ha d’esperar a tenir la resposta a les prejudicials que ell ha presentat al TJUE.
—Us va sorprendre que Llarena demanés les prejudicials sobre les euroordres?
—No. Però no crec que siguin unes prejudicials; no les fa bé. Perquè no demana pas quins són els criteris que hauria de seguir per a prendre una decisió, sinó si van ser correctes els criteris que ja van fer servir uns altres. És que qüestiona allò que ja ha resolt Bèlgica. I això és molt greu. Molt greu.
—No podria ser que el TJUE donés a Llarena la resposta que ell espera?
—No. Però tampoc estic segur que Llarena n’esperi cap resposta. Ell vol crear una situació jurídica que endarrereixi el resultat final de les euroordres mantenint els exiliats privats d’una part dels seus drets com a eurodiputats durant un temps.
—La tramitació de les prejudicials de Llarena al TJUE pot ser d’un any. Però us he sentit dir que podeu fer que sigui menys temps.
—Dependrà de la resposta a les cautelaríssimes que hem presentat, si ens les accepten. Això voldria dir suspendre la concessió del suplicatori fins que es resolgués la demanda. I també dependrà de què decideixi Bèlgica, perquè potser dirà que això és una presa de pèl.
—Bèlgica podria decidir de continuar la tramitació de l’euroordre pel seu compte?
—Hi ha temes que Bèlgica haurà d’analitzar, arran del que ha passat al Parlament Europeu.
—Quins temes?
—El Parlament Europeu ha aixecat la immunitat a efectes de continuar una euroordre. La pregunta és: quan es va enviar aquesta euroordre, es va fer de manera legal o ja es va fer tot vulnerant-los la immunitat com a eurodiputats, que la tenien d’ençà del juny del 2019?
—Llarena no ha volgut fer aquesta pregunta al TJUE. Podreu dir al jutge belga que la faci?
—Sí, ho podem fer. Tenim carpetes per a gairebé totes les situacions.
—Som en un terreny una mica hipotètic…
—No som en cap terreny hipotètic. Nosaltres i Espanya fa temps que vam entrar en territori inexplorat. Això vol dir que ningú no ha anat per on hem anat nosaltres i ningú no ha perseguit ningú per on ens han perseguit a nosaltres. Per tant, l’única manera de saber si anem pel camí correcte és tenir una bona brúixola jurídica i escoltar els qui més en saben.
—Però formulo una hipòtesi: imaginem que Llarena aconseguís allò que pretén, que situés Puigdemont, Comín i Ponsatí en uns llimbs jurídics mentre no es resolen les seves prejudicials. És possible?
—Sí i no. El Tribunal Suprem d’Espanya va fer servir el terme “llimbs jurídics” en una sentència per a anul·lar una condemna a un ex-presoner de Guantánamo. I deia que Guantánamo era en uns llimbs jurídics. És un concepte que en alguna ocasió ha fet servir el Tribunal Suprem espanyol. Però en el món del dret no existeixen els llimbs, perquè sempre hi ha una norma que ho emplena. Per tant, si es pensen que deixaran algú en uns llimbs jurídics, és que no coneixen tot l’ordenament d’aplicació al cas. I és tot el que diré sobre això, perquè no els donaré més pistes. En dret no existeixen els llimbs jurídics.
—La indefinició pot durar una mica, però no pas el temps que es pensen, perquè simplement és qüestió de demanar l’aplicació de la norma adequada. I la norma hi és.
—Ja ho hem fet. I no se n’ha adonat. Quan va demanar que li enviéssim al·legacions, li vam introduir totes les preguntes, i quan el procediment de qüestions prèvies vagi a Luxemburg nosaltres en serem part, i especificarem que tot això era discutible. Per això havíem de fer un escrit tan profund en un tràmit tan senzill. Perquè això forma part del que es qüestionarà a Luxemburg.
—Sí, i nosaltres podrem fer al·legacions en la vista judicial que hi haurà.
—És molt probable.
—Sí, és clar. Però no per a executar-la, sinó per a descartar-la.
—Sí, però amb una sentència d’apel·lació sobre el mateix cas, amb el mateix número d’expedient. I, a més, hi ha un fiscal que ja va desistir de recórrer en cassació perquè considerava que els fonaments de la sala d’apel·lació eren bons.
—Sens dubte.
—Sens dubte.
—La immunitat que se’ls ha retirat és d’aquesta mida [obre un espai de dos centímetres entre el dit índex i el polze], exclusivament a efectes de continuar la tramitació de l’euroordre. Si l’euroordre es tramita i s’acaba el procés, tota la resta del seu bagatge d’immunitat resta garantit.
—Ja s’haurà complert l’objectiu de l’aixecament de la immunitat, i ja no hi ha més marge. El jutge Llarena va demanar la retirada de la immunitat només per a continuar tramitant l’euroordre. I tan bon punt s’ha tramitat fins al final, s’acaba la retirada de la immunitat que van demanar.
—No hi hauria cap problema.
—No podrien ser detinguts. Perquè el suplicatori era per a acabar aquesta euroordre. La sol·licitud al Parlament Europeu era ben específica.
—Bé, aquesta és la segona fase de la nostra feina.
—Que hi ha, per part d’Espanya, un incompliment clar de la normativa europea. I qui l’ha de garantir es diu Parlament Europeu. I, si no, la Comissió Europea. Però això és la segona fase.
—El Parlament Europeu ha d’exigir el compliment de les garanties dels eurodiputats. No pot ser que aquests senyors tinguin immunitat en tot el territori de la Unió tret de la circumscripció en què van ser elegits. Però primer demanarem al TJUE que anul·li aquest procediment i després ja continuarem per aquesta segona etapa, que serà exigir el ple gaudi de la seva immunitat.
—D’aquest tema no en puc parlar.
—Us respondré amb paraules de l’advocat general de la Unió Europea: tot ciutadà té dret que, arribats a un moment, el deixin viure en pau. I no puc dir més.
—Espanya es veurà forçada a retirar l’ordre de detenció estatal.
—Quan acabem tot això que fem. La segona fase serà la garantia de la lliure circulació per tot el territori de la Unió Europea.
—Sí. Amb la petició de la garantia de l’exercici dels seus drets. La defensa de la immunitat. Perquè, si no, els privaria en certa manera del seu dret de ser reelegits.
—Sí. Però estratègicament pensàvem que era millor resoldre un problema abans de presentar el següent. Tot i que nosaltres hem deixat constància per escrit al Parlament Europeu d’aquestes violacions. No hem deixat passar ni un dia d’ençà que són eurodiputats fins que vam presentar la sol·licitud que es tingués en consideració que hi havia aquesta ordre de detenció que els impedia d’anar a la seva circumscripció.
—No els podrien jutjar a Espanya.
—No. Perquè el Suprem no va demanar el suplicatori per a jutjar-los, sinó tan sols per a tramitar el procediment de l’euroordre. I la concessió del suplicatori és exclusivament per això, per a continuar el procediment de l’euroordre, que es resol amb una sentència ferma: o bé amb el lliurament o bé amb el no-lliurament. Però no compten amb un aixecament de la immunitat més enllà d’això.
—No, és que el procediment acaba amb la sentència, amb l’execució de la sentència. Per a això altre no disposen de suplicatori.
—No, perquè el suplicatori està mal demanat. Amb la immunitat que els han retirat no poden anar més enllà. I és més: per què Bèlgica aprovaria l’extradició si no hi ha permís per a anar més enllà? I ho sabem d’ençà del 10 de gener de 2020, que quan ho vam veure ens va agafar un atac de riure i tot. I això és una demostració que a la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu no es van llegir cap dels nostres escrits, perquè allà ho explicàvem. I vam dir que calia demanar un aclariment al Suprem sobre l’abast de la immunitat que demanava de retirar. I ni tan sols s’ho van mirar, perquè, si no, haurien vist que han fet un suplicatori per a no res.
—Sí.
—De tres mesos a sis.
—Efectivament.
—És clar. Si no vol incórrer en un procediment d’infracció, previst en la normativa europea, i que de fet han aplicat a Polònia.
—Els imagino tornant a Catalunya, sens dubte.
—D’ací a un temps raonable.
—Aquest càlcul és vostre. Només recordo la bomba que us he explicat: Llarena es va equivocar amb la sol·licitud per a la retirada de la immunitat.
https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-gonzalo-boye-immunitat-puigdemont/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada